Espinàs: “Amb fortalesa de ferro aconseguirem la independència”
La Generalitat lliura la Medalla d'Or a Neus Català, Josep M. Espinàs i Joan Rodés
Neus Català: “Preservar la memòria històrica és un deure cívic”
Rodés: “En investigació científica canvien les persones però les idees perduren”
El Govern ha lliurat a Neus Català, Josep Maria Espinàs i Joan Rodés la Medalla d'Or de la Generalitat, en reconeixement a les seves trajectòries en la lluita per les llibertats, la literatura i la medicina, respectivament.
L'executiu honora Neus Català, supervivent als camps de concentració, per la seva lluita per la justícia social i per les llibertats democràtiques, que ha esdevingut un referent contra els totalitarismes.
Pel que fa a Josep Maria Espinàs, la distinció respon a la seva trajectòria literària, en el periodisme i la cançó, i per ser un referent de les lletres catalanes.
Per últim, el Govern distingeix el doctor Joan Rodés, per la seva aportació de més de 40 anys en el món de la medicina, sobretot, en la investigació de les malalties hepàtiques.
La supervivent del camp d'extermini nazi Ravensbrück, Neus Català, de 99 anys, ha demanat als assistents “no oblidar-ho mai, perquè preservar la memòria és un deure cívic”. És l'apel·lació de la quasi centenària lluitadora, per veu de la seva filla Margarita Català, en rebre la Medalla d'Or.
Per la seva part, Espinàs ha mostrat humilitat en considerar que ha estat “un home de fer feines” amb la seva bibliografia que compta, fins avui, amb 88 publicacions.
Després de lloar la tenacitat de Neus Català i de Joan Rodés, Espinàs ha tingut unes paraules sobre el procés sobiranista: “Només amb la fortalesa del ferro aconseguirem l'or, que és la independència”.
Per últim, el metge Joan Rodés ha considerat que “el mèrit és col·lectiu en la investigació científica, perquè canvien les persones però perduren les idees”.
Lluita contra totalitarismes
L'atorgament del distintiu a Català recorda la memòria dels deportats als camps d'extermini nazi i la defensa dels drets humans. Amb la distinció, el màxim guardó honorífic de l'Executiu català, es reconeix un referent de la lluita contra els totalitarismes i de la recuperació de la memòria dels deportats als camps d'extermini.
Neus Català, nascuda a Els Guiamets (Priorat) el 1915 és filla de camperols, tot i que només va dedicar-se a la vida del camp fins que va començar la Guerra Civil, que va impulsar les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya dels Guiamets. Poc després, es va establir a Barcelona, on va estudiar infermeria i va acabar treballant a Premià de Dalt. La derrota de la República la va obligar a exiliar-se a França, però l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la caiguda de França la van portar a implicar-se a la resistència francesa. Va ser detinguda pels nazis i traslladada a un camp de concentració de Txecoslovàquia, on va romandre fins al maig del 45.
Acabada la Segona Guerra Mundial, Català va combinar la lluita antifranquista amb la tasca en defensa de la memòria dels deportats catalans i espanyols a tots els camps d'extermini nazis. La seva trajectòria li ha merescut diversos reconeixements tant a França com a Catalunya.
Els Setze Jutges
Amb Josep Maria Espinàs s'honora un dels referents de les lletres catalanes i una personalitat que, des de l'època franquista, ha contribuït en l'extensió de la cultura catalana a sectors amplis de la societat.
Josep Maria Espinàs, nascut a Barcelona el 1927, és llicenciat en Dret però s'ha fet un nom com a autor d'una extensa obra narrativa, amb un clar domini de l'element realista i testimonial. Els llibres de viatges i la sèrie a peu, són alguns dels títols més coneguts dedicats a contrades dels territoris de parla catalana. En periodisme, Espinàs ha publicat columnes diàries a l'Avui i El Periódico de Catalunya. A més, Espinàs va ser un dels fundadors del grup Els Setze Jutges, que va començar el moviment de la Nova Cançó als anys 60. És autor de l'himne oficial del FC Barcelona i ha estat fundador de l'editorial La Campana.
Avenços mèdics
El metge Joan Rodés, nascut a Barcelona el 1938, es va llicenciar en medicina el 1963 i especialitzar en medicina i interna i aparell digestiu. El 1967 va crear la Unitat d'Hepatologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, centre del qual va ser cap del Servei d'Hepatologia i director general. Les seves principals línies d'investigació s'han centrant en l'alcohol i les malalties hepàtiques, l'hepatitis crònica per virus de l'hepatitis B i C, el càncer de fetge, les complicacions derivades de la cirrosi hepàtica i la colèstasi crònica.
