En un racó de Nicaragua...
La cúpula del PSC segueix amb atenció des de la seu el discurs d'investidura de Sánchez, a qui atorga plena confiança
Iceta lloa el to pedagògic i la voluntat de diàleg del candidat, i n'avala les propostes sobre Catalunya
Com si fos una tarda qualsevol, un televisor engegat en un vestíbul desert de la seu central del PSC al carrer Nicaragua de Barcelona, envoltada de còmodes sofàs buits, testimonia la poca expectació que, en aparença, ha aixecat entre el socialisme català el discurs que acaba d'iniciar el líder del PSOE, Pedro Sánchez, per mirar de ser investit president espanyol. Indiferència entre tots? No! Uns pisos més amunt, a la sala de reunions que connecta els seus despatxos, s'hi han aplegat el primer secretari, Miquel Iceta, i la secretària d'organització, Assumpta Escarp, escortats per Paco Aranda, cap de gabinet d'Iceta, i Manel Brinquis, secretari d'organització de l'Hospitalet. Tots quatre, a qui després s'afegirà l'històric Josep M. Sala, segueixen atentament la retransmissió que fa el Canal 24 Horas de TVE, en silenci i prenent apunts, no fos cas que se'ls escapés algun dels arguments del líder.
L'atenció absoluta, això sí, es relaxa pocs minuts després, quan es confirma que el PSOE ha enviat el discurs embargat i, ja amb còpies sobre la taula, els missatges al mòbil es comencen a combinar amb comentaris a les paraules de Sánchez. Murmuris quan constata que un govern d'esquerres és aritmèticament impossible, senyals d'aprovació quan fa crides reiterades al diàleg i a la suma de sensibilitats. Agrada especialment, per exemple, el concepte de “mestissatge ideològic” –Aranda se l'apunta, vés que no el sentim sovint a partir d'ara en boca dels dirigents del PSC–, però també el paral·lelisme amb els plats elaborats pels “mestres de l'alta cuina” satisfà especialment Iceta, que destaca en general el “to pedagògic” emprat per Sànchez per justificar l'entesa que ha anat a demanar a la cambra. “El normal és que ara els grups li diguin per què no el volen votar, i ell els ha d'intentar convèncer”, evidencia el primer secretari, que confia que hi ha marge perquè, d'aquí a divendres, apareguin els suports necessaris perquè sigui investit. En cas contrari, de fet, creu que “serà difícil” que Rajoy pugui moure fitxa i, per tant, creu que “molt possiblement” s'anirà a noves eleccions. I és que, després que hagin sorgit veus aparentment discordants al PSC per l'acord amb C's i les poques concessions del seu pacte a Catalunya, la consigna ara és fer pinya i donar plena confiança al que faci Sánchez, amb l'única línia roja que no s'acosti al PP, qüestió que sí que genera gairebé unanimitat entre els socialistes catalans.
Els dirigents del PSC no coneixen el contingut exacte de la intervenció del candidat, però sí que han parlat amb ell de les referències que farà a Catalunya, i se senten còmodes amb la manera com el discurs reflecteix la resposta que proposa a les aspiracions sobiranistes. Això és: la recuperació dels 23 punts plantejats en el seu dia per Mas a Rajoy, la pluralitat lingüística, la millora del finançament i la reforma constitucional federal. I, sobretot, un canvi d'actitud. “Un govern disposat al diàleg no és garantia d'èxit en la relació amb Catalunya, però sí que obriria un escenari polític diferent”, confia Iceta.
Marxem quan el discurs de Sánchez encara no s'ha acabat, ja que la cúpula avisa que no s'entretindrà més a analitzar-lo perquè ha de preparar la sessió de control, avui, al Parlament. El vestíbul de la seu és buit, i els bars tampoc tenen sintonitzat el discurs de Sánchez, tot i que diverses cadenes l'emeten en directe. Serà que els catalans han desconnectat de la política? O d'Espanya?