El preu de l'audiovisual

No em cal­dria recor­dar que vaig ser un dels impli­cats en l'experiència de la pri­mera tele­visió local bada­lo­nina, aque­lla que em costà la detenció, junt amb qua­tre com­panys més. Encara era al des­patx on es parlà de pre­pa­rar una impro­vi­sada emis­sora de ràdio la tarda que Tejero ocu­pava el Congrés dels Dipu­tats. Crec, doncs, en el poder de l'audi­o­vi­sual com a eina de comu­ni­cació i con­so­li­dació democràtica, i el seu preu té un valor afe­git al propi d'un pres­su­post mone­tari. Ho dic ara i aquí, quan les reta­lla­des afec­ten un munt de mit­jans de comu­ni­cació, entre els quals la ràdio i tele­visió del meu poble.

És notícia que els ajus­tos dels pres­su­pos­tos han fet deci­dir el tan­ca­ment o dràsti­ques reta­lla­des de diver­ses emis­so­res locals i que Bada­lona Comu­ni­cació està amenaçada amb la reducció del cin­quanta per cent de l'apor­tació econòmica muni­ci­pal. Tot i que el con­sis­tori no ha apro­vat el pres­su­post d'enguany, és segur que serà molt infe­rior als 262 mili­ons de l'any pas­sat (159 de l'Ajun­ta­ment i 103 d'orga­nis­mes autònoms) i, per tant, haurà de reduir totes les par­ti­des i, a més, fixar pri­o­ri­tats sem­pre incòmodes. Per això, els 3 mili­ons que rep l'empresa muni­ci­pal de comu­ni­cació (ràdio, tele­visió i una revista men­sual) estan des­ti­nats a una forta reta­llada. També s'ha de dir que un pro­blema polític de majo­ries i mino­ries en el con­sell d'admi­nis­tració té para­lit­zat l'òrgan direc­tiu de l'empresa, amb 66 tre­ba­lla­dors força des­con­cer­tats. Pin­ten bas­tos.

Però la veri­tat és que l'ofe­ga­ment econòmic cau sobre una enti­tat que fa temps –i pot­ser en un esce­nari més tran­quil que no pas l'actual– s'hau­ria d'haver repen­sat. A la manca de diners s'hi pot afe­gir el mal endèmic d'un àmbit mal pla­ni­fi­cat i que sem­pre ha estat poti­ne­jat per interes­sos polítics. Per alguns governs muni­ci­pals, Bada­lona Comu­ni­cació ha estat un lloc per des­viar desit­jos incon­fes­sa­bles i paga­ments de favors polítics, men­tre alguns pro­fes­si­o­nals de qua­li­tat no podien pas­sar de mileu­ris­tes. I, per con­tra, mai no s'ha sabut quants ciu­ta­dans es bene­fi­cien del tre­ball del cau de comu­ni­cació local.

A l'hora de la veri­tat, els ajus­tos econòmics actu­a­ran ine­xo­ra­ble­ment sobre l'empresa muni­ci­pal, i això por­tarà a altres afi­na­ments força dolo­ro­sos. El futur imme­diat fa peri­llar alguns, bas­tants, llocs de tre­ball i algu­nes, bas­tants, de les pro­duc­ci­ons de la casa. El més lamen­ta­ble pot ser que es redu­eixi per­so­nal i s'ajusti la pro­gra­mació i això es faci sense afron­tar el veri­ta­ble pro­blema, que no és altre que repen­sar quin ha de ser el model de l'audi­o­vi­sual muni­ci­pal bada­loní.