Osona/Ripollès

L'Esquerda, 700 anys del final

Un acte institucional i una recreació teatral recorden la destrucció del poblat de l'Esquerda, a cavall de Roda i les Masies de Roda.

Se'n coneix fins i tot la data exacta. Va ser el 18 de setem­bre de 1314, quan un esca­mot a les ordres de Català de Soler, bat­lle del bisbe de Vic, va des­truir el que que­dava del poblat medi­e­val de l'Esquerda, a l'entorn de l'església de Sant Pere. Es posava així el punt i final a una ocu­pació que s'havia allar­gat des del segle VII i que, ante­ri­or­ment, havia tin­gut un pre­ce­dent en el poblat ibèric. Però aquesta vegada l'Esquerda ja no es tor­na­ria a poblar mai més, men­tre als seus peus s'ori­gi­nava la nova Roda de Ter.

Dijous pas­sat es van com­me­mo­rar els 700 anys exac­tes de la des­trucció amb un acte que va tenir lloc al mateix jaci­ment, pre­si­dit pels alcal­des de Roda de Ter i les Masies de Roda, Jordi Serra i Ramon Isern. Al peu de la mura­lla de l'Esquerda, que les últi­mes exca­va­ci­ons han posat gai­rebé del tot al des­co­bert, es van reci­tar poe­mes i, poste­ri­or­ment, l'acte va aca­bar al Museu de l'Esquerda amb la pre­sen­tació del nou audi­o­vi­sual sobre el jaci­ment, amb guió de l'arqueòloga Mont­ser­rat de Roca­fi­guera i pro­ducció de Gen-Lock Vídeo. Aquest audi­o­vi­sual és el que ja que­darà per­ma­nent­ment al museu com a intro­ducció per als visi­tants. Diu­menge, la com­me­mo­ració con­ti­nuarà amb una repre­sen­tació tea­tra­lit­zada de la dar­rera lluita a l'Esquerda. També amb un guió de Mont­ser­rat de Roca­fi­guera, comp­tarà amb la par­ti­ci­pació de mig cen­te­nar de per­so­nes, entre mem­bres del grup Arrels de Roda i per­so­nes que han tin­gut alguna relació amb les exca­va­ci­ons. “L'espec­ta­cle situarà el públic en el con­text del segle XIV i recrearà els fets que van pro­vo­car la des­trucció”, explica Maria Ocaña, direc­tora del Museu de l'Esquerda. L'acte, que s'emmarca dins de la festa major, tindrà lloc a 2/4 de 8 del ves­pre.

El dar­rer epi­sodi de la història de l'Esquerda s'emmarca en les llui­tes que des de prin­ci­pis del segle XIV impli­ca­ven els ves­com­tes de Cabrera i el rei Jaume II. El rei Jaume II va enviar una expe­dició con­tra les pos­ses­si­ons dels Cabrera, l'any 1302, en què l'Esquerda ja va resul­tar molt afec­tada. Anys més tard, el mateix rei donava permís per recons­truir en part la for­ti­fi­cació, però el bisbe de Vic va al·legar que anava en con­tra dels seus interes­sos. Des de València, el rei va con­tes­tar auto­rit­zant-lo a fer “el que bona­ment li pla­gui”. La sentència estava dic­tada.
Després d'aquest cop, l'Esquerda ja no es fa refer. De fet, des de mit­jan segle XIII la gent s'anava des­plaçant al cap del pont, al vol­tant de la nova església de Santa Maria. Els temps eren uns altres, i ja no es bus­cava tant la pro­tecció de les mura­lles com l'accés al riu i els camins.

La notícia com­pleta a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia