Tenir dues mares

“Si algú s'ho està plantejant, que no dubti. La meva recomanació és que s'informi i faci el pas”. La Montserrat Escolà és mare d'acollida. Ella també va tenir dubtes. Moltes preguntes i infinitud d'interrogants que li venien al cap cada nit, però ara està la mar de satisfeta d'haver-s'hi llançat un bon dia. La Montserrat és mare d'acollida de l'Eva, una nena de 10 anys, alegre, vergonyosa d'entrada, però extravertida als deu minuts.

L'Eva –no és el nom real per preservar-ne l'anonimat– fa temps que no pot viure amb els pares biològics perquè no se'n poden fer càrrec. Va estar-se un temps en un centre. Quan la Montserrat va fer la sol·licitud per fer un acolliment, els professionals de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA) van pensar que els seus perfils encaixaven. D'això en fa quatre anys. La Montserrat, que és mestra i de criatures en sap una mica, va pensar una manera original per poder entrar en contacte amb l'Eva. Va enganxar fotos en una cartolina i a través de les imatges va anar explicant qui era ella, li va ensenyar com seria la seva habitació, li va presentar el seu gos i amb una foto de la platja de Badalona li va proposar que hi anessin a jugar i a passejar. Ara, al cap dels anys, encara miren de tant en tant la cartolina groga. I somriuen amb complicitat. És una cartolina groga convertida en una petita obra d'art amb molt d'amor. Va ser el primer element de contacte entre totes dues. L'Eva corre a l'habitació per anar-la a buscar i ensenyar-la a les visites. La treu de dins d'una “caixa dels records” i explica qui són els cosins que surten a les fotos. Una colla de cosins que ja ha augmentat i amb els quals ha establert llaços de complicitat.

A l'estiu farà quatre anys que viuen juntes a Badalona. “Em van dir que era una nena menudeta, somrient... Vaig tenir unes ganes immenses de conèixer-la”, recorda la Montserrat. L'Eva veu regularment els pares i germans biològics. Sobretot una germana que encara viu en un centre de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Dgaia). Parlen per Whatsapp i fins i tot passen juntes algun cap de setmana. Una de les particularitats de l'acollida és que si és possible es mantenen els llaços amb la família biològica. “La màxima naturalitat és el millor per als infants”, diu Lluís Targarona, psicòleg d'IRES, l'entitat que fa el seguiment de l'acollida de l'Eva. Recomana que, si es dóna l'ocasió, és positiu que les dues famílies es coneguin. “Ella té dues mares”, resumeix la Montserrat, que admet que hi ha moments que no és fàcil integrar les dues realitats i evitar rivalitats. Tot i això, és contundent: “És una experiència recomanable.”