L'Esquerda, 700 anys del final
Un acte institucional i una recreació teatral recorden la destrucció del poblat de l'Esquerda, a cavall de Roda i les Masies de Roda.
Se'n coneix fins i tot la data exacta. Va ser el 18 de setembre de 1314, quan un escamot a les ordres de Català de Soler, batlle del bisbe de Vic, va destruir el que quedava del poblat medieval de l'Esquerda, a l'entorn de l'església de Sant Pere. Es posava així el punt i final a una ocupació que s'havia allargat des del segle VII i que, anteriorment, havia tingut un precedent en el poblat ibèric. Però aquesta vegada l'Esquerda ja no es tornaria a poblar mai més, mentre als seus peus s'originava la nova Roda de Ter.
Dijous passat es van commemorar els 700 anys exactes de la destrucció amb un acte que va tenir lloc al mateix jaciment, presidit pels alcaldes de Roda de Ter i les Masies de Roda, Jordi Serra i Ramon Isern. Al peu de la muralla de l'Esquerda, que les últimes excavacions han posat gairebé del tot al descobert, es van recitar poemes i, posteriorment, l'acte va acabar al Museu de l'Esquerda amb la presentació del nou audiovisual sobre el jaciment, amb guió de l'arqueòloga Montserrat de Rocafiguera i producció de Gen-Lock Vídeo. Aquest audiovisual és el que ja quedarà permanentment al museu com a introducció per als visitants. Diumenge, la commemoració continuarà amb una representació teatralitzada de la darrera lluita a l'Esquerda. També amb un guió de Montserrat de Rocafiguera, comptarà amb la participació de mig centenar de persones, entre membres del grup Arrels de Roda i persones que han tingut alguna relació amb les excavacions. L'espectacle situarà el públic en el context del segle XIV i recrearà els fets que van provocar la destrucció, explica Maria Ocaña, directora del Museu de l'Esquerda. L'acte, que s'emmarca dins de la festa major, tindrà lloc a 2/4 de 8 del vespre.
El darrer episodi de la història de l'Esquerda s'emmarca en les lluites que des de principis del segle XIV implicaven els vescomtes de Cabrera i el rei Jaume II. El rei Jaume II va enviar una expedició contra les possessions dels Cabrera, l'any 1302, en què l'Esquerda ja va resultar molt afectada. Anys més tard, el mateix rei donava permís per reconstruir en part la fortificació, però el bisbe de Vic va al·legar que anava en contra dels seus interessos. Des de València, el rei va contestar autoritzant-lo a fer el que bonament li plagui. La sentència estava dictada.
Després d'aquest cop, l'Esquerda ja no es fa refer. De fet, des de mitjan segle XIII la gent s'anava desplaçant al cap del pont, al voltant de la nova església de Santa Maria. Els temps eren uns altres, i ja no es buscava tant la protecció de les muralles com l'accés al riu i els camins.
