Argentona sotmet al parer dels veïns el futur del paratge de la Font Picant
L'Ajuntament emprèn un procés de participació per definir el futur de l'indret
Queda pendent l'ampliació de la veta d'aigua carbònica que li dóna nom
La Font Picant d'Argentona és un dels espais naturals més lligats a la tradició i a la història del municipi. Després de dos anys d'arrossegar uns problemes vinculats al tancament dels brolladors –pels alts nivells de manganès a l'aigua que no la feien potable pel consum humà– i també per unes obres de remodelació inadequades, l'Ajuntament ha decidit posar el futur del paratge en mans de la població. Segons explica l'alcalde, Ferran Armengol (CiU), el debat que s'ha generat en els carrers i places del poble sobre com ha de ser i quins usos ha de tenir la Font Picant calia dotar-lo d'oficialitat. “Hem encetat un procés participatiu que ha començat amb una enquesta que s'ha repartit a tots els domicilis per conèixer de primera mà què en pensen els argentonins sobre la Font Picant”, explica. L'enquesta busca la precisió i el màxim d'informació possible i ha dividit l'indret en tres espais concrets: l'antiga planta embotelladora, la Font Picant i el seu entorn i el bosc perquè la gent en determini els usos concrets. En aquest sentit, es demana si a la font hi cal, entre d'altres, una cafeteria, un tancat per a gossos, espais per a jocs infantils, la pràctica d'esports i si a l'antiga planta embotelladora s'hi pot habilitar un alberg o casa de colònies, un restaurant o un espai per a celebracions. “Des del govern vam agafar el compromís en el Consell de la Vila de buscar el màxim consens perquè es tracta d'un projecte molt important”, considera l'alcalde, que reconeix que el procediment també servirà per determinar quina serà la despesa final definitiva per endreçar el paratge. “Hem d'estar ben segurs que la remodelació que es faci i que els diners que s'inverteixin siguin els adequats”, alerta Armengol.
Paral·lelament al procés participatiu, a la Font Picant encara hi queden per resoldre dos entrebancs més. D'una banda, cal refer de nou els talussos que es van habilitar per la reinauguració de la Font Picant el 2010. “Hem optat per fer-los nous, apostant aquest cop per la vegetació i no per les bigues que s'han acabat podrint i amenaçaven de caure”, diu. El consistori va aprovar fa poc una modificació de crèdit per poder afrontar la despesa de les obres, que puja a uns 6.000 euros.
Finalment, l'Ajuntament també va resoldre la recuperació de la veta d'aigua carbònica que es va esgotar i que dóna nom a l'indret. En aquest sentit, es tracta d'un treball d'enginyeria amb un pressupost alt pel consistori, d'uns 40.000 euros, i que està pendent de rebre l'informe preceptiu de l'ACA, segons l'alcalde.
LA XIFRA
LA FRASE
La recuperació de l'aigua de la Font de Sant Domingo
Després de tancar la Font Picant al públic perquè l'aigua no era apta per al consum, es va fer un control sobre una altra font històrica, la de Sant Domingo, escenari de la renovació del vot de poble de la festa major. Els resultats van confirmar que l'aigua que hi rajava, provinent de la mina i de la xarxa Ter-Llobregat, presentava una concentració excessiva de bacteris provinents de la mina. Això va fer que es tanqués l'accés de la mina i s'hi deixés només l'aigua de la xarxa. Ara la solució requereix que al costat s'hi faci un pou nou, però això s'ha anat endarrerint perquè l'espai on hi ha la font fins fa poc no ha passat a mans municipals i, a més, com que està qualificada de patrimoni protegit, obliga l'Ajuntament a disposar del corresponent permís de la Generalitat.