Societat
Joan Carles Buhigas
Artesà de torrons
S'ha de saber la tècnica
“Segons els preus que et trobes al mercat, pots saber si les barres porten ametlla o hi posen succedanis com ara cacauets, anacards o altres fruits secs”
Joan Carles Buhigas estima la comunicació i sobretot la pastisseria. Quan tenia setze anys va marxar a Saragossa a aprendre els secrets de les “Frutas de Aragón” i des d'aquella data la seva ha sigut una vida d'experimentació que l'ha portat a treballar a Can Gironès de Sant Feliu de Guíxols, ciutat on s'entretenia a les tardes amb un programa a la ràdio municipal. Finalment, es va establir pel seu compte a Caldes de Malavella, sense oblidar que és fill de Llagostera, on va ser un dels impulsors del mercat de Nadal, i on cada any munta una parada amb totes les varietats de torrons que li surten de la imaginació.
Va començar als setze anys?
I encara avui, que en tinc 56, crec que no en sé prou i m'apunto a cursos per aprendre tècniques noves i perquè aquest món va canviant.
Tan complicat és fer torrons?
No, però s'ha de saber la tècnica. Desgraciadament avui a Catalunya molta gent compra torrons, però desgraciadament avui a Catalunya hi ha molta gent que ven torrons però no sap fer-ne. Nosaltres ho fem tot. Qui en vulgui de bons pot venir a casa a dir com i de què vol que li fem el torró, com han de ser els ingredients, el tall.
Cal un petit tractat?
Un tractat no, però sí que s'ha de conèixer la tècnica. Saber que els torrons tenen la seva dinàmica, que per exemple els de crema com més tard es cremin més bons són, o quan parlem dels de fruita hem de saber que els grans fabricants, en comptes de posar-hi cireres, gerds o pell de taronja, hi posen meló de colors, els surt més barat i és més ràpid de fer.
Això vol dir que els torrons que fa vostè són més cars?
És un tòpic, però la qualitat té un preu. Aquest any ens ha perjudicat molt el preu de l'ametlla i de l'avellana, 4 euros per quilo, i això ha fet que haguéssim d'apujar el preu. Si vols fer un torró de qualitat has de posar-hi l'ametlla marcona, que és la més cara però també la que té més oli, i l'avellana grossa. Hi ha subproductes, però jo crec que el torró ha de ser bo i és per això que l' artesanal com el que faig és un pèl més car. A l'hora de fer els torrons hi ha molta trampa. Segons els preus que et trobes al mercat, pots saber si les barres porten ametlla o per contra hi posen succedanis com ara cacauets, anacards o altres fruits secs. El consumidor ha de saber que és impossible que als preus que venen alguns torrons, en especial a les grans superfícies, només hi hagi ametlla i sucre. Des de fa set o vuit anys fem torrons salats, un sabor nou i fresc que cada cop es ven més.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.