Els alcaldes n'estan tips
Batlles d'arreu del país fan seu el discurs d'Hereu i demanen que es prohibeixi la prostitució al carrer
«Qualsevol assumpte que genera conflictes ciutadans funciona millor ordenat i regulat», afirma el regidor d'Interior de l'Ajuntament d'Igualada, Jordi Riba (PSC). I això és el que pensen tots els governs municipals consultats. És per això que, tal com explica Narcís Casassa, alcalde socialista de Sant Julià de Ramis, els ajuntaments aposten per «regular la prostitució que s'exerceix als bordells i prohibir la que es fa a la carretera». L'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron (PSC), insisteix que la Generalitat ha de regular aquesta pràctica per «avançar en temes sanitaris i de drets laborals». Un avenç que permetria acabar amb la imatge de les treballadores sexuals als accessos i polígons industrials dels municipis. L'alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, afirma que «el govern no pot tancar els ulls». Per la seva banda, l'alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros, afirma que s'ha d'admetre la realitat i afrontar-la amb polítiques socials i educatives en lloc d'endurir el codi penal. L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), afegeix que les denúncies mitjançant les ordenances de civisme no resoldran mai el problema, sinó que el fan més gran perquè la prostitució s'exerceix igual, però clandestinament. Ballesteros considera que la prostitució s'ha d'afrontar amb una perspectiva «més social que policial».
Lluita sense recursos
Els governs municipals reclamen «una nova norma general» per evitar que els nuclis de prostitució es traslladin d'un municipi a l'altre. A Lleida, l'aplicació d'una ordenança de civisme que permet sancions administratives a prostitutes i clients, ha fet que moltes treballadores sexuals es desplacin a poblacions veïnes. Altres ajuntaments del Segrià han fet força perquè s'aprovessin normatives similars. A les comarques gironines, les ordenances han tingut un efecte de taca d'oli. Municipis com Figueres, Castelló d'Empúries o Llers estudien aprovar una ordenança similar. Al Camp de Tarragona, Salou també estudia la redacció d'una ordenança: «Proposarem prohibir l'oferiment i l'acceptació de serveis sexuals en els espais públics», afirma l'alcalde en funcions, Marc Montagut (CDC). Malgrat la proliferació de les ordenances, la presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Consol Cantenys (PSC), insisteix que els alcaldes no tenen marge de maniobra per combatre la prostitució.
Més contundent és l'alcalde de Pont de Molins, Josep Fuentes (CiU), que afirma que els alcaldes n'estan tips que l'Empordà s'hagi convertit «en el prostíbul d'Europa». És per això que l'alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana (CiU), veu clar que, en aquest aspecte, «tots els alcaldes estan d'acord: cal una regulació». En el mateix sentit s'ha pronunciat el batlle de l'Escala, Estanis Puig (PSC), que insta el govern a «avançar en la normativa». «A països com França això està prou regulat i hauríem d'avançar en aquesta línia», afirma Puig.
«Si no hi ha clients, no hi ha prostitutes», sentencien fonts del govern de Castelldefels. Per això aquest municipi ha optat per perseguir els clients amb una ordenança de civisme. Lleida també ha combatut la prostitució al carrer amb aquest instrument. L'alcalde, Àngel Ros, se'n felicita perquè «el resultat ha estat l'eradicació dels serveis sexuals a les carreteres». En canvi, la Paeria ha rebut les crítiques de veïns del barri del Pla de l'Aigua, que han xifrat en 150 les prostitutes que encara avui capten clients als carrers del nucli històric de Lleida. A les comarques de Girona, la primera ordenança la va impulsar la Jonquera. En només un mes, la policia va sancionar 72 prostitutes i quatre clients. Poc temps després, Sant Julià de Ramis (Gironès) també va multar les prostitutes per evitar que ofereixin sexe a les seves carreteres emparant-se en una ordenança que penalitza les activitats molestes al carrer. De moment, n'han multades set.
Al Camp de Tarragona, les treballadores del sexe es poden veure a la N-240 entre Valls i Tarragona, a l'autovia de Salou a Reus i també a vies de pas obligat de turistes, com ara la rotonda de l'aeroport de Reus i a les proximitats de Port Aventura. Pel que fa a l'Ebre, se situen al llarg de l'N-340. N'hi havia moltes a la zona del Montsià, però en els últims temps s'estan en trams de carretera més al nord, als termes de l'Aldea, l'Ampolla i el Perelló (Baix Ebre). Tot i que amb un nombre reduït, la capital de la Costa Daurada ha detectat la presència de prostitutes a les carreteres i dins del terme municipal, sobretot a les zones d'oci nocturn i durant l'estiu.
A les comarques gironines, les prostitutes de carretera es concentren especialment a l'N-II, al llarg del centenar de quilòmetres que separen Blanes (Selva) de la Jonquera (Alt Empordà). La carretera GI-623 de Bàscara a l'Escala, la C-65 de Girona a Llagostera, la C-66 de Girona a Palamós i la C-66 de Banyoles a Besalú són altres vies de les comarques de Girona on acostumen a oferir els seus serveis les prostitutes, majoritàriament de l'est d'Europa.
