El Pla de Verdaguer
Andreu Carranza obté el premi amb una novel·la sobre el poeta de Folgueroles.
L’àvia d’Andreu Carranza (Ascó, 1957), una dona de la Terra Alta, recitava versos de Jacint Verdaguer de memòria. Aquest record d’infantesa ha estat el motor de la novel·la ’El poeta del poble’, un relat sobre la vida del poeta de Folgueroles amb què l’escriptor va guanyar dimarts el Premi Josep Pla, el prestigiós guardó que concedeix l’editorial Destino i s’entrega la nit de Reis a Barcelona. La notícia del premi ha estat molt ben rebuda per la Fundació Verdaguer, que la veu com una més de les aportacions modernes al verdaguerisme.
Després de rebre el premi Josep Pla, l’autor ebrenc va recordar que la primera vegada que sentia un poeta en català va ser, justament, quan l’àvia li recitava Verdaguer de ben petit. És el poeta que la gent estimava i venerava, deia Carranza. Gairebé a l’altra punta del país, Carme Torrents, directora de la Fundació Verdaguer, valora el significat d’aquest record: Vol dir que Verdaguer estava en la memòria viva de la gent a tot el territori... aquestes declaracions convenien molt. Ella no tenia notícia de la novel·la fins que li ho van comunicar, la mateixa nit del Premi Josep Pla. Tenim ganes de llegir-la, Carranza ha estat atrevit perquè fins ara Verdaguer ha fet una certa por, diu Carme Torrents. Només una vegada s’havia fet una aproximació novel·lada a la seva vida, quan Isabel-Clara Simó va escriure ’El mossèn’, ara fa 20 anys.
Andreu Carranza vol transmetre al lector el pàlpit que va tenir quan escrivia, fascinat per aquest Verdaguer que viu el luxe, però també la contradicció del monjo franciscà. La novel·la comença quan Verdaguer és coronat a Ripoll com a príncep dels poetes pel bisbe Torras i Bages. Moment màxim de glòria d’un escriptor que arriba amb els seus versos a l’ànima de la gent, però que va tenir una vida de tortura constant, entre la lira i el calze. El jurat, del qual formava part l’escriptor taradellenc Antoni Pladevall, ha definit El poeta del poble com una història romàntica d’afirmació personal, una aventura dramàtica que voreja l’epopeia. Torrents espera que, després de la novel·la, algú s’atreveixi aviat a dur al cinema la vida de Verdaguer. Sens dubte, va ser una vida de pel·lícula.
