La superació té nom de dona

Té trenta anys i tres criatures al seu càrrec. Quan va néixer la tercera, ara fa deu mesos, la Pamela treballava en un forn de pa al barri de la Mina, a tocar de casa seva, i cobrava cent euros a la setmana en negre. Va estar treballant fins al dia del part i hi va tornar una setmana després. “Necessitava els diners per poder comprar bolquers i donar de menjar als meus fills”, explica. El seu marit fa set anys que és a la presó. “No en sortirà fins al 2020”, confessa amb els ulls tristos. Des de ben jove ha mirat de trobar feines per tirar endavant la família. Havia tingut un contracte fix, però, assegura, cada cop és més difícil trobar feina. Per això, per ella és ja una victòria que l'hagin seleccionat per al pla d'ocupació de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs per a dones amb fills a càrrec i sense suport familiar. Es tracta d'un projecte pioner adreçat a un dels col·lectius amb més dificultats per trobar feina i poder-la compatibilitzar amb la cura dels fills. Per això, el pla ha inclòs la contractació d'una cuidadora que es fa càrrec dels fills que encara no tenen edat d'anar a l'escola de les set dones participants. La cuidadora té el suport del personal del centre obert municipal i cuida els nadons mentre les mares treballen.

El projecte està finançat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona i té un pressupost de 90.000 euros i una durada de sis mesos. El pla va arrencar ara fa un mes. En aquest temps, les participants han estat fent feines de manteniment de la via pública. El projecte també inclou formació. Les dones faran un curs de control d'accessos que les qualificarà per donar suport en tasques d'atenció al públic tant en espais municipals com en centres escolars públics i després posaran en pràctica els seus coneixements en edificis municipals.

A més de garantir un ingressos durant els sis mesos que dura el projecte, la regidora de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Sant Adrià, Filo Cañete, incideix en la importància que té per millorar les seves possibilitats de trobar feina. “Volem que tinguin clar que els ajuts de l'administració o les feines precàries no són l'única opció que els queda”, explica Cañete. Per això es treballen aspectes relacionats amb l'autonomia personal i l'autoestima.

Per la seva experiència vital, totes saben què vol dir superar-se i tirar endavant. Ho fan per elles mateixes i també pels seus fills, però no ho han tingut fàcil. “Treballava d'encarregada en un restaurant i quan em vaig quedar embarassada em van dir que no tenia el perfil adequat per a la feina i em van acomiadar”, relata la Saray.

Tot i la promesa de tornar-la a agafar després del part, mai més va saber res d'aquella feina, i ara feia dos anys que era a l'atur, amb dues filles a càrrec. “Quan fas entrevistes de feina i dius que tens fills petits és molt difícil que t'agafin”, es lamenta. Aparadorista de professió, la Saray passa calor amb les seves companyes mentre desbrossa un solar a tocar de l'estació de Sant Adrià. Reconeixen que les altes temperatures d'aquests dies posen a prova la seva resistència, però s'ho prenen amb bon humor.

“A mi m'ha desaparegut la cel·lulitis”, fa broma la Pamela, amb l'escombra a la mà. Entre elles miren de fer pinya i passar al millor possible les estones més dures. Pensar que després de la jornada es retrobaran amb els seus fills les ajuda.