“Tots ens diuen: tornarem un dia sense flors”

Per a nosaltres suposa el doble de feina. Si normalment fem vuit visites diàries, pel Temps de Flors en fem vint, tot i ampliant el personal, però ho esperem amb ganes. És la nostra setmana gran. Jo com a guia puc treballar molt una setmana per diferents motius, però que tots els membres de l'Associació de Guies de Girona treballem molt, alhora, només passa aquesta setmana.

Completament. Intentem adaptar-nos al màxim a la visió floral. Molts dels turistes vénen perquè saben que hi ha les flors, però se'n fan una idea inexacta fins que no ho veuen. És molt difícil d'explicar què és el Temps de Flors a algú que no ho ha vist mai. Per tant, hem de reduir molt el contingut històric per explicar en què consisteix la celebració i com s'organitza.

És indispensable canviar l'itinerari perquè aquests dies es poden visitar molts llocs que normalment no estan oberts al públic. Avui, per exemple, jo puc ensenyar la casa on vivia l'últim dirigent de l'aljama jueva, però no es tracta del que jo expliqui, sinó de donar les pistes bàsiques perquè ho vegin i, sobretot, ho gaudeixin.

Jo crec que no. El Temps de Flors s'ha fet absolutament únic. Hi ha altres festes de flors, però no que combinin patrimoni amb art floral. Tenim indrets singulars, com per exemple els soterranis de la catedral. Són espais molt interessants, que té molt poca gent, i a més, engalanats amb flors, són encara més espectaculars.

Hi ha molts grups d'estrangers que vénen a Girona pel Temps de Flors o que s'ho troben per casualitat, i tots acaben dient el mateix: tornarem un dia que no hi hagi flors. Així, finalment s'ha anat establint una relació cíclica entre Girona i el Temps de Flors; la gent ve a Girona pel Temps de Flors i acaba tornant a Girona. Per mi és un luxe ensenyar això, la gent cau absolutament rendida.