«La Carxofa» un bé cultural d'interés local

La Carxofa de Silla és una manifestació social, musical, cultural i religiosa que ha perdurat durant més d'un segle, tal com la coneixem. La seua representació, cada any el 6 d'agost, suscita un profund sentiment en la població, cosa que a més del seu valor històric i artístic, justificaria la seua declaració com a Bé immaterial d'interès cultural, a l'empara de la Llei 4/1998 de Patrimoni cultural valencià.

La Carxofa de Silla, com explicaré, també s'ha representat i es representa en diverses poblacions valencianes, però aquest és un aspecte que justifica encara més la importància de la proposta que fem.

Entre les poques aportacions escrites respecte del per què es canta al nostre poble, hi ha la de l'arquitecte José Mª Cortina Pérez, que en 1929 escriu :“un muchacho de escasamente catorce años, dotado de gran inteligencia y de inspiración musical, compuso el Motete (de la Carxofa), el año 1854, y se estrenó con todo su aparato escénico, el día de la fiesta que el pueblo de Silla dedica, el 6 de agosto, a la venerada imagen del Santísimo Cristo” (Anales de Cultura Valenciana).

La circumstància fou que l'autor del motet, Rigobert Cortina Gallego, era família de Conxa Català Cortina, filla del notari, Tomàs Català i Serra, que cada any solia vindre al poble en festes.

D'una altra banda també tenim el testimoni oral i escrit que ens va deixar Vicent Lluesa Martínez, que fou angelet de la Carxofa, quan era un infant, i posteriorment director de la mateixa més de seixanta anys. El seu pare ja la va dirigir l'any 1902 i des d'aleshores la família Lluesa ha estat la salvaguarda d'aquesta joia, que gràcies a això ha arribat als nostres dies.

Escrivia Vicent Lluesa “la gent més vella del poble sempre deia que abans d'introduir-se el motet d'En Rigobert Cortina era un costum molt antic que un xiquet o xiqueta vestit d'angelet recitara uns versos composats segurament pel rector o algun altre prohom del poble al Crist de Silla, en finalitzar la processó a les portes de l'Església...És sabut que Cortina acudia molt sovint a les festes d'agost ja que tenia família al nostre poble i segurament, inspirat en aquesta tradició, va composar el motet amb l'acompanyament coral i orquestral que hui en dia coneixem.”

La Carxofa també s'interpreta, o s'interpretà, a altres indrets, com ara, Aldaia, Alaquàs, València, Catarroja, Picassent, Castellar i fins i tot a Caudete (Albacete), molt probablement per projecció i extensió artística del mateix Cortina. Per la seua part, Vicent Lluesa escrivia: “Jo l'hauré dirigida unes dotze vegades en Alcàsser, Catarroja, Massanassa, Beniparrell, Picanya, València, Artana, Castellar, Xàtiva, etc.” Sabem que fou ell mateix qui facilità en aquestes poblacions la difusió de les partitures de Silla.

Arribats en aquest punt es fa necessari un estudi a partir d'allò que ja sabem i de les poques aportacions documentals de què disposem, per a abordar amb rigor i profunditat un treball de recerca. Qualsevol poble que té estima per les seues tradicions, si disposara d'un tresor com és de la Carxofa, estic segur que abordaria aquesta proposta.

Estic parlant d'un bé patrimonial de tot el poble i en aquest sentit l'Ajuntament, com a màxim responsable polític de la ciutat, hauria de fer-se'n càrrec. És la proposta que llance, en nom propi i de la societat La Lírica: que es convoque els estudiosos de Silla (historiadors, músics i Cronista) perquè s'aborde aquests estudi, dotant la corresponent partida pressupostària.

Des de La Lírica de Silla, on ja hem començat el procés de formació de veus blanques, per a seleccionar els “angelets”, a través de la Coral Jove, ens oferim a possibilitar que es faça aquest estudi, que hauria de concloure amb la declaració de Bé Immaterial d'Interès Cultural, que és la figura jurídica que protegeix els béns culturals patrimonials dels valencians.

Precisament el fet que a les altres poblacions, com hem dit, es cante el nostre motet i es represente amb la mateixa tramoia, fa encara més necessari procedir a aprovar la declaració que proposem, per a salvaguardar la seua originalitat, reafirmar la seua procedència sillera, i assegurar la seua continuïtat. La paraula la tenen el govern i els partits de l'oposició, perquè seria molt important assegurar-se la unanimitat en l'aprovació d'aquesta proposta, que esperem que l'alcaldia farà seua.