La batalla del bé i el mal
Els Pastorets aguanten el pas del temps, sovint a còpia d'aplicar-hi adaptacions perquè continuïn sent atractius
Els més antics dels que es continuen representant són els d'Olot, del 1880
El passat cap de setmana van començar les representacions d'Els Pastorets arreu de les comarques de Girona. La majoria de les funcions es concentren a l'entorn de Nadal, tot i que en alguns municipis se'n programen per als primers dies de gener. Amb un públic bàsicament familiar, aquesta comèdia - sobre el bé i el mal i situada cronològicament en el naixement de Jesús- resisteix el pas dels anys i es manté en cartell any rere any. “El secret del seu èxit és que a la mainada li agrada molt i els petits arrosseguen la resta de la família”, reflexiona Joan Olivas, que actua en els Pastorets a Banyoles des de la dècada de 1940. La majoria de muntatges fan servir els textos que va escriure Josep Maria Folch i Torras (Els Pastorets o d'adveniment de l'infant Jesús) o el dels anomenats Pastorets d'Olot, de Molins i Rubió (la sarsuela El nacimiento del Salvador o la redención del esclavo),de 1916 i 1880, respectivament, tot i que a mida que van passant els anys s'hi han anat fent variacions més o menys importants. En molts de casos s'han retallat escenes perquè la durada original era massa llarga per al públic actual.
Altres obres que es continuen representant són les de Ramon Pàmies, de 1907 (L'Estel de Natzaret), de Frederic Soler, Pitarra, de 1901 (El Bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga); de Miquel Ferrà (Els Pastorets), de Lluís Millà (El Naixement de Jesús o Els Pastorets Catalans Borrego i Carquinyoli), de Francesc d'A. Picas (La Flor de Nadal), de Joaquim Ruyra (La Bona Nova) i de Jacint Verdaguer (L'Adoració dels Pastors).
Atès el gran nombre d'espectadors que atrauen, es mereixen un capítol a part els Pastorets que es representen a Girona i a Figueres.
Girona
Pel que fa als primers, que per molts són els millors del país, es representen des del 1980 i fan servir el text escrit a la dècada de 1930 pel que en aquells moments era el rector de la Pinya (actualment, terme de la Vall d'en Bas), mossèn Francesc Gay. Aquest capellà, que moriria afusellat al principi de la Guerra Civil, va ser autor de diverses obres literàries. L'interpreta el grup Proscenium, sota la direcció de Joan Ribas. Cada any hi han anat incorporant millores escenogràfiques i de partitura –així com pinzellades d'actualitat– fins al punt que, en opinió de molts, els Pastorets gironins s'han de considerar sobretot un musical. D'altra banda, el cartell que els anuncia s'ha convertit en un aparador de la realitat del moment i ha pres protagonisme per si mateix. La seva presentació ha esdevingut un fet destacat a la ciutat, quan s'acosta el Nadal.
Figueres
Quant als de Figueres, es van estrenar el Nadal de 1923. Els va escriure el capellà figuerenc Rossend Fortunet i Busquets (1879 - 1938), que va ser un prolífic articulista i autor, entre altres obres, d'una singular novel·la, El último Papa. Supernovela de los tiempos apocalípticos. Mossèn Fortunet va escriure aquests Pastorets el mateix any de l'estrena amb el títol d'El primer Nadal dels pastors. Des del 1998, de la seva producció se'n cuida l'Associació Els Pastorets de Figueres (fundada l'any anterior), integrada per representants de l'Ajuntament, Casino Menestral, Esbart Dansaire de Figueres de la S.C.Erato, el Patronat de la Catequística, Omnium Cultural, la Jove Orquestra de Figueres, l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, la Coral Gaudeamus, La Funcional Teatre, l'Hotel París Teatre i Taratteatre. La direcció del muntatge va a cura d'Alfons Gumbau.
Banyoles
Si hi ha una versió amb la qual es pot exemplificar l'evolució que en alguns llocs han experimentat els Pastorets, és Banyoles. A la ciutat de l'estany els van començar a representar a finals del segle XIX, tot i que fins el 1913 no es van començar a dur a l'escenari de manera regular. Com en tants altres indrets, el Cercle de Catòlics -l'entitat que els representava- va utilitzar la música i el text, en castellà, d'Els Pastorets d'Olot. Les funcions es feien al teatre del Catòlics, que va tenir diferents ubicacions. L'última sala es va ensorrar el 1985. Les representacions es van reprendre el 1988, ara amb un text en català escrit pels filòlegs i professors de l'institut Pere Alsius Joan Solana, J.N. Santaulària i Xavier Xargay. El 1995 s'incorpora a la producció el Cor de Teatre, una circumstància que va suposar un punt d'inflexió, ja que aquesta companyia va modernitzar l'escenografia i les actuacions musical. Com en el cas dels de Girona, els Pastorets de Banyoles han esdevingut sobretot un magnífic musical, sense perdre la vocació de comèdia.
