Societat
Núria Carrera
presidenta del col.legi de treballadors socials
“Sense una mirada social no serem un país diferent”
“Els treballadors socials es troben casos molt dramàtics, hi ha molta desesperació”
“Ara com ara els moviments socials impliquen moltíssima gent, hi ha moltes persones que volen construir un món millor”
“El ple del Parlament sobre la pobresa ens ha ajudat a fer veure l'evidència del problema”
43 anys al costat de la gent
Té 66 anys, però conserva la mateixa passió i capacitat de lideratge de la jove de 23 anys que va començar a fer treball social a Badia del Vallès. Núria Carrera, degana del Col·legi de Treball Social de Catalunya, continua creient en la força dels moviments socials. Són la clau, segons opina, per liderar la lluita que acabarà evitant el perillós desmantellament de l'estructura pública dels serveis socials.
El tercer sector ha de suplir els dèficits del sector públic i també ha de ser-ne un complement
Els resultats del debat sobre la pobresa són pobres, però obren una petita escletxa
Va començar a fer treball social a Badia del Vallès quan tenia 23 anys i no se n'ha desvinculat mai. Ha exercit càrrecs de responsabilitat a Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, i també a Creu Roja. Com a presidenta del Col·legi de Treball Social de Catalunya, aprofita la data d'avui, Dia Mundial del Treball Social, per alertar que la crisi està posant en risc el sistema social públic.
El degà de la Facultat d'Educació i Treball Social de la Pere Tarrés, Paco López, diu que “cal mirar amb els ulls dels pobres” i es pregunta si els polítics que la setmana passada van debatre el tema de la pobresa al Parlament saben fer-ho.
Jo crec que aquest ple ha donat la possibilitat que aparegui aquesta mirada. Vull ressaltar el paper de la Plataforma Zero. Aquesta vegada ens ha ajudat a veure l'evidència, i per tant la mirada dels pobres ja hi és. El conjunt de la població ha volgut plantejar el tema i la gent avui ja sap que la pobresa al país existeix.
Però els resultats del debat van ser escassos.
Els resultats són pobres, però obren una petita escletxa. Buscàvem un gir, una mirada diferent i això no s'ha produït. Però els acords en pobresa energètica, beques menjador i el PIRMI són punts de llum. Vetllarem perquè es compleixin.
Les entitats es van haver de conformar a seguir els discursos des de la tribuna de convidats. S'han sentit menystingudes?
Sí, perquè volíem intervenir-hi. Era el nostre desig. I lamentem que al final es decidís fer el debat sense la presència de les organitzacions que treballen dia a dia amb aquesta problemàtica.
La crisi ha fet més necessària la feina dels treballadors socials, però alhora més difícil...
Molt més difícil. Han caigut de forma brutal les prestacions i els drets que teníem, i la demanda de serveis ha augmentat més d'un 70%. Els treballadors es troben situacions dramàtiques, casos veritablement desesperats. I és clar, hi ha molt pessimisme, molta desolació, i també molta indignació.
Hi ha qui diu que la situació actual ha dignificat la professió.
Tenim més visibilitat, més presència, però tant de bo no haguéssim de ser tan visibles i poguéssim fer la nostra feina.
Com afectarà la reforma de l'administració local?
Si s'apliqués la llei a Catalunya, un 40% dels serveis socials municipals desapareixerien i el 80% dels serveis a domicili quedarien alterats. Per això veiem amb bons ulls la llei catalana i que s'hagi impugnat la reforma al Constitucional. Ara bé, aquesta llei, la catalana, sense recursos econòmics, també tindria efectes perversos.
La presidenta del Consell General de Treball Social, Ana I. Lima, ha acusat el govern d'estar destruint els serveis socials i ha alertat de les conseqüències nefastes de debilitar l'estructura pública bàsica dels serveis socials i fomentar la caritat a través de la feina que fan les entitats del tercer sector. Com es conjuga la tasca dels serveis públics amb la del tercer sector?
El tercer sector supleix les deficiències del sector públic i també el complementa. Això té sentit si hi ha un sector públic fort; si no, tornarem a la beneficència a curt termini per molt bé que les organitzacions facin la seva feina, que la fan.
Què sent després de lluitar tants anys per uns serveis socials de qualitat i veure ara com cada cop perden terreny?
Quan vaig deixar l'Ajuntament de Barcelona, vaig passar un mal moment. I, gràcies a la fortalesa dels moviments socials, m'he animat a continuar fent política des del Col·legi de Treball Social. Crec que en aquests moments els moviments socials són molt contundents, més que en altres etapes. Són més transversals, impliquen molta gent i, alhora, tenen un arrelament local que els permetrà créixer. Hi ha molta gent que vol fer un món millor.
Té esperança?
Hem d'estar esperançats per projectes de canvi perquè la gent està començant a voler ser protagonista de la seva vida. La democràcia de delegació s'està transformant en democràcia directa. També tinc esperança per una Catalunya nova, però cal tenir clar que sense una mirada social no serem un país diferent.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.