Vint anys del tornado de Sant Ramon a l'Espluga

Havent dinat, el dimecres 31 d'agost del 1994, l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) gaudia de la quotidianitat d'una diada de Sant Ramon. Acabats els telenotícies que havien informat de l'alto el foc de l'IRA a l'Ulster, molts veïns van començar a emprendre el camí cap a l'ermita de la Santíssima Trinitat, on es preparava un berenar, mentre altres feien migdiada o reprenien les activitats. “Jo era a la impremta del monestir de Poblet, on fèiem un tríptic per a la Cova de la Font Major”, explica Ramon Rosich, director del Museu de la Vida Rural, “quan em van telefonar que alguna cosa estava passant”.

Les quatre gotes que havien caigut al llarg del dia poc feien presagiar que, entre dos i tres quarts de cinc de la tarda, es formaria un virulent tornado a la zona del Barranc de la Font de la Salut que, en poc més de mitja hora, va arrasar tot allò que va trobar pel camí i va deixar sobre el poble una catifa de polsina marró, branques i arbres, teules i uralites i trossos de persiana.

El fibló va fer nombrosos moviments, a la llera del Francolí, trencant pollancres, i, dirigint-se a la zona dels horts de sota del Coll Roig, va fer desperfectes al Molí dels Frares. Va pujar fins a la via del tren i va tornar al riu afectant la xarxa elèctrica, la catenària del ferrocarril i casetes dels horts. “Quan arrencava la catenària semblaven focs artificials”, recorda Francesc Torres, llavors tinent d'alcalde.

El poble va patir els estralls més importants quan l'esclafit es va dirigir a les cases de la Font Baixa i la zona del Castell. “Quan entrava el vent dins una casa la deixava buida”, diu Rosich, que recorda que quan el tornado va baixar al Riu Sec l'episodi va finalitzar. A Torres li va tocar llavors fer els quatre quilòmetres fins a l'ermita de la Santíssima Trinitat “per explicar el que havia passat al poble” i suspendre la festa.

Després de l'esglai va arribar el paisatge de danys. “L'aparcament del museu era ple de peces d'uralita, blanques i arbres que van malmetre molts vehicles”, assenyala Rosich, que va veure com a la teulada de l'edifici hi descansava un pi sencer. De fet, a l'escorça d'alguns xiprers encara es poden veure els talls provocats per materials brandats per la ventada.

Malgrat la virulència no hi va haver danys personals. La poca gent que passejava pel carrer va aconseguir refugiar-se, explicava Joan Berenguel, llavors vigilant de guàrdia, als mitjans que se'n van fer ressò. Els vídeos domèstics, encara a les xarxes, van ser els primers que es van emetre d'un episodi similar ocorregut al nostre país i van recórrer mig món.

Tampoc hi ha constància de valoració econòmica d'estralls, atès que, en molts casos, els efectes sobre propietats privades van ser assumits per les asseguradores. “De seguida es van netejar els carrers”, afirma Torres. “El bon veïnatge va fer que s'ajudessin els uns als altres”, afegeix Rosich. De fet, els efectes en l'arbrat de la llera del riu van portar l'Agència Catalana de l'Aigua a fer-hi una neteja immediata. I això va ser clau perquè la posterior riuada del 10 d'octubre no tingués un balanç més devastador sobre l'Espluga.

En canvi, el fenomen sí que ha estat estudiat per Joan Arús i José Manuel López, de l'Instituto Meteorológico Nacional, i Antoni M. Mestres, de la Universitat de Barcelona. El treball que aquests van portar a terme determina que el tornado va fer un recorregut d'uns dos quilòmetres i que tenia un diàmetre d'uns 200 metres. En l'escala Fujita, que mesura aquests episodis, en moments determinats es va situar al nivell F2, d'un tornado fort de més de 181 quilòmetres per hora.

Des d'aquell tornado del 1994 de l'Espluga se n'han registrat a Catalunya 248, i almenys en set casos han estat situats en l'escala F2. Aquests van tenir lloc a Lladurs (2002), Manresa-Hostalets de Balenyà (2003), el Prat de Llobregat (2005), Sant Boi-Sant Feliu de Llobregat (2006), Castellcir (2006) i Cabra del Camp (2008).