La casa dels espies

Possiblement les parets grogoses de Can Lleonart són les que guarden més secrets de tot el Maresme. Des d'aquest emblemàtic edifici a l'entrada d'Alella, que va ser residència de la distingida família Lleonart, es va teixir bona part del servei d'espionatge del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió, 1701-1715, que es va enfrontar contra les tropes borbòniques. En els darrers anys de la guerra, entre el 1713 i el 1714 i amb Barcelona assetjada, l'alellenc Salvador Lleonart es va convertir en el cap dels serveis secrets catalans. Entre altres funcions feia d'espionatge, contraespionatge, agitació i enllaç. A més, Salvador Lleonart era un negociant que posseïa embarcacions amb les quals es va dedicar a traslladar tropes i armes cap a Barcelona. Per les seves tasques, se'l va ascendir fins a coronel d'infanteria.

Com a cap dels serveis secrets, també dirigia tot un equip d'espies. Entre els més destacats hi havia Marianna Copons, una aristòcrata barcelonina que tenia una residència a Alella. A Copons, que passava informació a Salvador, se li atribueix l'impediment d'una emboscada a Mataró, al gener del 1714.

Els dos germans de Salvador Lleonard, Francesc i Jaume, també van tenir un paper destacat durant la guerra de Successió. El primer va exercir com a capità agregat de la Coronela, que era la milícia que defensava Barcelona durant el setge. El 5 d'agost del 1713, però, va morir per l'impacte d'una granada mentre defensava la ciutat. Per la seva part, Jaume Lleonard va ser el capità tinent del regiment de cavalleria número 6, Brichfeus. Per això, la plaça que hi ha davant d'aquesta finca porta per nom Germans Lleonart.

La família Lleonart era una dinastia de pagesos benestants i menestrals, que tenien la masia en la confluència entre les dues principals rieres d'Alella. La història d'aquest mas, però, ve de lluny. El 1388 en Guillem Arbúcies va comprar el que era l'antic Mas Sala, propietat de Pere Sala i l'edifici es va passar a dir Ca l'Arbúcies. No va ser fins al 1608 que l'immoble va passar en mans de Jaume Lleonart Arbúcies i va agafar amb el nom com se'l coneix avui: Can Lleonart.

Aquest edifici, amb una planta i dos pisos, és un dels més antics del poble. La seva característica façana, però, és més actual i va ser construïda sobre una estructura d'una casa de pagès antiga. La façana acaba amb un element curvilini i simètric que és típic de l'art barroc. A més, està decorada amb diversos esgrafiats de color blanc en el costat de les finestres, i a la part de dalt acaba amb un dibuix d'un rellotge de sol coronat per una bèstia. La porxada de la part esquerra és l'únic element que trenca la simetria de la façana.