Mont-ras compleix 150 anys

El municipi empordanès commemora enguany un segle i mig de la seva segregació i independència de Palafrugell

El muni­cipi de Mont-ras està de festa major durant tot aquest any. El motiu és la com­me­mo­ració de la seva segre­gació i inde­pendència de Pala­fru­gell. L'auto­rit­zació de l'Estat espa­nyol per que fa a la segre­gació es va pro­duir l'estiu del 1858, però no entrar en vigor fins al gener del 1859.

L'intent d'acon­se­guir l'eman­ci­pació res­pecte de Pala­fru­gell de Mont-ras, una població emi­nent­ment pagesa, va començar l'any 1845. Però des de l'any 1854 hi ha constància que hi exis­tia un ajun­ta­ment, si bé encara depe­nia del de Pala­fru­gell.

I un any més tard, apro­fi­tant un nou intent de reor­ga­nit­zació muni­ci­pal d'àmbit esta­tal, tres veïns de Mont-ras –Andreu Rocas, Jaume Bas­ses i Joan Madí– van cons­ti­tuir una junta per tirar enda­vant la inde­pendència del poble.

El gran incon­ve­ni­ent per poder acon­se­guir segre­gar-se de Pala­fru­gell era doble. D'un cos­tat, el fet de no tenir escola pública. De l'altre, el fet de no cobrir amb els ingres­sos del moment un pres­su­post muni­ci­pal. Davant aquesta situ­ació, l'alcalde pedani de Mont-ras, Esteve Parals, jun­ta­ment amb l'únic regi­dor mont-rasenc, Martí Pagès, van pren­dre el com­promís davant l'alcalde de Pala­fru­gell, Pere Reig, i els 77 con­tri­bu­ents del poble, tots els quals page­sos, d'assu­mir els recàrrecs neces­sa­ris per tirar enda­vant la segre­gació de Pala­fru­gell.

Davant d'aquest com­promís i impli­cació de tot el poble en tirar enda­vant la segre­gació, com també davant els infor­mes favo­ra­bles de la Dipu­tació i de Gover­nació de Girona, l'Estat va deci­dir, segons decret de la reina Isa­bel II, ator­gar la inde­pendència a Mont-ras.

El nou muni­cipi va cons­ti­tuir-se legal­ment el pri­mer de gener del 1859, i en fou l'alcalde Jaume Bassa. El pri­mer tinent d'alcalde era Joan Vidal i els regi­dors van ser Josep Ver­gonyós, Pere Mont, Josep Isern i Josep Fri­gola. Tot i això, al llarg dels anys van aparèixer nous intents de reor­ga­nit­zació muni­ci­pal que posa­ven en perill l'existència de Mont-ras.

El pri­mer intent va tenir lloc l'any 1867, vuit anys després del nai­xe­ment del muni­cipi. En aquesta ocasió, la pro­posta esta­tal era evi­tar pobles de menys de 200 habi­tants. I es va pro­po­sar incor­po­rar Mont-ras, jun­ta­ment amb Sant Joan de Palamós i Vall-llo­brega, a Palamós. Mont-ras va al·legar que era més lògic ajun­tar-lo amb Pala­fru­gell. Al final, l'avant­pro­jecte, per can­vis polítics a Madrid, es va atu­rar.

I al llarg del segle XX es van pro­duir d'altres intents d'agre­gar nova­ment Mont-ras a Pala­fru­gell. Així, el setem­bre de 1910, l'Ajun­ta­ment de Mont-ras havia acor­dat tor­nar-se a unir a Pala­fru­gell, i així ho dema­nava l'alcalde de Pala­fru­gell. I el 1968, l'Ajun­ta­ment de Pala­fru­gell va apos­tar per la unió dels dos muni­ci­pis, bàsica­ment per motius urbanístics, perquè, segons defen­sa­ven alguns regi­dors pala­fru­ge­llencs de l'època, la població veïna impe­dia el crei­xe­ment de la vila en direcció sud i oest,

Docu­men­tació

El pri­mer docu­ment que parla de Mont-ras és de l'any 988, i s'hi esmenta una tor­reta, que es pensa que era la Torre Fer­rera, actu­al­ment des­a­pa­re­guda, dins l'actual nucli urbà. A l'edat mit­jana, ja apa­reix el nom de Mont-ras, bé que al començament s'atesta com a Tor­ro­e­lla de Mont-ras –Monte Raso durant els segles XI i XII–.

La docu­men­tació des del segle XII fins a la segre­gació es troba tota a l'Arxiu Muni­ci­pal de Pala­fru­gell. Per con­tra, la docu­men­tació de Mont-ras com a muni­cipi, que es guar­dava en un recinte sense bones con­di­ci­ons, es va deci­dir ingres­sar-la a l'Arxiu Comar­cal del Baix Empordà, a la Bis­bal.

Revista, auca i... llibre

L'Ajuntament de Mont-ras té previst fer un llibre amb la història de la independència del municipi, però a més vol incorporar-hi tots els actes que s'han celebrat al llarg d'aquest any, ja que en tots s'ha volgut commemorar la celebració de l'efemèride, segons va explicar a aquest diari l'alcalde, Manel Montalban.

L'any passat, quan encara governava la que ha estat, fins ara, l'única alcaldessa del municipi, Mercè Català, va sorgir l'associació sociocultural Mont-ras al Cor, per mirar de recuperar la història del municipi. I, en aquest sentit, va tirar endavant una revista, La Torre Ferrera, en el número 2 de la qual, del mes de desembre del 2008, hi ha un treball dedicat a diversos aspectes de la independència de Mont-ras respecte de Palafrugell. A més, el mateix mes de desembre, aquesta entitat sociocultural va tirar endavant una auca en què explica la història de la independència i el naixement de l'escola del municipi a través de 14 imatges.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.