Amb el bàsquet a la sang
L'Uni Girona serà el primer equip femení professional que entrena Ramon Jordana amb la seva filla Noemí de base.
Encara que soni a tòpic, diuen que el base d'un equip de bàsquet ha de ser la prolongació de l'entrenador a la pista. No es contemplava, però, que la sang també hi tingués alguna cosa a dir. Ho hauran d'experimentar Ramon i Noemí Jordana, pare i filla, que la propera temporada coincidiran a l'Uni Girona. I és que l'entrenador de bàsquet torellonenc serà el tècnic del club gironí, un dels clubs punters de la Lliga Femenina, la màxima divisió del bàsquet femení estatal. Després de 30 anys dedicant-se professionalment al bàsquet femení, Jordana dirigirà per primer cop un equip professional al màxim nivell. A la pista i amb un rol de base líder de l'equip hi tindrà la seva filla Noemí, que hi juga des de fa tres temporades.
Fa molts anys que no entrenem junts. Em va entrenar quan estava a la Blume i jo en tenia 18, explica Noemí Jordana, que reconeix que em fa molta il·lusió que m'entreni ell. Em pot ensenyar coses que encara no sé. Sé que m'exigirà el màxim i em farà treballar. No jugaré eternament i abans de plegar volia tornar a jugar amb ell i ho he aconseguit. Una il·lusió que comparteix Ramon Jordana perquè si no hi hagués hagut la Noemí, no sé si m'ho hauria plantejat tan seriosament. És un dels al·licients i em fa una gràcia especial perquè ella va començar amb mi i ara no li queda massa jugant. A veure si ho podem acabar junts, explica el tècnic torellonenc.
Després de 24 temporades al capdavant del programa de formació Segle XXI de la Federació Catalana de Bàsquet, Ramon Jordana explica que no serà un gran canvi. El que canviarà serà la maduresa de les jugadores que entreno. Canviarà la qualitat, però l'estructura i plantejament canvia poc. El tècnic torellonenc admet que t'has d'adaptar a la realitat de la gent que tens i serà interessant dedicar-nos més a la competició i l'entrenament i no tant a fer certes coses educatives lligades a l'edat. Serà com una cloenda per a mi. No en tenia necessitat, però tampoc volia acabar la meva carrera sense viure aquesta etapa, explica l'entrenador. Ara, però, estic en una situació que potser ja no necessito tant que em paguin un sou per poder viure. M'ho prenc com una experiència i una vivència personal. Per molt professional que siguis, ser entrenador de bàsquet no dóna per viure, explica Jordana.
Amb l'equip de Girona, pare i filla començaran la pretemporada el proper 10 de setembre. El repte serà preparar-se pel primer partit oficial que serà el 2 d'octubre a la final de la Lliga Nacional Catalana-Trofeu Tricentenari. L'Spar Uni Girona s'enfrontarà al Cadí La Seu al pavelló de la Seu d'Urgell.
Cada any és diferent perquè els equips es renoven molt i aquest any amb entrenador nou és com haver canviat també de projecte, explica Noemí Jordana, que assumeix que no ens coneixem i he de veure com ens entenem. Tot i això, tindrem un equip curt però crec que competitiu. Una opinió que comparteix Ramon Jordana perquè ens hem estimat més tenir un equip curt, però amb jugadores de més qualitat. L'objectiu del Girona enguany és divertir-nos. Si ens divertim, guanyarem. Ramon Jordana té clar que guanyar no és un objectiu, és una conseqüència.
El primer partit de la Lliga Femenina serà el 15 d'octubre a la pista del campió de la lliga regular i de la Copa de la Reina, el Perfumerias Avenida de Salamanca.
Una eminència del bàsquet femení
Gairebé no hi ha jugat mai, però és una de les veus més autoritzades per parlar de bàsquet, especialment femení, a Catalunya i a l'Estat espanyol. A punt de fer 60 anys, Ramon Jordana (Torelló, 1954) és un dels tècnics amb més experiència al bàsquet de formació femení. El Club Bàsquet Torelló va ser el seu punt de partida, pujant un equip durant set temporades i fent-lo campió d'Espanya Cadet la temporada 1987-88. Aquest èxit va fer que la Federació Catalana de Bàsquet es fixés en ell i després d'un breu període amb les seleccions catalanes, l'any 1990 va ser l'escollit per dirigir el programa Segle XXI a Catalunya quan es va traslladar a la residència Blume d'Esplugues de Llobregat. El Segle XXI tenia l'objectiu de pujar el nivell del bàsquet femení millorant tècnica i físic però amb una formació humana i acadèmica al darrere. Després de 24 anys al capdavant del programa i de ser el seleccionador espanyol júnior, guanyant l'Europeu de 1998 amb la seva filla al cinc ideal, ara Jordana dirigirà per primer cop un equip
professional a la màxima divisió espanyola del bàsquet femení, l'Uni Girona.
Setze temporades i 466 partits a l'elit
El bàsquet femení estatal no té secrets per a ella. I és que aquest octubre Noemí Jordana (Torelló, 1980) començarà la dissetena temporada jugant a la màxima categoria de bàsquet de l'Estat espanyol. Amb grans dots de lideratge i direcció de l'equip, la base torellonenca (1,73 metres) és una de les jugadores més respectades de la categoria i, amb 466 partits, és la jugadora en actiu que n'ha jugat més a la màxima divisió. Jordana va començar a jugar amb només 4 anys. Va començar al CB Torelló i amb 13 anys va fer el salt a la residència Blume, on va evolucionar amb el Segle XXI fins a fer el salt a la Lliga Femenina el 1998, quan encara no havia fet els 18 anys. Va començar pel Popular Bàsquet Godella (actual Ros Casares) de València i després de dos anys va marxar a Galícia. Al Celta de Vigo va madurar de cop, obligada també per la lesió de la base titular i assumint molt protagonisme. Després de 4 anys, Jordana va tornar al Ros Casares quatre temporades més, va passar per l'Olesa-Espanyol i va tornar dues temporades més al Celta abans d'arribar al Girona, on començarà la quarta temporada.
