Roig, l'indià torrenc que va burlar l'oblit

El temps acaba sent implacable amb els grans personatges, que sovint acaben perdent la darrera gran batalla, la de la memòria.

Potser perquè Antoni Roig i Copons (1817-1885) va apostar per dos dels grans avenços dels segles XIX i XX, el de l'educació i la justícia social, el seu nom encara perdura entre els torrencs del present. Una memòria que cada any es perpetua en la cerimònia solemne del saló noble de l'antiga escola Antoni Roig.

Durant la festa major de Santa Rosalia, doncs, el municipi rememora anualment la generositat d'un ciutadà que va llegar la seva fortuna “a la instrucció pública” i al dot de “donzelles pobres naturals de Torredembarra”. Un llegat econòmic que, fruit dels successos històrics, es visualitza actualment en l'atorgament d'un dot simbòlic de 4,51 euros a les torrenques. Un lliurament que l'any passat va “beneficiar” tan sols cinc dones però que mostra la persistència de la seva tasca filantròpica al llarg dels anys.

Com tants altres indians, Roig va tornar immensament ric de terres americanes, tot i que no se sap com va aconseguir aquesta fortuna, amb origen principalment a Cuba. Mentre que alguns estudiosos recullen la creença popular que podria estar vinculat al comerç d'esclaus, l'historiador Gabriel Comes puntualitza que no hi ha cap dada concloent i assenyala que després del seu retorn a la vila natal va ser una persona ben valorada i respectada. En tot cas, Comes, que va estudiar fa uns anys la història del patronat sorgit de les disposicions testamentàries de l'indià, afirma que Roig constava com a comerciant.

Malgrat que Roig va voler ser enterrat sense cap mena d'ostentació al cementiri local, les especials disposicions del seu testament han servit per fer perdurar la seva memòria durant més de 130 anys en vincular-se al progrés social d'una vila que, després d'un període de bonança, va patir greument la crisi de la fil·loxera a finals del segle XIX. En aquest context, el testament de l'indià va ser el motor de la construcció de l'escola Antoni Roig a instàncies del patronat que es va encarregar de la gestió dels fons llegats. Un fet que Comes considera important perquè la construcció de l'edifici va donar feina a molts industrials “que aleshores ho passaven malament” a causa de la crisi. Segons l'historiador, el centre escolar que es va inaugurar gràcies a aquests recursos constava de “moltes novetats pedagògiques” per l'època, com ara biblioteca o gimnàs, així com un reglament propi i un cos de mestres preparat. Pel que fa a l'ensenyament femení, l'escola disposava d'una ala separada destinada a aquest alumnat amb el seu propi professorat. Unes instal·lacions que fins al 1932, quan l'Estat va assumir les competències d'educació, es va mantenir amb la filosofia inicial.

Després de la Guerra Civil, l'escola viuria les transformacions que van patir molts centres fins a l'arribada de la democràcia. El curs 1995/96 va ser el darrer que es va fer a l'espai per reconvertir-se en un nou espai de gestió i coneixement. Un indret en què cada any per la festa major s'honora un ciutadà generós del passat.