Més enllà de l'emergència
Entitats i experts reclamen al govern que aposti per mesures emancipadores que treguin les persones de la pobresa
Homs reclama als grups que no generin falses expectatives i ERC li contesta que “el pressupost no és immutable”
Cada dia 88 catalans cauen en la pobresa, va advertir ahir la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, mentre que la Creu Roja va explicar que l'any passat havia donat suport alimentari a 62.660 infants. Són dues de les dades d'entitats que fa temps que treballen al costat de les persones vulnerables i que avui seran a la tribuna de convidats del Parlament per seguir el ple sobre la pobresa. Tal com ja van explicar dilluns al Parlament, confien que els polítics posin fil a l'agulla amb l'objectiu d'arribar a un “pacte de país contra la pobresa”. La idea és que cal que vagi més enllà de mesures d'emergència –tot i que ara també són necessàries– i construeixi una veritable xarxa de prevenció i de protecció social.
Des del vessant acadèmic ho explica el sociòleg i economista Jordi Estivill, que va ser director dels programes de lluita contra la pobresa de les Nacions Unides entre el 2002 i el 2006: “Menjar, cobrar la renda mínima si compleixes els requisits, tenir un sostre..., són drets de les persones. Per intentar reduir la pobresa anem tirant amb mesures d'emergència i mai passem a les emancipadores, que són les interessants.” Estivill assegura que Catalunya s'hauria d'emmirallar en Europa, on hi ha bons plans integrals de lluita contra la pobresa. Esmenta el cas de França, on fa uns anys, amb prestacions i altres mesures, es va aconseguir treure del llindar de la pobresa un 30% de la gent gran.
En la mateixa línia, el professor del departament de sociologia de la UAB Xavier Bonal reclama mesures per evitar la pobresa hereditària, i això vol dir donar oportunitats als fills de famílies sense recursos. “Incrementar les beques menjador per una situació d'urgència és un pas, però potser ens hauríem de plantejar una política de rendes per a famílies amb fills i fins i tot una compensació econòmica perquè els adolescents no abandonin el sistema educatiu”, planteja.
Avui molts ulls estaran posats a l'hemicicle. El govern ho afronta com una oportunitat per marcar perfil social i relligar la protecció de l'estat del benestar al procés sobiranista. El president de la Generalitat, Artur Mas, intervindrà abans que els consellers de la matèria, una mostra evident de la importància amb què s'afronta l'estira-i-arronsa parlamentari. CiU intentarà evitar que l'oposició s'aliï per aprovar l'increment de partides que desbordin la cotilla pressupostària. El portaveu del govern, Francesc Homs, va advertir els partits que no poden “inventar-se” recursos que no existeixen. Fer el contrari, sosté, és generar expectatives a la ciutadania i això és “enganyar”. Com a exemple, va esmentar la polèmica gestió de l'aplicació de la llei de la dependència. Per tot plegat Homs va reclamar altesa de mires als grups: que no converteixin el ple en una discussió “preelectoral”, sinó en un “debat serè, sense esquivar cap diagnòstic, sent conscients de l'impacte que té en aquest país la pobresa”. Des d'ERC, Oriol Amorós va advertir que faran propostes que comporten increment de la despesa, perquè “el pressupost no és una roca immutable”.
Mares que no poden alletar per malnutrició
Cada cop hi ha més mares malnodrides per falta de recursos econòmics que no poden donar el pit als seus nadons. Així ho va explicar ahir a la comissió d'Infància del Parlament la presidenta de l'Associació Catalana d'Infermeria Pediàtrica, Anna Pedraza. Les entitats socials corroboren que és cert: cada cop hi ha més mares que els demanen llet especial per a nadons. A aquest col·lectiu de mares malnodrides, s'hi afegeix el de mares treballadores amb ingressos baixos que es veuen obligades a tornar de seguida a la feina per por de perdre-la.
