Societat

El fluix juliol pel temps fa abaixar preus al turisme

El sector turístic clourà un juliol pitjor que el del 2013 per la pluja i la crisi a Ucraïna

Es confia a redreçar la temporada amb el mercat intern

Els hotelers assoleixen bones ocupacions gràcies als descomptes

Fer l'agost. És el que espera el sec­tor turístic, que, veient com va la tem­po­rada d'estiu del 2014, afronta la set­mana del pas de l'equa­dor entre juliol i agost amb una certa pre­o­cu­pació pel lleu­ger des­cens de visi­tants i de des­pesa d'aquest juliol. Ha estat un mes pit­jor que el del 2013, tren­cant la tendència de tots els ponts i les vacan­ces de Set­mana Santa del 2014, que havien regis­trat ocu­pa­ci­ons millors que durant el 2013. El sec­tor con­fia que les reser­ves de dar­rera hora del turisme inte­rior i esta­tal aca­bin com­ple­tant un bon agost.

Els dife­rents epi­so­dis de pluja i la crisi a Ucraïna ha alen­tit la recu­pe­ració turística apun­tada durant les vacan­ces de Set­mana Santa. La Costa Brava ha notat força aquest endar­re­ri­ment de la tem­po­rada, amb un per­cen­tatge d'ocu­pació dels hotels infe­rior al del juliol del 2013. Els hotels de la costa giro­nina con­fien a arri­bar a un 85% aquest agost, men­tre que a l'inte­rior ja serà del 70% i al Piri­neu gironí, del 50%, xifres infe­ri­ors a les del 2013.

La Costa Dau­rada també va ini­ciar per sota les dues pri­me­res set­ma­nes, però els des­comp­tes en les esta­des de fins al 40% han com­pen­sat l'inici fins a igua­lar els per­cen­tat­ges d'habi­ta­ci­ons ocu­pa­des del 88%. A la Costa Dau­rada, es poden tro­bar habi­ta­ci­ons dobles amb esmor­zar per 70 euros cada nit, segons informa l'ACN. La dava­llada del turisme rus i ucraïnès s'ha com­pen­sat amb el repunt del turisme esta­tal, però aquest obliga a ajus­tar encara més els preus.

Les cases rurals de l'Ebre i l'Asso­ci­ació de Turisme de la Terra Alta coin­ci­dei­xen a asse­nya­lar que “ha estat un juliol estrany, amb una pri­mera quin­zena flui­xeta i una segona ja més nor­mal”, segons Felip Segura, pre­si­dent de l'Asso­ci­ació de Turisme Rural de la Terra Alta. El pre­si­dent l'Asso­ci­ació de Càmpings de Girona, Miquel Gota­ne­gra, reco­neix que s'aguanta gràcies al “públic fidel” i que “hi ha una certa recu­pe­ració del turisme naci­o­nal i també de l'ale­many”. Tots es plan­te­gen ajus­tar encara més les tari­fes per garan­tir bons per­cen­tat­ges d'ocu­pació.

Pel que fa al motor turístic de Bar­ce­lona, els hotels es mouen en una ocu­pació gai­rebé idèntica a la del 2013. Durant el pri­mer semes­tre, només van bai­xar un punt el per­cen­tatge d'ocu­pació. De cara a l'estiu, con­fien a asso­lir el 86% del 2013, segons les pre­vi­si­ons del gremi d'hotels de la ciu­tat. El pre­si­dent de l'enti­tat hote­lera, Jordi Clos, con­fir­mava la set­mana pas­sada que Bar­ce­lona no havia notat, aquest juliol, l'atu­rada en la recu­pe­ració turística i que man­te­nia les pers­pec­ti­ves apun­ta­des durant tot l'any. En canvi, sí que asse­gu­ren haver detec­tat aquesta atu­rada els apar­ta­ments turístics, que també pre­ve­uen rebai­xar preus a l'agost. Els pisos de llo­guer per dies a la ciu­tat, una opció que es mul­ti­plica cada dia de forma legal i il·legal, asso­li­ran una ocu­pació del 71% aquest estiu, per sota del 80% a què van arri­bar l'estiu del 2013, segons la patro­nal Fede­ra­tur. La pressió admi­nis­tra­tiva sobre els apar­ta­ments turístics expli­ca­ria aquesta dava­llada. El pre­si­dent de la patro­nal d'apar­ta­ments, Lluís Tor­rent, recorda que el tan­ca­ment del web Airbnb res­pon només a l'intent del lobby hote­ler d'obs­ta­cu­lit­zar la com­petència.

Més infor­mació

El Patro­nat de Turisme de la Dipu­tació de Lleida manté les pre­vi­si­ons d'ocu­pació per a aquest agost, després que el juliol hagi estat cor­recte i que no es pre­vegi cap fre a la recu­pe­ració. S'arri­barà al 75% d'ocu­pació mit­jana al Piri­neu llei­datà, amb per­cen­tat­ges del 90% durant la set­mana cen­tral del 15 d'agost, men­tre que els càmpings es que­da­ran en unes xifres molt simi­lars. El direc­tor del Patro­nat de Turisme de Lleida, Jordi Blanch, basa l'opti­misme “en el nom­bre de tru­ca­des interes­sant-se pels allot­ja­ments: “Molts cops, no són tant les reser­ves les que indi­quen que les coses ani­ran una mica millor, sinó les tru­ca­des dels pos­si­bles cli­ents.”

A la Cata­lu­nya cen­tral, la zona amb una menor atracció turística pel nom­bre de visi­tants, “s'espera arri­bar al 100% d'ocu­pació durant l'agost”. Turisme estran­ger i local ompli­ran hotels i cases rurals, apro­fi­tant la pro­xi­mi­tat a Bar­ce­lona, però també a la costa i el Piri­neu. El juliol ha estat força simi­lar al del 2013, però les reser­ves d'agost són “molt més opti­mis­tes que el 2013”, garan­teix el pre­si­dent de l'Asso­ci­ació de Turisme Rural del Ber­guedà, Jordi Pelli­cer. L'hotel Abat Cis­ne­ros de Mont­ser­rat, per exem­ple, ha vore­jat el 60% aquest juliol, però arri­barà al ple durant tot el mes d'agost.

Després de les millores durant la Pasqua i els ponts, s'ha tornat a l'estancament
Lola Gómez
portaveu asS. turisme rural ebre
Es respira bon ambient, però no tant per les xifres, sinó pel gruix de trucades rebudes
Jordi Blanch
pres. patronat turisme lleida

Drets i compensacions pels vols anul·lats o retards

En cas de cancel·lació d'un vol a menys de 14 dies de la sortida, es pot exigir el retorn del preu complet del bitllet en 7 dies o la reassignació en un altre vol. S'hi pot afegir l'assistència en cas que sigui necessària (trucades, menjar, allotjament, refrescos...) i entre 125 i 600 euros de compensació segons la distància i el retard del vol reassignat. En cas de retard superior a 2 hores, es pot reclamar per les mateixes despeses d'assistència o els euros de compensació, tot i que, en aquest cas, a partir de les 5 hores. La pèrdua de l'equipatge té un màxim d'ajut de 1.200 euros.

També hi ha compensacions per als viatgers en tren

Tot i que el transport aeri s'endú la majoria de reclamacions per problemes en els desplaçaments, el transport ferroviari també té regulades unes compensacions. Per un retard de més de dues hores, es podria reclamar el 50% del preu del bitllet, i fins i tot les despeses d'assistència si s'escau. La pèrdua de l'equipatge té un màxim compensatori de 330 euros. Les compensacions són similars per als bitllets d'autobús en les línies de llarga distància, que uneixen capitals europees per carretera, tot i que no es comptabilitzen els retards per embussos o accidents.

Reducció progressiva del ‘roaming' dels mòbils

Els ciutadans europeus que viatgin a un altre estat de la UE podran fer servir aquest estiu el mòbil a meitat de preu. Les descàrregues i consultes d'aplicacions o les connexions amb les xarxes socials tindran un cost màxim de 20 cèntims per connexió, menys de la meitat dels 45 que es cobrava fins aquesta primavera. La UE preveu suprimir totalment el cost de la connexió a l'estranger a finals del 2015. En creuar la frontera, els operadors mòbils envien un missatge de text als clients on s'especifica el preu de les operacions i de les trucades fetes o rebudes.

Consultar les lleis sobre mascotes o plantes

La UE recomana revisar les lleis locals sobre mascotes i plantes, ja que cada estat planteja límits d'accés diferents. Els països nòrdics i les illes Britàniques són els més restrictius pel que fa a l'entrada d'animals al país, encara que disposin del certificat d'animal de companyia.

Restriccions duaneres i sobre les divises

Cada cop hi ha menys viatgers que carreguin amb diners en metàl·lic. Es pot traspassar una frontera europea amb 10.000 euros a sobre o l'equivalent en altres divises. Pel que fa al tabac, es poden dur 800 cigarretes i 10 litres de licor i 110 de begudes alcohòliques.

Targeta sanitària europea per a l'assistència

Hi ha ja 200 milions de targetes sanitàries europees en circulació, 3,3 milions corresponents a l'Estat. Dóna dret a la mateixa atenció gratuïta que tinguin els autòctons. Si no es té, es pot reclamar al turista el pagament del servei, que se li retornarà en demostrar la seva ciutadania.

El 112 és valid a tota la Unió Europea

El telèfon d'emergències 112 és vàlid a tota la Unió Europea. Es va unificar la trucada ràpida europea i des de qualsevol telefon fix o mòbil s'hi pot accedir i demanar ser atès en un altre idioma. El telèfon únic europeu per denunciar la desaparició de menors és el 116000.

El ferri València-Eivissa, el pitjor

Un estudi del RACC i d'altres 16 clubs de viatgers europeus sobre els vaixells de transport massiu de passatgers analitza diverses línies de ferris. En general, en destaca l'excel·lent prestació de serveis, pel que fa a puntualitat, compliment dels serveis contractats i altres detalls. El millor ferri entre els 18 trajectes estudiats és que de la companyia Color Line que uneix Kiel (Alemanya) amb la capital noruega d'Oslo. En canvi, a la cua de les línies estudiades hi ha la connexió entre València i Eivissa de Transmediterranea amb el vaixell xipriota Scandola. L'enllaç entre València i Sant Antoni de Portmany ha obtingut la nota d'acceptable, perquè, entre d'altres, els passatgers a peu i els vehicles embarquen per la mateixa rampa. La majoria de les línies regulars que operen des de Catalunya obtenen una bona nota, malgrat que presenten algunes deficiències a l'hora d'informar els usuaris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia