Vallès Oriental

El govern declara les catifes del Corpus de la Garriga, element festiu tradicional d’interès nacional

Es destaca l’alt nivell estètic i artístic de les catifes elaborades per uns 7.000 voluntaris

El Govern de la Generalitat ha declarat les catifes de flors de la festa de Corpus de la Garriga com a element festiu tradicional d’interès nacional. L’executiu català destaca la qualitat artística i estètica de les catifes i el fet que estan elaborades per uns 7.000 voluntaris.

Les catifes de la festa de Corpus de la Garriga són element festiu d’interès nacional. Així ho ha declarat el govern català que posa en valor la qualitat estètica i artística de les creacions que cada any pel diumenge de Corpus preparen uns 7.000 voluntaris des de primera hora del matí. També es ressalta les tècniques que es fan servir per crear-les.

El Govern, que recorda que les catifes florals són l’element central de la festa, també destaca l’arrelament de la festa al poble i la capacitat d’atracció de visitants d’arreu que la diada de Corpus de la Garriga té.

La festa de Corpus a la Garriga està organitzada per l’Ajuntament, la parròquia de Sant Esteve i l’Associació Cultural Corpus la Garriga que va néixer l’any 2006 i està formada per representants de la parròquia, d’entitats, d’escoles i dels veïns dels carrers participants.

GAIREBÉ 200 ANYS D’HISTÒRIA

En un comunicat, el Govern recorda que “la primera referència escrita que es té del Corpus de la Garriga és de 1816, quan el bisbe Pau Sitjar, de visita pastoral, en va presidir la processó”. També que “la manera d’ornamentar i omplir de colors els carrers de la Garriga pel pas de la processó de Corpus ha anat variant amb el temps. En les darreres dècades, les catifes han guanyat tot el protagonisme, convertint la població, durant un dia, en una mostra d’art floral efímer. La data de les primeres catifes no és clara. La Hoja Diocesana Parroquia de San Esteban Protomártir de la Garriga de 1940 esmenta que aquell any se’n van fer cinc al carrer Cardedeu. Una altra versió, no contrastada documentalment, diu que el 1928 l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall va fer-ne una davant casa seva, a la plaça de Santa Isabel. Des de 1940 fins a l’actualitat s’han realitzat de forma continuada. Amb anterioritat, estan documentades enramades als carrers, balcons engalanats, altars i flors i ginesta escampada per terra”.

La notícia completa a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

La concessió de l’espai d’esquí i parc lúdic de FCG a la Vall de Núria acaba a final de mes

QUERALBS
enogastronomia

La DO Cava permetrà comprar raïm de vinyes dins de la seva DO encara que no estiguin registrades

vilafranca del penedès

Planoles detecta les fuites que eleven el consum d’aigua al municipi

PLANOLES

El web de l’Àrea privada ciutadana de la Generalitat, ara més senzilla i amb més serveis per a les persones

Olot

La pressió veïnal fa reestudiar la urbanització de Montolivet

Olot

Nomenen Joaquim Mundet i Creus, fill predilecte de Cassà de la Selva

CASSÀ DE LA SELVA
salut

La primera fase del futur parc sanitari Joan XXIII s’enllestirà aquest trimestre

tarragona

El CAFGi veu inviable l’aplicació del decret d’obertura de piscines

GIRONA

L’Antic Hospital de Sant Jaume de Mataró reubicarà els nous interns a altres centres

mataró