La CE investiga unes ajudes públiques a Iberpotash

Qui con­ta­mina paga. Iber­po­tash con­ta­mina, però Brus­sel·les sos­pita que és el con­tri­bu­ent qui ho paga. La Comissió Euro­pea (CE) va obrir ahir una “inves­ti­gació exhaus­tiva” sobre les aju­des públi­ques, supo­sa­da­ment il·legals, que la minera bagenca hau­ria rebut de la Gene­ra­li­tat i del minis­teri espa­nyol de Medi Ambi­ent per com­plir els seus deu­res ambi­en­tals. Pre­ci­sa­ment aquesta mateixa empresa, pro­pi­e­tat del grup isra­elià ICL, té des del 10 juliol del 2014 un altre expe­di­ent de Brus­sel·les, per con­ta­mi­nació de rius i aqüífers, que podria aca­bar en una multa milionària.

Brus­sel·les té en el punt de mira “els 7,9 mili­ons d'euros que va cos­tar el reco­bri­ment físic d'un runam per reduir la con­ta­mi­nació”. El pro­blema és que no els va pagar Iber­po­tash, sinó l'Estat. Es trac­ta­ria, en con­cret, de l'aïlla­ment del runam de Vila­fruns, a Bal­sa­reny, fet el 2010, tot i que l'exe­cu­tiu comu­ni­tari no ho espe­ci­fica. “Si es con­firmés, això supo­sa­ria una infracció del prin­cipi que qui con­ta­mina paga, ja que seria una auto­ri­tat pública la que esta­ria cobrint les des­pe­ses de neteja, en comp­tes de l'empresa res­pon­sa­ble de la con­ta­mi­nació”, avi­sen a la Comissió Euro­pea. Una cosa és que els governs incen­ti­vin i aju­din les empre­ses a reduir la seva empremta ecològica i una altra de molt dife­rent és que direc­ta­ment els paguin la neteja del que embru­ten.

Però la inves­ti­gació no acaba aquí: a Brus­sel·les li sem­bla que la fiança que la Gene­ra­li­tat va dema­nar a Iber­po­tash per garan­tir el futur com­pli­ment les seves obli­ga­ci­ons de pro­tecció ambi­en­tal és massa baixa: dos mili­ons d'euros. Aquest import per les “obli­ga­ci­ons rela­ci­o­na­des amb els resi­dus gene­rats per les mines d'Iber­po­tash i les garan­ties que se suposa han de cobrir el cost poten­cial de reha­bi­li­tar els ter­renys” és “molt infe­rior” al que, en teo­ria, exi­gei­xen les nor­mes ambi­en­tals i, en par­ti­cu­lar, la direc­tiva sobre resi­dus de les indústries extrac­ti­ves de la UE i la legis­lació esta­tal i autonòmica. Si es con­firma, “l'empresa hau­ria obtin­gut un avan­tatge finan­cer”.

Després d'haver ana­lit­zat una denúncia rebuda el 2012, els experts comu­ni­ta­ris de com­petència temen que “amb­dues mesu­res podrien haver con­ce­dit a Iber­po­tash un avan­tatge selec­tiu con­tra els seus com­pe­ti­dors, que han d'assu­mir aques­tes des­pe­ses”. En altres parau­les: una “ajuda esta­tal” pro­hi­bida per la legis­lació euro­pea que ara els governs espa­nyol i català hau­rien de recu­pe­rar si no volen aca­bar denun­ci­ats al Tri­bu­nal de Luxem­burg. Brus­sel·les ha dei­xat fora de la inves­ti­gació tres mesu­res més, també denun­ci­a­des, perquè que no serien il·legals. Es tracta del finançament d'un estudi, de la taxa per l'ús d'un col·lec­tor de sal­mor­res que paguen Iber­po­tash i altres usu­a­ris per cobrir les des­pe­ses d'inversió i fun­ci­o­na­ment i de la millora de les ins­tal·laci­ons de trac­ta­ment d'aigua pota­ble finançada per les auto­ri­tats, però que garan­tei­xen el sub­mi­nis­tra­ment d'aigua pota­ble a la resta de la regió.