La Lira: esport i cultura per a Sant Andreu
L'entitat, nascuda amb l'objectiu primordial del cant, s'ha renovat amb el temps i ara fa activitats de tot tipus
La remodelació del local li ha donat un nou impuls i ara amplia l'oferta de grups i espais
a socis i veïns per trobar
més documents i imatges dels darrers 150 anys
Nascuda com a Societat Coral La Lira, l'actual Societat Cultural i Esportiva La Lira es va fundar, es diu, l'any 1870 seguint les inquietuds que corrien per tot Catalunya i que van propiciar el naixement de centres i ateneus populars. La creació, l'any 1850, de La Fraternitat, la primera coral dels Països Catalans, formada a partir de la societat filharmònica de Josep Anselm Clavé, va ser un exemple que es va estendre pel territori, i a la dècada dels seixanta ja es comptabilitzaven 85 associacions d'aquest caire.
A Sant Andreu, aquest corrent es va traduir en l'aparició de diverses entitats, entre les quals hi havia la Societat Coral La Lira. Mossèn Clapés va deixar escrit en el recull històric sobre Sant Andreu que la societat coral va néixer entre el 1850 i el 1860. Segons ell, la creació de l'entitat va tenir sobretot una inquietud política: “Quan el 1869 la reina Isabel II va passar en el tren de França acompanyada del general Prim, va sortir el cor de La Lira a fer ostentació política, cantant a l'estació de França a Sant Andreu.” Però el document més antic que es conserva sobre l'existència de l'entitat és el que en descriu les funcions, i data del 1891: “Esta sociedad tiene por objeto procurarse sus asociados el local apropiado para sus reuniones familiares pasando los ratos de solaz en amigables conversaciones, lectura de periódicos y revistas y los juegos no prohibidos por las leyes del Estado, y como principal objetivo el canto, como ya lo indica su título.”
Aquest local de què es parlava l'any 1891 es va materialitzar poc després, amb la compra del solar l'any 1895 al que avui es coneix com a carrer Coroleu, número 15. La construcció de l'edifici, duta a terme en gran mesura pels mateixos fundadors i socis de la coral, es va allargar gairebé tres anys. L'edifici va ser aixecat gràcies a l'esforç dels socis fundadors: el fuster, el paleta i d'altres que hi ajudaven. S'explica que el material el portaven des de la riera i que es feien esmorzars de 25 cèntims. Es desconeix l'arquitecte autor de l'edifici i només hi ha registrada una reforma de l'any 1936 per part de l'arquitecte N. Tusquets.
Va néixer així l'ànima de l'entitat, un bell edifici on la societat ha aixecat el seu món d'entitats socials, culturals i esportives. Segons les fitxes del pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i catàleg del districte 9, és un edifici “d'estil eclèctic, de finals del segle XIX, aproximadament de l'any 1890”, s'estableix.
Els primers estatuts, que, evidentment, s'han sotmès a moltes modificacions, recollien, doncs, que l'entitat tenia com a objectiu primordial el cant, fer vetllades musicals i literàries i promoure conferències. L'associació s'ha declarat i es declara encara apolítica, però ha hagut d'afrontar, com la resta d'entitats fundades ara fa més d'un segle, les vicissituds polítiques que l'han sacsejat. Són diverses les anècdotes que es tenen de com els socis han actuat sempre en defensa de l'associació i també dels mateixos membres. Un exemple es troba l'any 1895, segons consta en un document que es guarda a l'entitat, durant la guerra de Cuba, quan els socis van ajudar les famílies que tenien el marit o un familiar a les illes. També s'explica que durant la postguerra els van prendre el penó i la senyera i hi va haver intents reals d'absorció pel Movimiento. En aquest cas, l'actuació dels socis i les influències que van poder desplegar ho van aturar.
“Som apolítics”, adverteix Enric Capdevila, soci des de l'any 1976 i president des de fa 12 anys: “Sempre hem intentat estar bé amb els que governen, però no hem renunciat mai a la nostra manera de ser”, matisa. En aquest ADN de què parla Capdevila, hi destaca, explica, la voluntat de treballar plegats amb les altres entitats del districte: “Quan les altres entitats ho han necessitat, han vingut aquí i nosaltres hem anat allà en algunes ocasions, com ha succeït darrerament en els grups de teatre.”
Obert a noves activitats
El caràcter acollidor de l'entitat ha quedat reflectit també en el fet que ha estat el bressol i la seu de moltes altres associacions de Sant Andreu. I a d'altres els ha donat refugi en moments en què no tenien local o per altres problemes. Així, el Club Esportiu Sant Andreu hi va tenir la seu social fins a l'any 1970. Així mateix, la Societat de Caçadors de Sant Andreu hi va néixer, i l'Agrupació Excursionista Muntanya, també.
Ja a principis de segle, les activitats corals es van complementar amb l'aparició de la secció de teatre i, a poc a poc, l'entitat s'ha anat obrint a altres activitats: grup sardanista, colla excursionista, club d'escacs, esbart, televisió local, filatèlia, club ciclista, agrupament escolta, penya barcelonista, grup de rol, grup de ball i, més recentment, el grup de tennis de taula.
Un local nou de trinca
El 29 de novembre passat, La Lira va inaugurar, oficialment i en presència de l'alcalde Xavier Trias, la nova seu, després d'una rehabilitació en què el consistori va invertir 1,6 milions d'euros. Les obres, un projecte del gabinet d'arquitectura Betarq, es van allargar dinou mesos i van permetre una nova distribució del local que va ampliar en 1.000 metres quadrats la superfície existent. Una visita al nou local permet comprovar que s'han conservat tots els elements preexistents i fins i tot s'han deixat parets amb la pintura original. Així doncs, l'entitat ha guanyat dues sales polivalents i un teatre molt millorat on ara poden assajar les parelles de ball. “Ara no tenim teló, ni focus, però ho tenim tot segons la normativa de seguretat i això és molt important. El teló i els focus ja els anirem comprant amb el temps.” I ho hauran de fer aviat, ja que el grup de teatre de l'entitat presentarà aquest any, per primera vegada, una obra dins del seu renovat edifici.
Tornant a les obres, han permès recuperar i rehabilitar l'accés, ara tancat per seguretat, al refugi antiaeri que l'entitat té a les entranyes. Es tracta d'un llarg passadís subterrani que finalitza en una sala rodona on hi ha una taula de reduïdes dimensions, també rodona. Es pensa que aquí van celebrar algunes reunions les juntes en temps de guerres. Els responsables estan estudiant la possibilitat d'obrir-la durant uns dies determinats o en cas de visites guiades, garantint sempre la seguretat dels visitants.
La Lira obre, doncs, una nova etapa en què també es posa en marxa un altre tipus de gestió que, amb el nom de Projecte de Dinamització de Cultura Popular-Lira, vol oferir activitats obertes a tots els veïns i organitzades pel consistori, a més de les que l'entitat ja oferia als socis. D'aquesta manera, La Lira queda integrada en el mapa d'espais culturals cogestionats per l'Ajuntament i les associacions de la ciutat.
L'entitat està formada actualment per diverses seccions que tenen els seus propis socis, com l'Orfeó de SCE La Lira, La Lira Teatre, Secció Sardanista, Club d'Escacs i Rol La Lira-Misterey Lands. Paral·lelament, ofereix cursos de balls de saló, country i danses orientals.
La Lira és actualment una associació amb molt futur i un important llegat històric. Precisament, per salvaguardar aquesta memòria, els responsables actuals han fet una crida als veïns de Sant Andreu perquè cerquin a casa seva imatges i documents que tinguin a veure amb l'entitat, ja que l'arxiu de què es disposa actualment és limitat.
Societat Cultural
i Esportiva
La Lira
ANY DE FUNDACIÓ:
1870
POBLACIÓ:
BARCELONA
NOMBRE DE SOCIS:
300