Pedrol Rius, figura rere Cala Morisca

El sabater és qui va més mal calçat, diu el refrany. I és que un quart de segle després de la seva mort, el llegat del conegut advocat i jurista Antoni Pedrol Rius (1910-1992) continua de plena actualitat a causa del procés encara obert que ha seguit un dels béns de la seva gens menyspreable herència: Cala Morisca, a Salou. I és que si no hi ha cap sorpresa d'última hora, la finca en què el jurista passava els estius a cala Crancs del municipi de la Costa Daurada deixarà d'estar vinculada als seus dos actuals propietaris (l'Ajuntament de Reus i el Col·legi d'Advocats de Madrid) i a una usufructuària (Maria Casilda García Jiménez) i serà expropiada per l'Ajuntament de Salou. Una solució a un problema que durant 24 anys ha constat com a assignatura pendent de totes les parts implicades, principalment per Salou, municipi al qual pertany l'esmentada finca, de més de nou mil metres quadrats i que ja el 2003 es va incloure en el PGOU de Salou com a bé protegit d'interès paisatgístic. Tot plegat, un petit trencaclosques legal generat per un home que si va destacar en vida va ser –precisament– per la brillantor de la seva carrera i el seu prestigi social, professional i econòmic.

Malgrat que la seva carrera de jurista especialitzat en dret mercantil es va desenvolupar principalment a Madrid, Pedrol Rius va mantenir una profunda vinculació amb la seva ciutat natal, on encara moltes persones vinculen l'anomenada Casa Rosa del raval Robuster amb la seva figura.

Professionalment, va compaginar l'exercici de l'advocacia amb una molt profitosa activitat econòmica durant els anys del franquisme, vinculada amb negocis al protectorat del Marroc. A la Costa Daurada, Pedrol Rius va promoure, per exemple, la urbanització Núria a cala Crancs, on es troba també el controvertit habitatge de Cala Morisca. En el camp del dret, el reusenc va assolir el càrrec de degà del Col·legi d'Advocats de Madrid el 1973.

Sens dubte, Pedrol Rius va ser profeta a la seva pròpia terra: designat soci d'honor del Centre de Lectura el mateix any del centenari de l'ateneu reusenc, el 1959; nomenat fill il·lustre de la ciutat... Encara avui l'Ajuntament de Reus participa amb la URV en una càtedra de dret local i estudis jurídics que porta el seu nom.

Probablement, aquesta estreta vinculació amb la ciutat va motivar no tan sols la donació indivisa de la controvertida finca de Salou sinó també que el Museu de Reus atresori una col·lecció de trenta taules gòtiques del segle XV provinents de la seva col·lecció i en què abunden les peces de comarques de l'Aragó occidental. Al capdavall, un llegat molt més pràctic de gestionar que la finca estival.