Els últims dies d'un rei

Una placa al número 37 del carrer Nou d'Igualada recorda el punt exacte on va morir Ferran d'Antequera, el primer rei estranger de Catalunya. Exactament avui es compleix el sisè centenari del decés, als 36 anys, del monarca, el primer dels Trastàmara.

Ferran I d'Aragó va aconseguir la corona el 1412. Dos anys abans, el 1410, Martí l'Humà va morir sense descendència i aleshores es va obrir un procés per designar el regent de la Corona d'Aragó, que va sortir del famós Compromís de Casp. El nou rei, castellà d'origen, va tenir alguns problemes amb l'oligarquia catalana, poc acostumada al major grau d'autoritarisme dels monarques castellans. Tot i això, durant el seu regnat es van produir avenços, sobretot en l'expansió comercial per la Mediterrània.

Segons assenyalen les fonts existents, en un d'aquests conflictes amb la noblesa catalana, Ferran d'Antequera va deixar Barcelona per anar a Castella el març del 1416. Després de passar per Piera, el rei va arribar a Igualada el 13 d'aquell mes, ja amb alguns símptomes de la malaltia que el portaria a la mort.

Els últims dies del monarca estan ben documentats en l'obra Història d'Igualada, de mossèn Joan Segura (1907-1908), que dóna a conèixer cartes i documents que va expedir el rei durant els seus últims dies, extrets de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Per aquesta correspondència, també recollida en un article de Ferran Soldevila en la Miscellanea Aqualatensia, sabem que el rei, que va acabar morint de litiasi renal o mal de pedra, va tenir retenció d'orina durant 50 hores, que va demanar un oli miraculós i també relíquies religioses, ja que era un gran creient.

El seu fill, el príncep Alfons, va arribar a Igualada el 19 de març per cuidar el seu pare i fer-se càrrec del regne. També ho van fer els consellers de Barcelona amb qui havia discutit el rei. Just aquells dies Ferran d'Aragó va experimentar una millora, com queda demostrat en les cartes en què demana al batlle general de València, Joan Mercader, que li enviï la “mora balladora, la qual volem per prendre plaer”, o també queda palès que el seu fill Alfons pensa ja en caceres. Però el seu estat es va tornar a agreujar a final de mes i ja l'1 d'abril semblava que no se'n sortiria. Ferran d'Antequera, I d'Aragó, va morir a Igualada el 2 d'abril del 1416, enmig del gran rebombori que es va generar a la ciutat per l'estada reial. Durant uns dies, la ciutat va acollir consellers, prohoms, palafreners, carruatges, dignitats eclesiàstiques i tota mena de personatges del seguici reial. I no només això: també es va convertir en una mena de capital improvisada de la corona, ja que des d'Igualada Ferran I –quan podia– i el príncep Alfons van continuar governant durant els dies que va durar l'agonia reial.

El primer rei castellà de Catalunya va escollir el monestir de Poblet com a lloc de sepultura, encara que el seu cadàver va quedar uns dies més a Igualada. A la ciutat, el seu fill es va fer coronar rei i va prendre les primeres decisions com a monarca. La comitiva funerària, amb més de 200 cavalcadures, va sortir pel portal de Capdevila fins a Montblanc i Poblet, on el rei seria enterrat a mitjan abril.