Majors d'edat a la intempèrie
Les entitats socials reclamen coordinació i voluntat política per ajudar joves extutelats a l'hora d'emancipar-se
Es constata la dificultat en el pas de la protecció a la plena autonomia
En una societat en què un 78% de la població encara viu amb els pares als 29 anys, hi ha un col·lectiu de joves, els extutelats, que es troben que als 18 anys perden l'estatus de protegits per l'administració i que als 21 també deixen de rebre suport com a extutelats. La Taula d'Entitats del Tercer Sector va presentar ahir un informe que constata que són joves que sovint se senten sols, molt vulnerables i estigmatitzats. Fàcil d'entendre, perquè als 18 anys o als 21 es troben que s'han d'emancipar sense tenir cap suport familiar i sense prou recursos per poder ser realment autònoms, segons l'autora del treball, Ana Villa, que és directora de la Federació d'entitats amb projectes i pisos assistits (FEPA).
Es tracta d'un col·lectiu que ha viscut sota la tutela i la protecció de l'administració pública fins a la seva majoria d'edat, perquè la seva família no se n'ha pogut fer càrrec. Sovint són “invisibles i desconeguts”, adverteix Villa. A tot l'Estat hi ha més de 30.000 menors tutelats i més de 5.000 extutelats. A Catalunya, l'Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET), va atendre 1.932 joves l'any 2013, sobretot en el programa d'habitatge i el de suport econòmic, però també en qüestions de suport a la inserció sociolaboral i en temes d'acompanyament jurídic.
Les entitats socials que els acompanyen lamenten que, a més de la crua situació econòmica i social –la difícil inserció laboral i el complicat accés a l'habitatge–, aquests joves no es troben amb un marc legal que els ofereixi una certa seguretat i autonomia. “L'emancipació es farà –adverteix l'estudi– sense garanties que el jove hagi assolit el nivell d'autonomia suficient [...] S'exigeix als joves extutelats allò que no es demana al conjunt de la joventut”. En aquest aspecte, la presidenta de la Taula, Àngels Guiteras, va destacar que només Catalunya disposa d'una legislació pionera de suport als extutelats des de l'any 2010, tot i que va reclamar una major coordinació i també més voluntat política perquè visquin amb més igualtat d'oportunitats al costat de la resta de joves.
Problemes jurídics
L'informe Joves extutelats. El repte d'emancipar-se avui, presentat en el marc del cicle Debats Catalunya Social, es tanca amb unes recomanacions en què, a més de la necessitat de garantir les polítiques i serveis d'emancipació, es reivindiquen “actuacions preventives abans de la majoria d'edat en el treball per l'autonomia personal i social”. Tot plegat comportaria que més d'aquests joves arribessin a l'ensenyament postobligatori. Un altre tema és el jurídic, que, en el cas dels joves immigrants, pot fer crònica la seva situació d'exclusió, perquè per tenir un permís de treball necessiten una feina a jornada complerta de com a mínim un any.
La necessitat d'acompanyar-los per millorar la formació és evident per buscar més camins d'èxit. Una recerca del 2010 analitzava els itineraris educatius de joves extutelats al Regne Unit, Dinamarca, Suècia, Hongria i l'Estat espanyol i destacava que un 31% de la població tutelada nascuda el 1994 estava en el curs que li corresponia, mentre que en la població general era un 69%.
Noies dependents de la parella
Formar la seva pròpia família, el desig de ser mare i de tenir una llar és un dels objectius prioritaris que manifesten la gran majoria de noies extutelades en relació amb el seu procés d'emancipació, segons recull l'informe Joves extutelats. El repte d'emancipar-se avui. També s'hi adverteix, a través de l'experiència dels professionals que els atenen, que en les seves relacions sexoafectives sovint es detecten situacions de masclisme i violència. “Les noies –indica el treball– reprodueixen un rol femení basat en la submissió i la dependència vers les seves parelles. Tot i que reconeixen que no senten amor, expressen necessitar-les perquè se senten cuidades”. I conclou: “Seria desitjable una reflexió conjunta en profunditat dels professionals implicats en l'acompanyament de les joves”.
