Societat

Pelegrins per la contrada del Penyagolosa

Una tradició que es remunta a l'Edat Mitjana i que es repeteix cada any el darrer diumenge del mes d'abril

L'últim diven­dres d'abril, com cada any, les Use­res revi­uen una tra­dició que està emmar­cada dins el cos­tu­mari valencià secu­lar. Es tracta d'una de les cele­bra­ci­ons més sor­pre­nents i insòlites —pels seus ele­ments espi­ri­tu­als i reli­gi­o­sos— i amb uns valors estètics que nai­xen de la con­junció del pai­satge, els ritus ances­trals i la sen­si­bi­li­tat de la gent que fa pos­si­ble com­plir amb aquesta tra­dició.

Al seu ori­gen sem­bla que té l'inici en un vot del poble de les Use­res, mit­jançant el qual el cap de cada casa havia de pujar al san­tu­ari de Sant Joan de Penya­go­losa una vegada a l'any, en sol·lici­tud de salut, pau i pluja. Tres coses que aque­lla soci­e­tat rural neces­si­tava per poder tirar enda­vant.

No se sap ben certa la raó per la qual cada any fan aquest viatge una colla de joves d'aquesta vila. Uns diuen que va ser la pesta del segle XV, altres, que si ho va pro­vo­car la guerra, la sequera o qual­se­vol altre des­as­tre gene­ra­lit­zat, però el ben cert és que es tracta d'una cele­bració de tot un poble que jde­mana mise­ricòrdia.

En tot cas, es podria datar al començament del segle XIV, quan el poble de les Use­res s'havia afer­mat com a domini dels Eixi­me­nis d'Urrea, senyors de l'Alca­latén i ja no hi res­ta­ven moris­cos a les seues con­tra­des.

Des d'ales­ho­res ençà, els Pele­grins de les Use­res con­ti­nuen pujant cada any a Sant Joan de Penya­go­losa. Sols van parar durant els tres anys de la dar­rera guerra fra­tri­cida a causa de la insur­recció del gene­ral Franco i tot i això, no hi ha ningú que no puga dir que, en secret, alguns no hi varen pujar.

Dotze més ú

En són sem­pre el guia i dotze pele­grins ves­tits amb una túnica grisa mora­denca, de tela gro­llera, amb escla­vina ben lli­gada al cin­turó de cuiro. Al coll hi pen­gen rosa­ris de grans gros­sos i creus ben apa­rents. A l'esquerra de la cin­tura, lle­vat del guia, es pen­gen rosa­ris menuts apor­tats per parents, amics i cone­guts perquè facen el viatge amb ells. Al cap, el bar­ret d'ales cai­gu­des, que tant ser­veis per a pro­te­gir-los del sol com de la pluja o el vent i per a ama­gar-los la cara i, sobre tot, la mirada.

A les mans, com ajut i recol­za­ment per als 35 quilòmetres de cami­nada d'anada i uns altres tants de tor­nada, hi por­ten el bordó, un pal recte que acaba amb una punta rodona.

El pelegrí, amb aquesta apa­rença, repre­senta ser un mem­bre de la classe més baixa del poble. La resta d'acom­pa­nyants que els envol­ten hi ves­tei­xen nor­mal i por­ten bar­rets dis­tin­gits.

El seguici

Tot aquest qua­dre, tota aquesta repre­sen­tació medi­e­val, es com­pleta amb “el càrrega”, el res­pon­sa­ble dels ani­mals que por­ten tot el neces­sari per a la jor­nada llarga que han de pas­sar pels cami­nals dels vol­tants del Penya­go­losa.

Està també “el dipo­si­tari”, que és l'encar­re­gat de por­tar l'admi­nis­tració i de guar­dar tot el que és propi dels pele­grins, mate­ri­al­ment par­lant.

Però res­ten els repre­sen­tants dels dos poders cons­tituïts a l'Edat Mit­jana: el de l'Ajun­ta­ment i el de l'Església. El pri­mer asse­gura la pro­tecció del poder civil. El capellà els pro­por­ci­ona la par­ti­ci­pació eclesiàstica en el ritu i la garan­tia d'ortodòxia i l'auxili espi­ri­tual a tots els que com­po­nen aquesta expe­dició auto­su­fi­ci­ent, com si fos una ceifa musul­mana.

Tanca tot aquest deco­rat humà, els tres can­tors i un aju­dant, que van reves­tits amb roquet sense mànigues i por­ten la creu i els farons de llautó carac­terístics.

Can­ten els galls

Quan aquest diven­dres 25 d'abril comen­cen a can­tar els galls, el guia recull els altres pele­grins i, tots ple­gats, acu­dei­xen a l'església del poble, on es farà la missa de pele­grins.

En aca­bant comença una pro­cessó en silenci pels car­rers de la vila fins arri­bar al remat del car­rer de l'Alcora on, ja fora de les cases, es cal­cen i mam­pre­nen el camí, que ha estat qua­li­fi­cat per molts ente­sos com a iniciàtic, que els con­duirà per tos­sals i canya­des, cami­nals i sen­des de mun­ta­nya, fins a Sant Joan de Penya­go­losa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia