Societat

societat

immigració

Baixa la immigració al Maresme

Els darrers 4 anys, la comarca ha perdut més de 5.000 persones d'origen estranger, si bé s'ha frenat el ritme

Representen un 10,9% del total de la població, 3,2 punts per sota de la mitjana catalana (14,1%)

La majoria dels estrangers residents són de l'Africa del Nord

L'informe estadístic La immigració a la comarca del Maresme, elaborat pel Consell Comarcal a partir de les dades dels padrons municipals, xifra en 48.554 persones el nombre de ciutadans d'origen estranger residents a les diferents poblacions del Maresme. Aquesta xifra representa un 10,9% del total de població maresmenca i col·loca la comarca 3,2 punts per sota de la mitjana catalana (14,1%).

L'informe constata que el Maresme continua perdent població estrangera, si bé s'ha frenat el ritme de baixada iniciat el 2011. Els padrons municipals han registrat, els darrers 4 anys, 5.751 persones d'origen estranger menys. És a dir, el volum d'estrangers empadronats al Maresme ha disminuït un 1,5% des del 2011. Les dades corresponents a l'any passat continuen evidenciant que la comarca segueix perdent població estrangera, però gairebé d'una manera testimonial, ja que la xifra total només va disminuir en 33 persones.

La comparativa amb les dades del conjunt de Catalunya evidencia realitats diferents. Així, mentre al Maresme va baixant el nombre d'estrangers residents, a Catalunya s'ha invertit la tendència dels darrers anys i el 2015 s'ha registrat un increment respecte a l'any anterior.

Els orígens

El 31 de desembre del 2015, hi havia 48.564 persones d'origen estranger empadronades al Maresme, majoritàriament provinents de països de l'Àfrica del Nord (29,4%) i de la Unió Europea (21,9%). Segueixen l'Amèrica Llatina (19,5%), la resta de l'Àfrica (13,2%), l'Àsia (9,9%) i la resta d'Europa (5,5%). Amèrica del Nord i Oceania tenen un pes poc significatiu.

L'anàlisi per sexe evidencia un cert equilibri, encara que el percentatge d'homes és lleugerament més elevat (51,4%). Els percentatges globals es capgiren entre la població provinent de l'Amèrica Llatina; en aquest col·lectiu, hi ha més presència de dones que d'homes. L'observació de les dades també posa en relleu que, els darrers sis anys, el col·lectiu femení està agafant més pes entre la població provinent de l'Àfrica del Nord.

Pel que fa a països d'origen, el Marroc es troba al capdavant, amb un 28,7%, seguit de la Xina, Itàlia, Gàmbia i el Senegal. De cadascun d'aquests països hi ha més de 2.000 persones censades a la comarca.

En l'àmbit local, els municipis on la població estrangera té un pes relatiu més elevat són: Calella (17,1%), Mataró (15,3%) Pineda de Mar i Caldes d'Estrac (14,1% en els dos casos). També hi ha un índex superior al 10% a Santa Susanna, Premià de Mar, Malgrat de Mar, Sant Pol de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.

A la banda baixa de la forquilla es troben municipis com ara Òrrius i Teià, amb un 3,5% i un 3,6% respectivament, i Palafolls, que registra un 4,8% de població resident immigrada.

Les conclusions

Les conclusions d'aquest informe posen de manifest la necessitat de definir polítiques migratòries que tinguin en compte qüestions com ara el fet de “seguir treballant les polítiques d'acollida que facilitin l'accés als recursos en igualtat de condicions” i, en aquest sentit, es crida a “vincular les polítiques d'acollida als programes de suport al reagrupament familiar”. El text també conclou que cal posar en pràctica “polítiques de sensibilització i d'acomodació de la diversitat per fomentar la participació i promoure el coneixement mutu”, així com “la millora de la convivència en l'espai públic sense esperar a la generació de dificultats de convivència”.

Finalment, i pel que fa a la qüestió de sexe, l'informe elaborat pel Consell Comarcal també posa de manifest la necessitat de “seguir tenint en compte en planificar actuacions el factor gènere perquè se segueix donant la tendència de la feminització de la immigració a la comarca i al territori català”.

5.571
persones menys
d'origen estranger hi ha empadronades a la comarca els darrers 4 anys.
33
persones
d'origen forà són les que ha perdut el Maresme el darrer any.
10,9%
del total
de la població del Maresme són ciutadans d'origen estranger, 3,2 punts per sota de la mitjana catalana.
48.554
persones
d'origen estranger resideixen actualment als diversos municipis de la comarca.

Els casos de Mataró, Premià de Mar i Pineda

Els tres municipis amb més pes demogràfic general a la comarca són Mataró, Premià de Mar i Pineda. L'informe sobre la immigració al Maresme del Consell Comarcal també fa una anàlisi pròpia d'aquest fenomen en algunes poblacions, entre què es troben aquests tres municipis. En el cas de la capital, Mataró, el col·lectiu de persones originàries de l'Àfrica del Nord segueix sent, molt clarament, el més significatiu, perquè són el 41,7% de les persones estrangeres empadronades. A més, a Mataró, les persones originàries de l'Àsia percentualment són superiors a les de la Unió Europea.

Pel que fa a Premià de Mar, l'estudi assenyala, a diferència del que es constata al Baix Maresme, el pes relatiu de les persones originàries de l'Àfrica del Nord a Premià de Mar és el més alt. A més, el conjunt de la població africana segueix sent significatiu, perquè actualment suma el 48,6% de les persones estrangeres empadronades al municipi. Finalment, en el cas de Pineda de Mar, s'hi troben algunes diferències respecte al que succeeix en l'agrupació dels municipis de l'Alt Maresme. La més rellevant és que, en el pes relatiu a Pineda de Mar, l'Àfrica del Nord és l'àrea geogràfica amb més percentatge i a l'Alt Maresme és la Unió Europea. També es destaquen uns percentatges superiors del col·lectiu africà a Pineda de Mar en relació a l'Alt Maresme. Entre ambdues àrees geogràfiques sumen gairebé la meitat de la població estrangera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.