Càritas avisa que les famílies no viuen, sinó que sobreviuen
Puja el nombre de persones autòctones que demanen ajuda per a aliments, el lloguer o el rebut de la llum
L'entitat insisteix que només unes polítiques socials fortes aturaran una pobresa que és cada cop més greu i crònica
Des de Càritas, una de les entitats de trinxera que acompanyen les persones vulnerables, no hi ha bones notícies. “Per a moltes famílies, el dia a dia és sobreviure, però no poden planificar la seva vida, perquè no tenen una autonomia econòmica”, va resumir el director de Càritas Diocesana de Barcelona , Salvador Busquets.
És per això que l'entitat reclama a les administracions més inversió en polítiques socials en tres eixos: que tothom tingui garantits uns ingressos mínims per “mantenir la seva dignitat, l'autonomia econòmica i l'alimentària”; que s'augmenti el parc d'habitatges de lloguer social i hi hagi una moratòria en els desnonaments, i, en tercer lloc, que es reforci la xarxa d'atenció en salut mental, sobretot la infantil i la juvenil.
Aquestes propostes haurien de servir per alleujar la quotidianitat de moltes famílies, algunes de les quals precisament sobreviuen gràcies a l'acompanyament d'entitats socials. “Hi ha moltes persones que no veuen que estiguem sortint de la crisi –va advertir el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach–, sinó que viuen en una pobresa més greu i més crònica”. I és precisament això el que destaca del balanç de Càritas a la Diòcesi de Barcelona dels primers mesos del 2015: s'han atès 14.700 persones (14.800 en el mateix període de l'any passat), però són més pobres i tenen més necessitats. Per tant, requereixen solucions urgents; és a dir, ajudes econòmiques per pagar aliments, lloguer o rebuts de la llum o l'aigua.
“Hi ha àmplies capes de la població –va subratllar Busquets– que no es poden muntar un projecte de vida propi, perquè, si tenen suports, són inestables i insuficients”. No és nou que les principals dificultats són l'habitatge, l'atur i també el treball precari ; és a dir, els treballadors amb un sou de misèria que no els permet una vida digna. De totes maneres, el director de Càritas, és optimista: “Encara som a temps de redreçar la situació.”
Un 7% més d'atesos
El 2014, Càritas Diocesana de Barcelona i les parroquials van atendre 173.446 persones, un 7% més que el 2013. Més enllà de les dades, el retrat és demolidor: és una pobresa més crònica, perquè un 60% ja havien rebut ajuda anteriorment; més extensa (un 33% més d'atesos que el 2009); més intensa i més profunda, perquè es van prestar un 64% més de serveis que cinc anys enrere. Dues dades rellevants són que una de cada tres persones beneficiàries té menys de 18 anys (un 14% més que l'any anterior) i que gairebé la meitat són nascudes a l'Estat, una situació que no es donava des del 1999.
La resposta de l'entitat ha estat abocar-se a intentar cobrir les necessitats més bàsiques: va destinar 4,1 milions a ajuts econòmics, la meitat dels quals van ser per comprar aliments o pagar el lloguer, la llum o despeses escolars. La responsable de programes i serveis, Mercè Darnell, va alertar de l'increment del patiment emocional que provoca aquesta situació de precarietat i ho va il·lustrar amb dades dels problemes d'habitatge, un 39% d'atesos viuen en una habitació rellogada, a casa d'amics o en un recurs temporal d'una entitat, i també de precarietat laboral, perquè un 77% de les persones en edat de treballar estan a l'atur.
Una societat fracturada
El retrat de les dificultats que ahir va fer Càritas coincideix amb unes dades sobre desigualtat que indiquen que a l'Estat espanyol és on n'hi ha més, només té per darrere Letònia. No és estrany, per tant, que les entitats socials continuïn alertant del perill d'“una societat trencada i fracturada”. Busquets va posar com a exemple casos reals de ciutadans sense capacitat de muntar el seu propi projecte de vida: famílies desnonades obligades a canviar els fills d'escola i que s'han d'anar a dutxar a un centre social; famílies que han esgotat les prestacions d'atur i que no es poden permetre que el fill vagi a la festa d'aniversari d'un amic, i també famílies que s'han de separar perquè són acollides a casa de familiars o amics.
Entre les línies d'actuació, Càritas reforçarà l'ús de la targeta solidària de prepagament per garantir una alimentació equilibrada, obrirà nous serveis de suport a famílies i infants, intentarà arribar als 300 pisos socials i intensificarà les accions per a l'ocupació.
Pel que fa al panorama polític, preguntat per la previsible arribada d'Ada Colau a l'alcaldia de Barcelona, Busquets va dir que s'haurà de veure què pot fer, tot i que va recordar que en la seva trajectòria com a activista “va ser capaç de convertir víctimes en protagonistes del seu procés de recuperació”.
Tots els bisbats fan balanç aquests dies
Els diversos bisbats catalans han fet aquesta setmana balanç de la tasca assistencial que duen a terme les diferents oficines de Càritas. En tots els casos es posa de manifest que més persones necessiten suport per cobrir les necessitats més bàsiques. Lleida ja va demanar dimecres més treball protegit per evitar tants ajuts directes. Ahir va ser el torn de Tortosa i Tarragona. Càritas de Tortosa ha destinat un 83% dels ajuts a suport alimentari a famílies en risc d'exclusió. El bisbat del sud de Catalunya no detecta cap millora en l'economia de les famílies. A Tarragona han observat que més de la meitat dels usuaris són famílies joves i no preveuen que se'n surtin els pròxims mesos sense trobar feines qualificades. A la diòcesi de Terrassa, els voluntaris van atendre el 2014 un 11% més de persones que el 2013 a les diverses poblacions del Vallès.
