Societat

L'Església càtara i alguns altres

La fundació beneficia tot tipus d'entitats, ja siguin associacions musulmanes, catòliques, evangelistes o d'assistència social

La feina dels voluntaris fa moure tot l'engranatge

La fundació dedica esforços a conscienciar els joves que la gana pot trucar a la porta de la pròpia casa

Si repas­sem la llista de les enti­tats benèfiques recep­to­res d'ali­ments l'any 2011, hi tro­ba­rem grans asso­ci­a­ci­ons com ara Càritas o la Creu Roja, però també grups com ara la Fun­dació Estany, cons­tituïda amb l'objec­tiu de tro­bar els recur­sos aten­dre les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat intel·lec­tual al Pla de l'Estany, l'Asso­ci­ació Cul­tu­ral Cris­ti­ana del barri gironí de la Font de la Pólvora, la Fun­dació MAP de Ripoll, l'Església càtara de Llançà, les reli­gi­o­ses cla­ris­ses de Tor­ro­e­lla de Montgrí, la comu­ni­tat musul­mana de Girona, La Cari­tat d'Olot o l'Asso­ci­ació de Dones Nige­ri­a­nes de Salt. Són algu­nes de les 144 enti­tats que actuen com a cor­retja de trans­missió entre el Banc dels Ali­ments i les per­so­nes neces­si­ta­des. Els res­pon­sa­bles de la fun­dació asse­gu­ren que tan sols poden acce­dir al procés de selecció les enti­tats que s'han sotmès a una ava­lu­ació dels ser­veis soci­als dels res­pec­tius ajun­ta­ments i la pres­tació es tira enda­vant després d'un informe posi­tiu que cons­tati una gestió acu­rada i seri­osa dels recur­sos des­ti­nats. “I si no n'hi hagués prou –remarca Jorba–, de tant en tant fem una ins­pecció per veure si es com­plei­xen les con­di­ci­ons pac­ta­des, fins al punt que més d'un cop s'ha hagut de comu­ni­car a algun can­di­dat que no podia entrar.”

Atesa per volun­ta­ris con­vençuts, a la dele­gació giro­nina podem tro­bar noms com ara Glòria Alza­mora, Marc Cro­sas o Tomàs Aurich, que cre­men hores i dedi­cació. La fun­dació –que, entre altres, ha rebut ali­ments d'indústries com ara Coo­pe­ra­tiva del Camp d'Alcarràs, Avícola Maria de Pala­fru­gell, Casa­de­mont de Cons­tan­tins, Joa­quim Albertí de Camp­llong o Néts de Joa­quim Trias de Santa Coloma de Far­ners i el suport econòmic d'empre­ses i ins­ti­tu­ci­ons com ara la Dipu­tació de Girona, l'Obra Social de la Caixa, l'Espai Gironès, la Fira de Girona, Andreu Gestió i Admi­nis­tració o el Con­sell Comar­cal de la Selva– ha obert un nou front de bata­lla i ara dedica esforços a cons­ci­en­ciar els nens i ado­les­cents que la gana pot tru­car a la porta de la pròpia casa. Així, en aquesta cam­pa­nya, els volun­ta­ris del Banc dels Ali­ments han fet con­ferències als ins­ti­tuts de Llançà, Santa Eugènia, Vila­fant, Sant Feliu de Guíxols o Arbúcies i han sabut cop­sar l'atenció d'alguns joves que s'han con­ver­tit en agents d'agi­tació, ja sigui recap­tant ali­ments o apun­tant-se com a volun­ta­ris a l'orga­nit­zació.

El 2009, la lluita con­tra la pre­ca­ri­e­tat va unir els esforços d'admi­nis­tra­ci­ons i enti­tats –Creu Roja, Ajun­ta­ment de Girona, Dipu­tació, Gene­ra­li­tat, Càritas, Fun­dació Caixa Girona i Banc dels Ali­ments– per obrir sis eco­no­mats soli­da­ris a la demar­cació (Girona, Palamós, Llo­ret, Salt, Figue­res i Olot) en què, després de pagar una petita quota, les famílies més neces­si­ta­des tin­gues­sin accés a la cis­te­lla bàsica. Ara, quan se sap que el 2011 els sis cen­tres van repar­tir una tona d'ali­ments a 4.790 llars, Jorba con­firma l'èxit d'una ini­ci­a­tiva que amb el sis­tema de punts ha raci­o­na­lit­zat el lliu­ra­ment per a les famílies, que així tenen un marge per triar el que manca al rebost de casa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.