Més de 3.000 vallesans poden votar per deixar el Vallès Oriental

Més de 3.000 veïns dels municipis de Castellterçol, Castellcir, Sant Quirze Safaja i Granera tenen la possibilitat de votar aquest diumenge si volen que els quatre pobles s’integrin a la futura comarca del Moianès, amb capital a Moià.

El procés participatiu començarà a les 9 del matí i es tancarà a les 8 del vespre. Hi haurà meses electorals a cadascun dels 10 municipis del Moianès, una per cada mil votants aproximadament. Hi podran participar les persones més grans de 16 anys que estiguin empadronades en algun dels municipis.

El cens total és de 10.500 persones de les quals un 68% prové dels cinc municipis que ara formen part de la comarca del Bages (Moià, Calders, Monistrol de Calders, l’Estany i Santa Maria d’Oló); un 2,5% són persones censades a Collsuspina, única població d’Osona, i la resta, un 29,5% són dels quatre municipis vallesans. La futura capital, Moià, suma un 43% dels potencials votants.
En cas que el resultat sigui positiu i els quatre pobles vallesans deixin de pertànyer al Vallès Oriental, l’impacte a la comarca no serà important. Els quatre termes municipals sumen 3.842 habitants, segons el cens de l’1 de gener de l’any 2014 –vegeu gràfic adjunt–. Es donaria el cas anecdòtic que el Vallès Oriental baixaria de 400.000 habitants, ja que actualment en té 403.623. L’impacte territorial seria més gran, ja que els quatre termes sumen 115,6 quilòmetres quadrats enfront dels 851 del Vallès Oriental.

Pel que fa a les dades socioeconòmiques, els quatre pobles vallesans del Moianès presenten una taxa d’atur lleugerament inferior a la del conjunt de la comarca i la distribució de la població ocupada per sectors és semblant.

En un acte que es va fer aquesta setmana a Cal Recader de Castellterçol amb la presència del president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Roca i del gerent del Consell Comarcal del Vallès Oriental, Ignasi Valls, bona part de les preguntes del públic assistent es van referir als serveis que ara mateix té Castellterçol, i posaven en dubte que segueixin funcionant com fins ara, com és el cas de la recollida de deixalles porta a porta o els serveis sanitaris pels quals els veïns han d’anar a Manresa sense tenir un servei de transport públic normalitzat. Els ponents van dir que en cas que es creï la nova comarca no es perdrà cap servei i els 10 municipis tindran més autonomia, més capacitat administrativa i un fons econòmic més important. Una part del públic no es mostrava convençut encara de quin seria el sentit del seu vot.

La notícia completa a