Després de Bitllet de tornada (2006) i L’ombra de Proteu (2011), Núria Ribalta (Granollers, 1951) ha publicat un nou llibre, La llavor de la revolta (Pagès Editors) que es va encarregar de presentar el també escriptor Isidre Grau a la llibreria La Gralla.

L’obra, va explicar l’autora, es presenta com el viatge iniciàtic de la seva protagonista, la Iriri Juruna, una noia mestissa de 23 anys que viu en la cruïlla de dos mons, el de Santarém al Brasil, i el de Valmanya, al Segrià. “És un viatge cap a la maduresa, en què la noia s’interroga sobre els seus orígens mestissos i la seva integritat”. A partir d’aquí l’autora es permet entrar en temàtiques com la de la globalització, la crisi alimentària, el desarrelament o els nous tipus d’esclavatge.

Grau va destacar la gran capacitat de treball, la tenacitat, el rigor i l’exigència que Ribalta té amb ella mateixa sempre que afronta un nou projecte i va expressar el desig que no rebaixi mai aquests nivells d’exigència. “A més, és una autora que es documenta moltíssim i acostuma a agafar temàtiques no immediates per a les seves novel·les”. L’escriptor va recordar que mentre que en la primera novel·la Ribalta parlava dels canvis humans i demogràfics del Vallès, i en la segona s’endinsava en una mena de ciència-ficció de caràcter futurista, en aquesta planteja “la problemàtica dels cultius transgènics, que afronta a partir d’un doble paral·lelisme entre la selva amazònica i la plana de Lleida”. El lector, per tant, hi podrà trobar la mirada de dos mons, “en una història que sentim a partir de la veu i la mirada de la protagonista”.

Segons l’escriptor, Ribalta és una autora que després d’enfocar el camp d’observació, de reflexionar i de documentar-se molt comença a escriure i a escriure. “En aquest cas, ha investigat el tema de l’explotació de la selva amazònica, del paper de les multinacionals...”. Grau va definir el llibre com un al·legat contra la globalització a escala mundial.

El llibre presenta una gran varietat de recursos narratius, amb la reproducció de documents o de les cartes entre la protagonista i la seva àvia de Lleida. “Aquests cartes m’han permès donar vida a sentiments i emocions de les protagonistes”, va explicar Ribalta. La Iriri, acabada de llicenciar en antropologia i que viatja del Brasil a Catalunya per visitar la seva àvia, és una noia “que viu sempre preocupada pel descobriment de les pròpies arrels i pel turment d’un passat que és fosc”. Per la seva banda, a l’àvia, de 89 anys, “el pal de paller que aguanta la masia”, la neguiteja trobar-se al final de la seva vida i que encara no la tingui endreçada, amb preocupacions constants pel seu fill, que va marxar a les Amèriques per triomfar, i també per la seva néta.

Al costat d’aquests personatges se’n mouen altres, com en Pep Terròs, “que simbolitza el lligam amb la terra i la defensa de l’agricultura tradicional”, o els diferents immigrants, des de la cuidadora de l’àvia fins als temporers. Ribalta, però, destaca un altre protagonista, el foc, “un revulsiu del conflicte a les terres de conreu i de les tragèdies personals, però també un element unitari perquè desperta i apropa sentiments”.

La notícia completa a