L'hivern suau altera els hàbits d'hivernada d'ocells aquàtics i marins

L'hivern sense fred rigorós que travessa Catalunya afecta els hàbits d'hivernada d'ocells aquàtics i marins, segons es desprèn del cens hivernal que duu a terme el Departament de Territori i Sostenibilitat. En un hivern fred, Catalunya acull grans quantitats d'espècies aquàtiques i marines procedents de l'Europa central i septentrional, així com algunes de la Mediterrània Oriental. No obstant, cada cop més algunes espècies modifiquen els seus hàbits i es detecten menys espècies rares o escasses, de distribució molt septentrional, que no arriben a baixar fins a aquestes latituds degut a la benignitat de l'hivern als seus climes.

Una de les aus associades amb la costa és el gavià argentat. El 2016 la població hivernal s'ha reduït en alguns indrets fins a un 30% vist el 2015. Aquest descens s'atribueix més a la manca d'immigració d'exemplars forans que a una disminució de la població reproductora.

La gavina riallera o vulgar mostra resultats variables segons les zones. El número d'exemplars ha baixat un 15% al port de Tarragona (2.095 per 2.460 el 2015) però ha pujat un 25% a les comarques de Lleida (2.605 individus per 2.080 el 2015). Al port de Barcelona ha augmentat un 50% (5.384 per 3.611 el 2015).

Per contra, i a diferència d'altres anys, el nombre d'ocells marins procedents d'altres indrets de la Mediterrània ha estat molt alt. La gavina capnegra, protegida, ha presentat concentracions de centenars d'exemplars en gairebé tots els ports de les comarques de Barcelona, arribant fins als 20.000 exemplars a l'Ampolla (Baix Ebre) o als més de 15.000 a Cambrils (Baix Camp).

Aquestes gavines de les costes de Tarragona han coincidit en el temps amb el que sembla ser gairebé tota la població mundial de baldriga balear, que s'ha vist a tot el litoral català el gener de 2016, des del Cap de Creus a les Terres de l'Ebre. Justament a l'entorn del delta de l'Ebre, i fins el Baix Camp, s'han produït concentracions no vistes des dels anys 90 de fins a 4.400 exemplars junts. Cal tenir en compte que la població mundial de l'espècie no supera els 10.000 individus.

En canvi, el nombre de corbmarins grossos hivernants és baix. Aquesta espècie és objecte d'un pla de gestió a la xarxa fluvial catalana pirinenca per sisena temporada consecutiva. El seu objectiu és foragitar els corbmarins del Pirineu per afavorir la conservació de les truites autòctones. Els 1.366 exemplars detectats a les comarques de Lleida se situen a la mitjana dels darrers quatre hiverns i són menys de la meitat dels que hi havia quan es va iniciar aquest pla.

Les temperatures benignes de l'hivern també han contribuït a que arribessin menys exemplars d'aquesta espècie des del nord. Així, al Parc Natural del Cap de Creus se n'han detectat 61 exemplars, davant dels 71 del 2015 i els 110 de l'any 2010.