Ribera d'Ebre demana el 66% de l'impost nuclear
Els alcaldes de la comarca reivindicaran a Hisenda que Ascó rebi més inversió que Vandellòs
Argumenten que la central riberenca té dos reactors, un més que la del Baix Camp
Els pobles de la Ribera d'Ebre reivindicaran un repartiment desigual de l'impost nuclear sobre la base no pas del pes poblacional sinó de la capacitat productiva de les centrals ubicades a les dues zones de la província. Els mandataris volen fer prevaler el fet que la instal·lació d'Ascó tinga dos reactors, un més que la de Vandellòs. En aquest sentit, demanaran que la inversió prevista, un cop es recapte la taxa nuclear per part de la Generalitat, siga del 66% per a la Ribera d'Ebre i del 33% per a la zona d'influència de Vandellòs.
Així ho han traslladat aquesta setmana, després de celebrar el consell d'alcaldes mensual, cita marcada des de fa setmanes per la incertesa que generen els criteris que seguirà el govern per repartir la recaptació. Durant aquest exercici, Economia preveu obtenir 50 milions a partir de les empreses que exploten les centrals, quantitat que es traduirà en una inversió de cinc milions a repartir entre els dos territoris. En paraules de la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim, “el risc que suposa viure amb dos reactors és major que el que es deriva de tenir-ne només un, motiu pel qual es demanda un repartiment més beneficiós per a la Ribera d'Ebre”. Tot i que la justificació va lligada a la productivitat de cada zona, el cert és que el que es busca des dels diferents pobles riberencs és aconseguir la màxima dotació econòmica possible per impulsar la reindustrialització de la comarca en un context de compte enrere.
Incertesa a la zona
Tota l'àrea d'influència d'Ascó viu, en els darrers mesos, immersa en la incertesa sobre el futur immediat de l'economia local. Entre el monocultiu nuclear, amb data de caducitat l'any 2022, i el progressiu tancament de línies de producció com ara la planta de clor de Flix, veïns i agents polítics urgeixen polítiques de diversificació econòmica. Això sí, qualsevol mesura que es vulga impulsar requerirà d'inversió pública i d'interès privat, un factor que encara no s'ha produït. En reiterades declaracions als mitjans de comunicació, tant la Generalitat com els ajuntaments han aclarit que fa anys que treballen per atreure ocupació, tot i que per ara no hi ha resultats.
La decisió del Tribunal Constitucional de permetre a Catalunya el cobrament de l'impost nuclear, després d'haver suspès cautelarment l'aplicació de la taxa, ha generat moltes expectatives en la comarca de la Ribera d'Ebre. Tant és així que els alcaldes i els consellers de l'ens comarcal fa setmanes que tenen reunions per dirimir quines reivindicacions faran arribar al govern per repartir la recaptació de la taxa. En general, els agents polítics coincideixen a demanar que la inversió es destine únicament a generar riquesa i llocs de treball a la comarca. Ara bé, cap d'ells encerta a establir quina mena d'inversió seria la més adient en un territori que ha viscut en les darreres dècades de la indústria química i nuclear. Previsiblement, aviat es començaran a establir les línies d'actuació al respecte.