Tancades a Lleida contra el nou ens sanitari
Els sindicats rebutgen la descentralització de la gestió sanitària a Ponent impulsada per la Generalitat
Lleida, Tàrrega, Agramunt, Sort, Tremp i la Pobla de Segur van viure ahir al vespre accions de protestes als seus principals centres de salut, que van culminar en el moment de tancar aquesta edició amb una tancada que havia de durar tota la nit. Personal sanitari i alguns usuaris membre de la coordinadora Marea Blanca van plantar tendes de campanya als vestíbuls amb la intenció de passar-hi tota la nit en senyal de protesta.
El motiu de l'acció és el rebuig contra el nou consorci sanitari amb què la Generalitat pretén descentralitzar els serveis de salut pública a Lleida. El nou ens ja s'ha creat i la intenció del govern català és anar-lo implantant progressivament fins que tots els centres hospitalaris públics i els ambulatoris i centres d'atenció primària siguin gestionats pel nou ens, i no de forma centralitzada amb la resta de serveis de l'Institut Català de la Salut (ICS).
A la ciutat de Lleida, la protesta es va centralitzar al vestíbul de l'hospital Arnau de Vilanova, on s'hi van aplegar a les sis de la tarda un primer grup d'unes vint persones amb la idea d'acampar-hi i fer-hi assemblea informativa per a tots els usuaris i professionals que s'hi volguessin afegir. Amparo Loren, membre de CCOO i de Marea Blanca, va explicar que la creació del nou consorci per a les terres de Ponent és una forma de sostreure “control parlamentari i transparència a la gestió de la sanitat”, cosa que deixa “indefensos” els ciutadans davant la gestió opaca d'un servei que representa el 45% de la depesa de la Generalitat. “No protestem com a professionals, sinó com a usuaris de la sanitat, d'un servei que camina cap a la privatització, en què ara hi ha el copagament, i perquè ho volen implantar de forma opaca, sense el control que sí que té l'ICS”, va dir. El va secundar Rafa Caballero, de Marea Blanca, en afirmar que el nou consorci és una “privatització encoberta” de la sanitat lleidatana.
Descentralització
El motiu de la polèmica, que s'afegeix al malestar entre els professionals de la sanitat catalana per les retallades pressupostàries dels darrers anys, prové de la decisió del govern de la Generalitat de constituir un nou ens descentralitzat per gestionar la sanitat pública a Lleida al marge de l'ICS i complementada per petits serveis de gestió local o comarcal. La mesura afecta pràcticament tots els serveis públics de les comarques de Ponent, de manera que el conjunt de l'oferta sanitària pública d'aquest territori queda agrupada sota el mateix gestor. En la pràctica, això ha significat la fusió de l'hospital Arnau de Vilanova, que és el de referència al territori i que està gestionat per l'ICS, amb l'hospital de Santa Maria, gestionat fins llavors per l'empresa pública Getió de Serveis Sanitari (GSS), provinent de Diputació de Lleida. També formen part del mateix ens els centres d'atenció primàries i altres serveis hospitalaris del territori.
La conselleria que dirigeix Boi Ruiz assegura que el personal sanitari no veurà cap canvi en les seves condicions laborals i que fins i tot se'n poden beneficiar per una millor utilització dels recursos i la unificació dels serveis del territori. Però els sindicats creuen que a la llarga perjudicarà i adverteixen que el nou ens deixa de tenir els controls públics sobre la seva gestió que té l'ICS.
