Les ONG no es recuperaran de la crisi fins a l'any 2017
Les entitats socials han perdut un 27% d'ingressos en els tres últims anys
Un estudi recomana buscar aportacions de socis i d'empreses davant la continuïtat de la caiguda del finançament públic
Les perspectives de finançament de les entitats del tercer sector social continuaran plenes de dificultats a curt termini i hauran de buscar el suport en socis i empreses, perquè el finançament públic seguirà baixant. Són algunes de les conclusions de l'estudi La reacció del tercer sector social al voltant de la crisi, que han elaborat PwC, l'Institut d'Innovació Social d'Esade i la Fundació La Caixa, fent entrevistes a 93 organitzacions sense ànim de lucre. L'anàlisi indica, en definitiva, que en cap dels escenaris considerats pels autors, el finançament del tercer sector tornarà a nivells similars als previs a la crisi abans de l'any 2017.
De fet, la caiguda d'ingressos de les entitats ja va començar fa quatre anys: entre el 2010 i el 2013 van caure un 27%, precisament en un període en què hi ha hagut un increment de les persones que han trucat a les portes de les associacions per demanar ajuda. Menys recursos i més feina. El director de l'Institut d'Innovació Social d'Esade, Ignasi Carreras, va plantejar ahir que a curt termini no es preveu una recuperació de les subvencions públiques. La dependència del diner públic continua sent superior al 60%, tot i que nou de cada deu organitzacions estan buscant noves fonts d'ingressos per atendre les persones en risc d'exclusió, que a tot l'Estat són tretze milions, un milió més que fa un any.
Una aposta per identificar oportunitats del sector per millorar l'entorn de crisi i fixar un model de finançament que els permeti tenir continuïtat i bons resultats són dues de les línies de treball que l'estudi marca a les ONG. Carreras recomana l'especialització i una clara orientació al canvi, sobretot a les entitats més petites. “La recuperació del tercer sector passa per aconseguir que la societat, ciutadans i empreses facin un pas endavant i assumeixin els reptes socials i mediambientals”, va afegir.
Els responsables d'entitats consultats per fer l'estudi tenen clar que han d'apostar per diversificar les fonts d'ingressos i dedicar especialment més esforços a captar diner privat. Constaten també que, si bé la crisi econòmica ha augmentat la sensibilització de la població cap a causes socials, és molt difícil transformar aquest esperit col·laborador en incrementar les altes de socis. I aquí és on es troba una altra mala notícia: l'Estat té un alt índex en donacions puntuals i per a emergències, però en donacions habituals està per sota de la mitjana europea.
Un 19% dels espanyols donen diners habitualment a una ONG, mentre que a Àustria ho fan el 61%; a Gran Bretanya, 56% i a França, el 53%.
LA XIFRA
LES FRASES
Recomanen a Montoro que trepitgi el carrer
“Deixi una mica els despatxos i conegui la realitat del país.” Aquesta va ser la recomanació que el director de l'Institut d'Innovació Social d'ESADE, Ignasi Carreras, que també és vicepresident d'Intermon Oxfam, va fer al ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, després que aquest digués divendres passat que Càritas i altres entitats “alarmen innecessàriament” la població amb dades imprecises sobre les conseqüències de la crisi econòmica i social.
Càritas va indicar la setmana passada que l'Estat és el segon país de la Unió Europea amb el major índex de pobresa infantil, superat només per Romania. Pel ministre d'Hisenda, però, això és “pura estadística”i nega que es correspongui amb la realitat. “Veiem que quan les ONG plantegen xifres poden ser incòmodes per al govern –va indicar Carreras–. Si escolten, es poden plantejar accions per canviar, però si només desacrediten la font, és difícil poder fer polítiques adequades.”