El Molí de les Xiques, crònica d'una mort anunciada
DESL DEL BELL MIG D ELA PLAÇA
Era del tot previsible i ha succeït al tercer intent. La nit de dissabte a les 0,15 hores, les flames arrabassaren pels quatre costats la nau principal del Molí Forés, conegut també com a Molí de l'Algudor i Molí de les Xiques. Quan els bombers hi van arribar trobaren un espectacle impactant, amb flames que s'aixecaven 30 metres d'alçada, les quals eren visibles a quilòmetres de distància. No pogueren fer res davant la magnitud de l'incendi i el perill d'enderrocament de la coberta i les parets laterals, que es sulsiren d'immediat.
Les causes s'estan investigant, però segons els bombers, un foc que es manifesta de manera tan potent i simultània en una nit on no caigueren llampecs, ni les dependències disposaven de servei elèctric actiu, tot fa pensar en l'acció humana, bé de manera accidental o intencionada. Segur que no ho sabrem mai.
Aquest no és el primer incendi que ha patit el conjunt del molí; el mes de març de 2011 en un altre incendi van desaparèixer els habitatges dels treballadors i les naus adjacents de la zona Est. De la mateixa manera, l'any 1998 també sucumbiren a les flames les tres naus que havia edificades vora la carretera. El valor patrimonial d'aquelles instal·lacions bastides els anys 20 i 40 era important, però no tant com la zona que s'ha cremat ara, ja que es tracta d'un edifici amb més de dos-cents anys d'antiguitat.
Un molí del XVIII
La historia naix en la dècada de 1780, quan el Duc d'Hijar, només arribar l'aigua de la Sèquia Reial a Silla, va decidir ubicar un molí fariner i arrosser en un punt privilegiat, vora el Camí Nou de Madrid. Els descendents del duc van mantenir la propietat fins l'any 1856, quan fou desamortitzat i venut en pública subhasta a Manuel Forés, del qual rebrà el nom Molí Forès. Aquest industrial va introduir transformacions importants, afegint dues moles arrosseres degut a l'increment dels cultius de marjal, però 30 anys després, tal vegada per la forta competència dels nous molins, l'activitat va disminuir. En 1883 es va associar amb Francisco Pons, instal·lant un motor a vapor amb turbina que funcionava com a fàbrica d'electricitat, subministradora de la primera energia que va arribar a la plaça de Silla aquell mateix any. També va allotjar una important fàbrica de mobles, inaugurada l'any1884.
Fàbrica d'espardenyes
En 1916 fou reconvertit per Joaquim Navarro en fàbrica d'espardenyes, rebent aleshores el nom de Molí de l'Aixereta en al·lusió a la trena de cànem que formava la sola d'aquell calcer tradicional. En 1921 es féu càrrec el seu fill Plàcido Navarro, implantant les filatures de sacs, i seguint la tècnica de les indústries catalanes capdavanteres en la matèria, la mà d'obra dels telers havia de ser femenina. En conseqüència serà conegut com a Molí de les Xiques, ocupant fins a 200 dones de Silla, Alcàsser i Picassent. En la darrera etapa, entre 1968-1982, l'empresa fou administrada per la seua filla, Mª Dolores Navarro, i va estar sotmesa a una forta crisi productiva degut a la introducció de nous materials que poc a poc substituïen els tradicionals sacs de teixit, havent de reconvertir la maquinària per a fabricar moquetes sintètiques. Posteriorment el complex fou llogat per a una fàbrica de mobles que també va desaparèixer.
Atesa la importància de les edificacions, l'ajuntament de Silla les va incloure al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic (Pla General de 1992), amb nivell 2 de protecció. Això significava que qualsevol obra o modificació de les estructures havia d'ajustar-se a les normes urbanístiques en matèria de patrimoni. Les instal·lacions romanien buides, oblidades i amb un deteriorament manifest, patint incendis i ocupacions incontrolades, fins que canviaren de propietari. Aleshores van intentar revitalitzar la zona aplicant una Unitat d'Execució que permetria edificar-la amb equipament terciari, respectant i condicionant almenys la nau principal, la que ara ha sucumbit al foc.
Història perduda
Malauradament, no només hem perdut un edifici singular, perquè també hem perdut una pàgina viva de la nostra història contemporània, el testimoni d'una de les experiències capdavanteres de la indústria local. Un lloc que evoca records i sentiments a moltes dones de Silla que passaren allí bona part de la joventut entre les màquines filadores, les cardes i les cosidores. També hem perdut un topònim local i el paisatge monumental que formava el Molí amb el Mas del Plater i la pinada adjacent. Hem perdut (o ens han furtat?) un altre tros d'identitat.
La qüestió ara és conèixer les raons d'aquest desastre, el seu abast legal i les possibilitats d'actuació urbanística, tenint en compte les condicions de les restes calcinades d'un edifici que ja estava ferit i que, en compte de curar-lo, l'han deixat morir. Però és segur que ningú assumirà cap responsabilitat... És la norma habitual