Voluntari, el viatger més savi
Camps de treball · Molts joves opten per aquesta alternativa a l'hora de viatjar oNG · Ofereixen experiències de cooperació amb un alt component transformadora punt · La inscripció ja està oberta
Quantes vegades hem sentit la cantarella del “viatjar et farà savi”? Com la majoria de tòpics, per molt que els sentim no seran menys certs. A contracorrent del turisme més banal moltes organitzacions solidàries proposen experiències internacionals que serveixin per educar i prendre consciència del que ens envolta. I fer-nos encara més savis.
Els camps de treball són una alternativa a l'alça, sobretot per als joves. Les dues principals organitzacions que coordinen el voluntariat a l'estranger (la Cocat i el Servei Civil Internacional) envien a l'any més de 1.000 joves d'entre 18 i 30 anys a treballar. El contracte, però, no és el mateix que el d'una feina corrent, allà els voluntaris no cobraran, però tindran la manutenció i l'estada coberta. Com diu la cap de comunicació del Servei Civil Internacional, Ariadna Grandes, “és una ajuda mútua en aquests moments de crisi”.
Des d'aquestes coordinadores detecten que en els últims tres anys han pujat força les inscripcions. Grandes assegura que “molts joves, en no tenir feina a l'estiu, decideixen provar una experiència diferent”.
Les destinacions més demanades són les europees, per sobre dels projectes més impactants a l'Àfrica, l'Àsia o a Llatinoamèrica. Això és degut al cost dels bitllets, que amb el preu de la inscripció és l'únic que han de pagar els voluntaris. El període de temps és força flexible, tot i que la majoria s'hi estan entre tres setmanes i un mes.
Tasques de construcció, educació, medi ambient, cultura, treball amb discapacitats i un llarg etcètera conformen les quasi mil opcions que entre les dues entitats engloben. La llista de destinacions també és extensa, una cinquantena de països per triar i remenar. Pel Servei Civil Internacional, Bèlgica i Alemanya són els més sol·licitats.
Des de la Cocat (la Coordinadora de Camps de Treball internacionals de Catalunya), la seva coordinadora, Helena González, destaca que “la vivència és un xoc cultural”. Per aquest motiu, la Cocat intenta que com a molt dues o tres persones vagin al mateix camp. Afavorint que les relacions siguin amb tot el grup i no en grupuscles tancats. Pel que fa al Servei Civil Internacional, la intenció és la mateixa, com afirma la cap de comunicació: “Acabes coneixent la cultura del lloc on vas, però també la de la gent amb qui convius.” No és estrany que en acabar les estades, moltes relacions continuïn en el temps. Amistats i parelles solen aflorar.
Potser la millor manera de resumir la finalitat d'aquest tipus de voluntariat la dóna Grandes: “La construcció de la pau mitjançant un intercanvi no monetari d'ajudes i experiències”.
Altres camps
No només els camps de treball convencionals són alternativa, al país hi ha nombroses ONG dedicades a la solidaritat internacional. Generadores de transformacions socials, tant col·lectives com individuals.
Setem o Ayuda en Acción tenen projectes a molts països. Tot i la forta davallada en l'ajuda anual de la Generalitat (només el 0,05% del pressupost es dedica a les organitzacions, a diferència del 0,22% del 2008, segons dades d'Oxfam Intermón), les cooperacions continuen actives i el nombre de voluntaris no decau. Aquestes organitzacions programen “estades de sensibilització més que de cooperació”, tal com diu la tècnica de camps de Setem, Tere Vidal.
Basant-se en la col·laboració amb les “contraparts” (entitats que els acullen als països on treballen), Setem permet que els voluntaris preguin part de la vida en comunitat per veure i entendre com viuen les persones en altres indrets del planeta.
Com explica Vidal, “el nostre objectiu és que la gent prengui consciència i sentit crític sobre el sistema imperant i els models de consum”. En definitiva, fer un canvi de xip.
Des d'Ayuda en Acción, l'últim any van enviar 130 persones als 21 països on cooperen. El coordinador de la delegació catalana, Emili Cardiel, valora molt positivament que “a les persones d'allà els agradi compartir la seva realitat, igual que conèixer la nostra”. El contacte entre les ONG de diferents països és fluid durant tot l'any, però és a l'estiu quan es realitzen totes les expedicions. El perfil dels voluntaris, en aquest cas, abraça una edat molt més àmplia. A partir dels 18 i fins a persones de 70 s'animen a formar part dels projectes. “Potenciem la idea de generar petits canvis un cop tornen aquí”, remarca la tècnica de Setem. Per això aconsella que la persona “s'ha de fixar en el contingut del camp més que en el nom del país”.
Tant els uns com els altres obren el període d' inscripcions al febrer. Els preparatius són exhaustius: processos de selecció i jornades formatives per a aquells que vulguin començar l'aventura. A l'estiu ha d'estar tot apunt per tancar la maleta i obrir les mires.
