Societat

societat

immigració

Baixa la immigració al Maresme

Els darrers 4 anys, la comarca ha perdut més de 5.000 persones d'origen estranger, si bé s'ha frenat el ritme

Representen un 10,9% del total de la població, 3,2 punts per sota de la mitjana catalana (14,1%)

La majoria dels estrangers residents són de l'Africa del Nord

L'informe estadístic La immi­gració a la comarca del Maresme, ela­bo­rat pel Con­sell Comar­cal a par­tir de les dades dels padrons muni­ci­pals, xifra en 48.554 per­so­nes el nom­bre de ciu­ta­dans d'ori­gen estran­ger resi­dents a les dife­rents pobla­ci­ons del Maresme. Aquesta xifra repre­senta un 10,9% del total de població mares­menca i col·loca la comarca 3,2 punts per sota de la mit­jana cata­lana (14,1%).

L'informe cons­tata que el Maresme con­ti­nua per­dent població estran­gera, si bé s'ha fre­nat el ritme de bai­xada ini­ciat el 2011. Els padrons muni­ci­pals han regis­trat, els dar­rers 4 anys, 5.751 per­so­nes d'ori­gen estran­ger menys. És a dir, el volum d'estran­gers empa­dro­nats al Maresme ha dis­minuït un 1,5% des del 2011. Les dades cor­res­po­nents a l'any pas­sat con­ti­nuen evi­den­ci­ant que la comarca segueix per­dent població estran­gera, però gai­rebé d'una manera tes­ti­mo­nial, ja que la xifra total només va dis­mi­nuir en 33 per­so­nes.

La com­pa­ra­tiva amb les dades del con­junt de Cata­lu­nya evi­den­cia rea­li­tats dife­rents. Així, men­tre al Maresme va bai­xant el nom­bre d'estran­gers resi­dents, a Cata­lu­nya s'ha inver­tit la tendència dels dar­rers anys i el 2015 s'ha regis­trat un incre­ment res­pecte a l'any ante­rior.

Els orígens

El 31 de desem­bre del 2015, hi havia 48.564 per­so­nes d'ori­gen estran­ger empa­dro­na­des al Maresme, majo­ritària­ment pro­vi­nents de països de l'Àfrica del Nord (29,4%) i de la Unió Euro­pea (21,9%). Seguei­xen l'Amèrica Lla­tina (19,5%), la resta de l'Àfrica (13,2%), l'Àsia (9,9%) i la resta d'Europa (5,5%). Amèrica del Nord i Oce­a­nia tenen un pes poc sig­ni­fi­ca­tiu.

L'anàlisi per sexe evi­den­cia un cert equi­li­bri, encara que el per­cen­tatge d'homes és lleu­ge­ra­ment més ele­vat (51,4%). Els per­cen­tat­ges glo­bals es cap­gi­ren entre la població pro­vi­nent de l'Amèrica Lla­tina; en aquest col·lec­tiu, hi ha més presència de dones que d'homes. L'obser­vació de les dades també posa en relleu que, els dar­rers sis anys, el col·lec­tiu femení està aga­fant més pes entre la població pro­vi­nent de l'Àfrica del Nord.

Pel que fa a països d'ori­gen, el Mar­roc es troba al cap­da­vant, amb un 28,7%, seguit de la Xina, Itàlia, Gàmbia i el Sene­gal. De cadas­cun d'aquests països hi ha més de 2.000 per­so­nes cen­sa­des a la comarca.

En l'àmbit local, els muni­ci­pis on la població estran­gera té un pes rela­tiu més ele­vat són: Cale­lla (17,1%), Mataró (15,3%) Pineda de Mar i Cal­des d'Estrac (14,1% en els dos casos). També hi ha un índex supe­rior al 10% a Santa Susanna, Premià de Mar, Mal­grat de Mar, Sant Pol de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Lla­va­ne­res.

A la banda baixa de la for­qui­lla es tro­ben muni­ci­pis com ara Òrrius i Teià, amb un 3,5% i un 3,6% res­pec­ti­va­ment, i Pala­folls, que regis­tra un 4,8% de població resi­dent immi­grada.

Les con­clu­si­ons

Les con­clu­si­ons d'aquest informe posen de mani­fest la neces­si­tat de defi­nir polítiques migratòries que tin­guin en compte qüesti­ons com ara el fet de “seguir tre­ba­llant les polítiques d'aco­llida que faci­li­tin l'accés als recur­sos en igual­tat de con­di­ci­ons” i, en aquest sen­tit, es crida a “vin­cu­lar les polítiques d'aco­llida als pro­gra­mes de suport al rea­gru­pa­ment fami­liar”. El text també con­clou que cal posar en pràctica “polítiques de sen­si­bi­lit­zació i d'aco­mo­dació de la diver­si­tat per fomen­tar la par­ti­ci­pació i pro­moure el conei­xe­ment mutu”, així com “la millora de la con­vivència en l'espai públic sense espe­rar a la gene­ració de difi­cul­tats de con­vivència”.

Final­ment, i pel que fa a la qüestió de sexe, l'informe ela­bo­rat pel Con­sell Comar­cal també posa de mani­fest la neces­si­tat de “seguir tenint en compte en pla­ni­fi­car actu­a­ci­ons el fac­tor gènere perquè se segueix donant la tendència de la femi­nit­zació de la immi­gració a la comarca i al ter­ri­tori català”.

5.571
persones menys
d'origen estranger hi ha empadronades a la comarca els darrers 4 anys.
33
persones
d'origen forà són les que ha perdut el Maresme el darrer any.
10,9%
del total
de la població del Maresme són ciutadans d'origen estranger, 3,2 punts per sota de la mitjana catalana.
48.554
persones
d'origen estranger resideixen actualment als diversos municipis de la comarca.

Els casos de Mataró, Premià de Mar i Pineda

Els tres municipis amb més pes demogràfic general a la comarca són Mataró, Premià de Mar i Pineda. L'informe sobre la immigració al Maresme del Consell Comarcal també fa una anàlisi pròpia d'aquest fenomen en algunes poblacions, entre què es troben aquests tres municipis. En el cas de la capital, Mataró, el col·lectiu de persones originàries de l'Àfrica del Nord segueix sent, molt clarament, el més significatiu, perquè són el 41,7% de les persones estrangeres empadronades. A més, a Mataró, les persones originàries de l'Àsia percentualment són superiors a les de la Unió Europea.

Pel que fa a Premià de Mar, l'estudi assenyala, a diferència del que es constata al Baix Maresme, el pes relatiu de les persones originàries de l'Àfrica del Nord a Premià de Mar és el més alt. A més, el conjunt de la població africana segueix sent significatiu, perquè actualment suma el 48,6% de les persones estrangeres empadronades al municipi. Finalment, en el cas de Pineda de Mar, s'hi troben algunes diferències respecte al que succeeix en l'agrupació dels municipis de l'Alt Maresme. La més rellevant és que, en el pes relatiu a Pineda de Mar, l'Àfrica del Nord és l'àrea geogràfica amb més percentatge i a l'Alt Maresme és la Unió Europea. També es destaquen uns percentatges superiors del col·lectiu africà a Pineda de Mar en relació a l'Alt Maresme. Entre ambdues àrees geogràfiques sumen gairebé la meitat de la població estrangera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia