Tres escoles més amb el 25% de castellà
El TSJC obliga un centre de Tarragona, un de Salou i un de Cunit a fer matèries no lingüístiques en espanyol
Ensenyament recorrerà contra la resolució judicial per guanyar temps i diu que no variarà el model d'immersió
La polèmica sobre la llengua a l'escola catalana va reaparèixer ahir, vigília de la Diada, després que es fes públic que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat a tres escoles més que facin un 25% de les assignatures no lingüístiques en castellà.
Es tracta de l'escola Cèsar August, de Tarragona; l'escola Voramar, de Salou, i Els Cossetans, de Cunit, tots tres centres públics d'educació infantil i primària, que se sumen als dos centres més que queden afectats per la mesura: Bonaventura Franciscans de Vilanova i la Geltrú i Escolapis de Sabadell.
Les tres escoles tenen un termini d'un mes per complir la resolució judicial i fonts del Departament d'Ensenyament van assegurar que la nova interlocutòria del TSJC no afectarà la vida ordinària dels centres, si més no a curt termini, ja que la Generalitat presentarà un recurs que, probablement, tal com va passar en els casos anteriors, servirà per dilatar el procés.
Ensenyament va explicar que la resolució de l'alt tribunal és la resposta a tres de la dotzena casos de pares que van demanar l'escolarització dels seus fills per la via judicial fa uns anys, tres dels quals ja han estat resolts.
En els recursos presentats anteriorment, el govern va adduir que les demandes dels pares ja havien estat ateses perquè els centres havien ofert als alumnes afectats atenció individualitzada en castellà. El tribunal, però, va rebutjar els arguments i va obligar tota la classe de l'alumne sol·licitant a fer un 25% de les assignatures no lingüístiques en castellà.
En el cas dels cinc centres afectats fins fa poc (n'hi ha tres que ja no ho estan perquè els alumnes o bé han acabat els estudis o han canviat d'escola), la interlocutòria va tenir una escassa incidència perquè va arribar a finals de juny. En aquella ocasió, la demanda va ser atesa l'última setmana de curs amb la realització de treballs en castellà.
En la mateixa línia que ha seguit fins ara de no avançar esdeveniments, el govern no ha explicat encara quines instruccions donarà als centres afectats (els tres nous són públics). Sí que ha recordat, però, que en cap cas es posarà en qüestió el model d'immersió lingüística en català vigent des de fa més de tres dècades. La solució, doncs, podria venir per la via de fer treballs en castellà i recordar que en molts centres es fan servir llibres i altre material didàctic en castellà i altres llengües.
A banda d'aquests casos, el Departament d'Ensenyament té sobre la taula una quarantena de sol·licituds d'escolarització en castellà a les quals se'n poden sumar altres fins al 15 de setembre, dia d'inici del curs. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va explicar que la major part d'aquestes demandes es van fer abans que es publiqués el reial decret del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que preveu pagar els 6.000 euros que costa l'escolarització en castellà en un centre privat als alumnes que no trobin un centre sufragat amb fons públics que imparteixi matèries no lingüístiques en espanyol.
L'Associació de Centres Privats no Concertats de Catalunya (Aenocc) ja va avisar al juliol que no havia rebut cap petició d'escolarització en castellà, cosa que fa de difícil aplicació el decret lingüístic de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe).
LES XIFRES
Més de cent centres, contra la llei Wert
Més d'un centenar de consells escolars de centres educatius catalans han mostrat per escrit el seu rebuig a la llei Wert, segons va explicar ahir la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya (Fapac). A més, una trentena d'escoles s'han adherit a la Xarxa d'Escoles Insubmisses impulsada per la Fapac.
El rebuig a la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe) també s'ha vehiculat a través de corporacions locals com els districtes, consells escolars municipals i ajuntaments, entre els quals hi ha els districtes de Gràcia i Sant Andreu de Barcelona, que sumen una quarantena d'escoles. Aquestes institucions han aprovat declaracions institucionals de rebuig a la reforma educativa i a favor de les iniciatives de resistència contra la Lomqe. També ho han fet els ajuntaments de Girona, Figueres, Ripollet, Pals, Cornellà de Llobregat i Terrassa.