El futur del parc natural del Ripollès s'estendrà cap al Pirineu francès
El nou àmbit de protecció connectarà amb el que ja existeix a l'altra banda de la frontera.
Pràcticament un any després que s'anunciés la creació del futur parc natural de les capçaleres del Ter i del Freser, l'1 de setembre de 2013, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, va avançar a Setcases que aquest nou àmbit de protecció estarà connectat i compartirà gestió amb el parc natural ja existent dels Pirineus Catalans, per la part francesa. Una col·laboració transfronterera que és inèdita en aquest àmbit i que, segons Vila, envia al món el missatge que les velles fronteres administratives ja van quedant enrere. Segons va dir, els temps moderns demanen complicitats i compromís, també en la preservació del patrimoni natural.
L'anunci el va fer a l'estació d'esquí de Vallter en companyia, entre d'altres, del president del Consell Comarcal del Ripollès, Miquel Rovira, i dels alcaldes de Setcases i de Queralbs, Carles Fernández i Imma Constans, respectivament. Aquests dos municipis concentren el 80% del territori ripollès integrat en el futur parc. El conseller va apuntar que, després del procés de participació entre els municipis implicats i que s'hagi vist no com una imposició, sinó com una oportunitat, el projecte rebrà l'impuls definitiu a la tardor, amb la concreció de la memòria econòmica i la redacció final dels límits del parc. Si se segueix el calendari previst, al novembre iniciarem el tràmit administratiu i el procés reglat de l'aprovació, va dir el conseller.
Paral·lelament, durant la tardor ja hi ha previstes reunions de coordinació entre el Ripollès i el Conflent, a banda i banda del Pirineu, en el marc de l'agermanament que tots dos territoris van signar a l'octubre de l'any passat. El parc natural transfronterer va en la línia d'aquest agermanament, i és una molt bona notícia, es felicitava el president comarcal.
A banda de Setcases, per la capçalera del Ter, i Queralbs, per la del Freser, que integraran la major part del territori del parc, aquest també vincula de moment els termes de Toses, Planoles, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter i Molló. En total, el parc abastarà una àrea de 12.500 hectàrees. Segons va explicar Santi Vila, la gestió de tota aquesta àrea haurà de fer compatible la protecció de l'entorn natural i l'aprofitament per a activitats econòmiques, turístiques i lúdiques, que també contribueixin a la seva valorització. En aquest sentit, va recordar que la Generalitat ha invertit molts diners tant a Vallter com a Vall de Núria, ja que a hores d'ara és la propietària, a través de l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat, de totes dues estacions de muntanya. En el cas de Núria, des de mitjan anys vuitanta, i de Vallter, des de l'octubre de 2012.
A banda de l'interès paisatgístic i els equipaments de què disposa l'entorn, l'àmbit de les capçaleres del Ter i del Freser acull una gran diversitat de fauna i flora protegida. De la fauna, en destaquen l'àguila daurada, l'isard, el ratpenat de cova i el cranc de riu autòcton. Quant a la vegetació, són característics els prats alpins i subalpins i el pi roig de cotes més baixes.
"Veig molt difícil poder aplicar la integració tarifària abans de la T-Mobilitat"
En conversa amb EL 9 NOU sobre la línia de tren de Puigcerdà, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va admetre que veig molt difícil poder aplicar la integració tarifària abans de la T-Mobilitat, la targeta que concentrarà els diferents tipus de bonificacions per als usuaris i que s'ha de posar en marxa, de moment sense una data més concreta, al llarg de 2015. Aquesta és una de les principals reivindicacions del col·lectiu Perquè no ens Fotin el Tren des de la seva creació, al gener de 2013, i que han fet seva els ajuntaments de Torelló i Manlleu.
Santi Vila, tot i reconèixer la discriminació tarifària que representa deixar de pertànyer a la zona integrada, no creu que aquesta situació es pugui compensar ni a curt ni a mig termini si abans no es precipita un acord amb el Ministeri d'Hisenda de Madrid respecte al traspàs de fons que ho hauria de fer possible. De fet, la intervenció pendent a la xarxa de Rodalies és un dels temes, dins del capítol d'infraestructures, que el 30 de juliol passat el president de la Generalitat, Artur Mas, va plantejar a Madrid en la reunió amb Mariano Rajoy, dins del llistat de demandes de la Generalitat.
El conseller Vila diu que, paral·lelament, amb el Ministeri de Foment estem a punt de tancar un pla de millora de les estacions per al conjunt de la xarxa de Rodalies. En relació al servei, fixa com a horitzó de futur, un cop implantada la T-Mobilitat, que l'àmbit metropolità s'estengui a la província, però no més enllà. Això hi incorporaria les comarques d'Osona i el Berguedà, en les seves respectives línies, però no el Ripollès. Em diuen, en canvi, que el servei d'autobusos que estem oferint com a reforç està funcionant i els usuaris n'estan contents, apunta el conseller.
En l'últim ple de l'Ajuntament de Torelló, l'alcalde, Santi Vivet (CiU), va informar que tenia demanada una reunió amb Santi Vila per conèixer de primera mà com evolucionen les gestions respecte a la línia de Puigcerdà. La trobada, ja tramitada, podria tenir lloc al setembre.
Es dóna la circumstància que aquest mes de juliol la Generalitat ha obert un expedient informatiu de Renfe per les deficiències en el servei del conjunt de la xarxa de Rodalies. El Departament de Santi Vila li ha demanat un informe detallat amb el balanç d'incidències entre els mesos de gener i juny, a qui s'han d'atribuir i com se n'ha informat els usuaris. Segons Santi Vila, el govern serà molt exigent amb Renfe. No es descarta que l'expedient acabi amb sanció.
