Societat

“Fa temps que no comprem peix”

La Susana i el seu marit estan a l'atur, tenen dos fills i reben ajut alimentari de Creu Roja i de Càritas

La celiaquia del nen petit, que té dos anys, fa més complicat que puguin dur una dieta variada i equilibrada

Ahir va ser un bon dia per a la Susana. Li van trucar per comunicar-li que els han concedit un lloguer social. Això vol dir que els faran un contracte de lloguer nou en el pis de protecció social on ja viuen. La bona notícia és que hauran de pagar menys. “La trucada va ser com si descarregués una motxilla que fa temps que portem a sobre. Una motxilla que pesava molt. Ara ja sé que no ens faran fora”, planteja. Els últims mesos fins i tot havien tingut problemes per pagar el lloguer i és que els 426 euros que entren al mes a casa duren molt poc.

La Susana i el seu marit no tenen feina. Reben ajuda alimentària de l'assemblea local de Creu Roja a Santa Coloma de Farners (la Selva) i també de Càritas. Tenen dos fills: en Dani, de cinc anys, té autisme, i l'Edgard, de dos, és celíac. Un dels aspectes que destaca l'estudi L'accés de la infància a una alimentació saludable és que el 26% de les famílies enquestades, que són usuàries de Creu Roja, tenen fills amb alguna malaltia crònica, i el 9,3% presenten alguna intolerància alimentària, un element que encareix la despesa alimentària. “Un paquet de macarrons per al meu fill val quatre cops més que un de normal. La celiaquia ens obliga a buscar-nos molt més la vida. I amb el temps aprens que si no defalleixes te'n surts”, explica la Susana. A l'Edgard li agraden molt les magdalenes i han après a fer-les a casa amb ingredients que no li fan mal.

Malgrat tot, famílies com la de la Susana han d'admetre que hi ha coses que fan altres famílies i que ells no es poden permetre: “Fa temps que no comprem peix. I poc producte fresc, perquè si la fruita o verdura se't fa malbé fa molt de mal al cor.” Va assistir a un taller d'alimentació saludable i ara a un d'economia familiar. Tots dos de Creu Roja. “M'apunto a tot el que puc i truco a totes les portes. Si et mous, te'n surts. Encara que costi”, explica aquesta mare que no es cansa d'agrair els suports que rep i de repetir que no es pot rendir, perquè per als seus fills ho fa i ho farà tot.

“A vegades, obres la nevera i no tens gairebé res per donar-los, però has de posar-hi imaginació perquè mengin”, assenyala. En el cas del gran, en Dani, sap que com a mínim al migdia menja bé i equilibrat, perquè dina a l'escola. “Encara que algun dia, al vespre, sopi més lleuger, sé que ha fet un bon àpat al migdia i això em tranquil·litza.” I sí, la Susana i el seu marit molts dies seguits mengen macarrons, perquè és l'únic que hi ha. La varietat es reserva per als nens.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia