Societat

Núria Carrera

presidenta del col.legi de treballadors socials

“Sense una mirada social no serem un país diferent”

“Els treballadors socials es troben casos molt dramàtics, hi ha molta desesperació”

“Ara com ara els moviments socials impliquen moltíssima gent, hi ha moltes persones que volen construir un món millor”

“El ple del Parlament sobre la pobresa ens ha ajudat a fer veure l'evidència del problema”

43 anys al costat de la gent
Té 66 anys, però conserva la mateixa passió i capacitat de lideratge de la jove de 23 anys que va començar a fer treball social a Badia del Vallès. Núria Carrera, degana del Col·legi de Treball Social de Catalunya, continua creient en la força dels moviments socials. Són la clau, segons opina, per liderar la lluita que acabarà evitant el perillós desmantellament de l'estructura pública dels serveis socials.
El tercer sector ha de suplir els dèficits del sector públic i també ha de ser-ne un complement
Els resultats del debat sobre la pobresa són pobres, però obren una petita escletxa

Va començar a fer tre­ball social a Badia del Vallès quan tenia 23 anys i no se n'ha des­vin­cu­lat mai. Ha exer­cit càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat a Bar­ce­lona i l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, i també a Creu Roja. Com a pre­si­denta del Col·legi de Tre­ball Social de Cata­lu­nya, apro­fita la data d'avui, Dia Mun­dial del Tre­ball Social, per aler­tar que la crisi està posant en risc el sis­tema social públic.

El degà de la Facul­tat d'Edu­cació i Tre­ball Social de la Pere Tarrés, Paco López, diu que “cal mirar amb els ulls dels pobres” i es pre­gunta si els polítics que la set­mana pas­sada van deba­tre el tema de la pobresa al Par­la­ment saben fer-ho.
Jo crec que aquest ple ha donat la pos­si­bi­li­tat que apa­re­gui aquesta mirada. Vull res­sal­tar el paper de la Pla­ta­forma Zero. Aquesta vegada ens ha aju­dat a veure l'evidència, i per tant la mirada dels pobres ja hi és. El con­junt de la població ha vol­gut plan­te­jar el tema i la gent avui ja sap que la pobresa al país exis­teix.
Però els resul­tats del debat van ser escas­sos.
Els resul­tats són pobres, però obren una petita escletxa. Buscàvem un gir, una mirada dife­rent i això no s'ha produït. Però els acords en pobresa energètica, beques men­ja­dor i el PIRMI són punts de llum. Vet­lla­rem perquè es com­plei­xin.
Les enti­tats es van haver de con­for­mar a seguir els dis­cur­sos des de la tri­buna de con­vi­dats. S'han sen­tit menys­tin­gu­des?
Sí, perquè volíem inter­ve­nir-hi. Era el nos­tre desig. I lamen­tem que al final es decidís fer el debat sense la presència de les orga­nit­za­ci­ons que tre­ba­llen dia a dia amb aquesta pro­blemàtica.
La crisi ha fet més necessària la feina dels tre­ba­lla­dors soci­als, però alhora més difícil...
Molt més difícil. Han cai­gut de forma bru­tal les pres­ta­ci­ons i els drets que teníem, i la demanda de ser­veis ha aug­men­tat més d'un 70%. Els tre­ba­lla­dors es tro­ben situ­a­ci­ons dramàtiques, casos veri­ta­ble­ment des­es­pe­rats. I és clar, hi ha molt pes­si­misme, molta deso­lació, i també molta indig­nació.
Hi ha qui diu que la situ­ació actual ha dig­ni­fi­cat la pro­fessió.
Tenim més visi­bi­li­tat, més presència, però tant de bo no haguéssim de ser tan visi­bles i poguéssim fer la nos­tra feina.
Com afec­tarà la reforma de l'admi­nis­tració local?
Si s'apliqués la llei a Cata­lu­nya, un 40% dels ser­veis soci­als muni­ci­pals des­a­pa­rei­xe­rien i el 80% dels ser­veis a domi­cili que­da­rien alte­rats. Per això veiem amb bons ulls la llei cata­lana i que s'hagi impug­nat la reforma al Cons­ti­tu­ci­o­nal. Ara bé, aquesta llei, la cata­lana, sense recur­sos econòmics, també tin­dria efec­tes per­ver­sos.
La pre­si­denta del Con­sell Gene­ral de Tre­ball Social, Ana I. Lima, ha acu­sat el govern d'estar des­truint els ser­veis soci­als i ha aler­tat de les con­seqüències nefas­tes de debi­li­tar l'estruc­tura pública bàsica dels ser­veis soci­als i fomen­tar la cari­tat a través de la feina que fan les enti­tats del ter­cer sec­tor. Com es con­juga la tasca dels ser­veis públics amb la del ter­cer sec­tor?
El ter­cer sec­tor supleix les deficiències del sec­tor públic i també el com­ple­menta. Això té sen­tit si hi ha un sec­tor públic fort; si no, tor­na­rem a la bene­ficència a curt ter­mini per molt bé que les orga­nit­za­ci­ons facin la seva feina, que la fan.
Què sent després de llui­tar tants anys per uns ser­veis soci­als de qua­li­tat i veure ara com cada cop per­den ter­reny?
Quan vaig dei­xar l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, vaig pas­sar un mal moment. I, gràcies a la for­ta­lesa dels movi­ments soci­als, m'he ani­mat a con­ti­nuar fent política des del Col·legi de Tre­ball Social. Crec que en aquests moments els movi­ments soci­als són molt con­tun­dents, més que en altres eta­pes. Són més trans­ver­sals, impli­quen molta gent i, alhora, tenen un arre­la­ment local que els per­metrà créixer. Hi ha molta gent que vol fer un món millor.
Té espe­rança?
Hem d'estar espe­rançats per pro­jec­tes de canvi perquè la gent està començant a voler ser pro­ta­go­nista de la seva vida. La democràcia de dele­gació s'està trans­for­mant en democràcia directa. També tinc espe­rança per una Cata­lu­nya nova, però cal tenir clar que sense una mirada social no serem un país dife­rent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.