Gironès
Una victòria absoluta
Un 94% dels votants del Gironès volen canviar la relació actual amb l'Estat espanyol, i un 89,24% opten directament per la plena sobirania per a Catalunya
Les ganes entusiàstiques per votar van provocar situacions com errors a l'hora de preparar la butlleta, o corredisses a primera hora per ser els primers a emetre el vot
Joves de setze anys, alguns dels quals votaven per primera vegada. Persones que es pensaven –i ho deien– que mai podrien votar sobre la independència de Catalunya. Gent de vuitanta, noranta i cent anys que acudien a les seus electorals amb família o sols, a peu o en cadira de rodes, agafats de bracet a d'altres persones més joves o fins i tot amb caminadors. Persones d'origen immigrat que no solen implicar-se en la vida política local però que en aquesta ocasió, en què sí se'ls deixava participar, no van dubtar a fer-ho. La il·lusió era palpable. Tot i que és evident que es van mobilitzar sobretot els partidaris de canviar la relació amb l'Estat, les xifres de la participació, més enllà dels resultats, demostren que hi ha una voluntat ferma de canviar l'statu quo o, almenys, de sotmetre la qüestió a la decisió de la majoria.
La de diumenge, al Gironès, va ser sobretot una jornada de reivindicació nacional, d'orgull, i la possibilitat de satisfer el desig de manifestar la voluntat de ser, ser reconeguts i respectats... aspectes que l'Estat, de moment, no sap ni vol satisfer.
Aquests afanys es van convertir en una victòria absoluta del sí i sí en contra de les altres opcions. Nou de cada deu votants del Gironès –en concret un 89,24%– van votar per afirmar el seu sentiment i convicció independentista, deslligada de la submissió de facto a l'Estat espanyol. En números absoluts (descomptant la capital de la comarca) van ser 29.599 les persones que van triar per aquesta opció, de les 33.167 que van anar a votar.
Si hi sumem els partidaris del sí i no, ens trobem que noranta-quatre de cada cent votants volen que Catalunya esdevingui un estat.
A Sant Andreu Salou, cap no
Els percentatges a favor del sí i sí més destacats al Gironès es van obtenir a Sant Jordi Desvalls (94,56%) i, molt a prop, Bescanó, on un 94,05% dels votants es van manifestar partidaris de la plena sobirania. Els municipis del Gironès amb menor suport al sí i sí van ser Sarrià de Ter, Quart, Sant Julià de Ramis i Salt. La diferència amb els altres municipis de la comarca, però, és quasi anecdòtica, perquè en tres d'aquests municipis el suport al sí i sí va ser per sobre del 86% –només Sarrià de Ter, amb un 84,95%, hi va estar per sota.
A destacar un municipi a la comarca on ningú va votar a favor del no. Es tracta de Sant Andreu Salou, on, dels noranta-nou vots emesos, n'hi va haver noranta-dos a favor del sí i sí, cinc per al sí i no, un per al sí sense concretar resposta en la segona pregunta i un en blanc.
Errors per voler votar de pressa
Quan els col·legis es van obrir hi va haver aplaudiments i fins i tot, en algun cas, corredisses entusiàstiques per ser els primers a arribar a les meses. Aquestes presses poden ser contraproduents, i la prova la trobem amb alguns votants que van dipositar els seus vots a l'urna sense pensar a marcar cap opció. Llavors se'n lamentaven, però ja era tard. Aquests oblits podrien explicar part dels 185 vots en blanc registrats a la comarca (346 si comptem la capital). Altres ciutadans amb sentit i sentiment espanyol no van caure en el parany de l'Estat de desprestigiar el procés participatiu, i van anar als col·legis per votar no. A tota la comarca n'hi va haver 1.687 (735 dels quals als pobles que envolten la capital). Aquesta xifra demostra que hi ha persones que, tot i voler continuar dins de l'Estat espanyol, pensen que els ciutadans ho han de poder decidir. I amb aquest propòsit estan disposats a desafiar les amenaces d'un Estat que demostra estar coix de principis democràtics. En aquest sentit, per als independentistes, els seus vots també són d'agrair i d'admirar.