La camamilla no deixa de ser una herba aromàtica que combina molt bé amb les postres, però també amb peixos com el bacallà, per exemple. L'únic que has de vigilar és com l'empres, perquè tots l'associem a problemes gastrointestinals i, evidentment, has d'evitar que això passi. Les infusions de camamilla són un gran remei natural, però això no vol dir que no se'n pugui treure més partit. Si fem anar canyella, per què no podem fer anar camamilla? A més, la de Linyola és molt bona, especialment aromàtica. Ens la porten del parc de les Olors del mateix poble. Tradicionalment, aquí s'havia fet licor de camamilla, i jo mateix en faig. Però també serveixo granissats, gelats i en unes postres que es diuen paisatge refrescant de camamilla de Linyola, a banda d'utilitzar-la amb peixos i foies.

Per què hem d'anar a buscar productes a l'altra banda del món si a prop de casa tens productors que et poden oferir molta qualitat? A mi m'agrada treballar amb productes de proximitat. Per raons de sostenibilitat, per donar vida al territori i perquè sé que com es treballa aquí, quins criteris de qualitat se segueixen i, sobretot, per seguretat alimentària. Els productes locals em donen garantia.

Treballar a llocs tan importants t'obre portes; és indiscutible. I t'ensenya que la cuina és qüestió de matisos. I que vol molt d'esforç i molta dedicació. Que has d'estar al dia i que costa molt mantenir-te a l'elit. No n'hi ha prou fent bon menjar. El client ha de trobar un equilibri entre el plat, el servei i l'ambient. Si el menjar és bo però tarden a sortir els plats o et posen estovalles de paper, no has satisfet les expectatives del client, que paga per emportar-se una experiència.

Penso que cal conservar el patrimoni gastronòmic, i així ho intento transmetre als meus alumnes. Però això no vol dir que no es pugui innovar. Precisament, aquesta és la clau: fer plats tradicionals que, a la vegada, sorprenen perquè has actualitzat les presentacions, les textures...

Encara ens queda molt camí per recórrer. Nosaltres oferim un oasi de pau per trencar amb la rutina de la ciutat. I això cada dia es valora més. Penso que la plana de Lleida encara pot créixer turísticament i treure partit de recursos naturals, com ara l'estany d'Ivars.