opinió. Regidora cap de l'Àrea de Cultura

Misericòrdia, la segon festa major

Ja fa uns quants dies que pas­se­jar per Reus és dei­xar-se empor­tar per les Fes­tes de Mise­ricòrdia. Aquí i allà, espec­ta­cles infan­tils se suc­ce­ei­xen a repre­sen­ta­ci­ons i a con­certs, en una ciu­tat ves­tida per a l'ocasió amb domas­sos, ban­de­res, entau­lats i altres guar­ni­ments. Avui, però, 25 de setem­bre, és quan pren més sig­ni­fi­cat tota aquesta posada en escena, ja que l'atenció dels reu­sencs i reu­sen­ques se cen­tra avui a l'entorn del san­tu­ari i del pas­seig de Mise­ricòrdia. Des d'aque­lles per­so­nes que seguei­xen la festa en la més sin­cera devoció fins a aque­lles que la viuen fent xiu­lar les car­re­ti­lles, tots i totes hem acon­se­guit que les Fes­tes de Mise­ricòrdia pas­sin a ser de la festa major petita a una veri­ta­ble segona festa major.

Allò que va començar arran de la creença reu­senca de l'apa­rició ha anat crei­xent, com tota cosa viva, fins a arri­bar als nos­tres dies en el for­mat amb què la conei­xem.

Esti­mu­lar els cinc sen­tits

Un cop més, a Reus hem sabut com­bi­nar festa cívica amb festa reli­gi­osa, festa tra­di­ci­o­nal amb festa lúdica, fent a la mida dels temps que vivim una fes­ti­vi­tat que ens emo­ci­ona i que ens esti­mula els cinc sen­tits. Totes les per­so­nes que acu­dei­xen al rosari de tor­xes, tots els sar­da­nis­tes de l'aplec, tots els músics dels con­certs, tots els mem­bres del seguici, tots els reu­sencs i reu­sen­ques que s'admi­ren com a públic, tots i totes hem mode­lat la festa al llarg dels anys.

I de la mateixa manera que per Sant Pere ens dei­xem embri­a­gar per l'olor i l'esclat de la pólvora de la Tro­nada, aquests dies el foc ens torna a enllu­er­nar amb el magnífic cor­re­foc de fa uns dies i amb l'espec­ta­cu­lar car­re­ti­llada final que el ball de dia­bles exhi­beix davant del san­tu­ari. És, doncs, de vital importància per al bon futur de les fes­tes majors reu­sen­ques que la trans­po­sició de la direc­tiva euro­pea del foc sigui res­pec­tu­osa amb el foc fes­tiu, tan arre­lat a casa nos­tra. La millor rei­vin­di­cació que podem fer, doncs, és acu­dir mas­si­va­ment als actes fes­tius que, com cada any, fan de les Fes­tes de Mise­ricòrdia una data ben asse­nya­lada en el nos­tre calen­dari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.