L'Ajuntament de Barcelona demanarà a la Fiscalia que reobri el Cas 4-F si considera que hi ha noves proves
El consistori anuncia que portarà el documental ‘Ciutat morta' al fiscal perquè examini si conté nous indicis
Els serveis jurídics del consistori també revisaran els fets, que es remunten al 2006
El tinent d'alcalde de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, ha anunciat aquest dilluns que demanarà a la Fiscalia que actuï per reobrir l'anomenat Cas-F si considera que el documental Ciutat morta aporta noves proves.
El film, que es va projectar el passat dissabte al Canal 33 i va recollir una de les majors audiències d'aquest mitjà, relata el procés que va acabar amb cinc joves a la presó acusats d'haver deixat un policia urbà tetraplègic durant el desallotjament d'un teatre ocupat al centre de la ciutat. Una de les condemnades, Patricia Heras, es va suïcidar durant un permís.
La gravetat dels fets que planteja l'audiovisual, que qüestiona la culpabilitat de les persones detingudes i denuncien tortures tant per part dels policies municipals com dels Mossos d'Esquadra, ha dut a l'Ajuntament a impulsar aquest escrit a la fiscalia. La reacció es produeix després l'emissió pel Canal 33, tot i que aquest treball fa quasi 2 anys que existeix.
En una roda de premsa convocada aquest dilluns després de l'intens debat a les xarxes socials arran de l'emissió del documental, Forn ha assegurat que si apareix qualsevol nova prova sobre els fets que van tenir lloc el 4 de febrer de 2006 al Palau Alòs, al carrer Sant Pere Més Alt, els portarà “immediatament a la Fiscalia”. En aquest sentit, s'ha mostrat molt contundent al demanar a qualsevol persona que es trobi en disposició d'informació rellevant que la faci arribar a l'Ajuntament perquè també la posarà en coneixement de la fiscalia.
Però a més, ha confirmat que, “a petició de l'alcalde, presentarem un escrit a la Fiscalia en què s'adjuntarà el documental i li demanarem que actuï en cas que consideri que s'aporten noves proves que li permetin iniciar algun tipus d'acció”.
En qualsevol cas, ha volgut deixar clar que no tenen “cap inconvenient” a reobrir el cas, “malgrat que ja té dues sentències condemnatòries”, ha recordat, “si hi ha nous indicis”.
“Aquí no hi ha res a amagar, però si en algun moment s'ha de mirar enrere perquè hi ha alguna cosa mal feta, tampoc hi ha cap problema per fer-ho”, ha assegurat.
En aquest sentit, ha explicat que ls serveis jurídics municipals també revisaran el cas.
Al mateix temps, ha volgut llançar un missatge en defensa de la Guàrdia Urbana i ha recordat que en aquest cos hi treballen 3.000 policies.
Sobre la condecoració d'un dels policies municipals, que precisament el documental recull a la part censurada per un jutjat i que no va ser emesa aquest dissabte, el primer tinent d'alcalde ha aclarit que va tractar-se d'una distinció ordinària com la que rep qualsevol agent que dedica 25 anys de servei.
En relació a les baixes per problemes psiquiàtriques dels dos policies condemnats per tortures i fals testimoni contra Yuri Jardine, ciutadà de Trinitat i Tobago, Forn ha explicat que la pensió que reben els dos agents condemnats no té res a veure amb l'Ajuntament ja que prové de la Seguretat Social.
El tinent d'alcalde ha destacat que la resta de grups municipals li ha traslladat “el seu suport a aquesta iniciativa” i ha defensat que “la transparència és el principi bàsic de l'acció municipal i també de la Guàrdia urbana”.
La CUP, ERC, ICV, C's i Guanyem Barcelona ja han demanat que s'investiguin els fets.
També ho ha fet el PSC, partit al qual pertany l'aleshores alcalde Joan Clos. L'alcaldable socialista, Jaume Collboni, ha sostingut que si hi ha noves proves o indicis que augmentin la sospita que alguna cosa no s'ha fet bé, la “Fiscalia hauria de reobrir el cas”. De la seva banda, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha considerat que “seria el més normal del món” que es reobrís el judici després de l'“l'alarma social” generada per l'emissió del documental, si bé ha recordat que hi ha dues sentències que confirmen la sentència.
“És un documental que no he vist i per tant no puc jutjar, però hi ha hagut dues sentències sobre aquest cas. Si hi ha fets nou, el que cal fer és que la justícia reobri el cas o veure si hi ha possibilitat de recurs al Tribunal Constitucional (TC) o Tribunal Europeu de Drets Humans”, ha opinat.
Nou anys
Els responsables del documental han rebut “molt positivament” que “moguin fitxa” després “de nou anys”. En declaracions a les portes del consistori, un dels dos directors del treball, Xavier Artigas, ha considerat que el “mínim que es pot fer és reobrir el cas”.
A més, ha subratllat que queda molta feina per fer perquè cal “exculpar” a tots els condemnats en aquest cas.
Tot i així, lamenta que la justícia, en el millor dels casos, seria “relativa” perquè els anys que els detinguts han passat a la presó “no tornaran” i tampoc ningú podrà recuperar “la vida de la Patrícia Heras”.