Sang miraculosa

Hos­pi­tal de Sant Joan de Déu, any 1995. La pri­mera donació de sang de cordó umbi­li­cal a Cata­lu­nya marca el tret de sor­tida per a la cre­ació del que serà el futur Banc de Sang de Cordó de Cata­lu­nya, amb seu a Bar­ce­lona. Comença així una gran aposta del sis­tema sani­tari català i els pro­fes­si­o­nals per acon­se­guir que aquesta sang esde­vin­gui una alter­na­tiva real de trac­ta­ment per a paci­ents amb leucèmia i altres malal­ties. En aquell moment, només la mei­tat dels paci­ents tro­ba­ven un donant adult de medul·la òssia com­pa­ti­ble. Aquell mateix any es van arri­bar a con­ge­lar un cen­te­nar de cor­dons. El pro­jecte del que avui dia és el banc de sang de cordó més actiu de tot Europa i el ter­cer a escala mun­dial començava a rodar.

Vint anys després, gràcies a l'altru­isme de milers de mares i a la col·labo­ració de les mater­ni­tats (actu­al­ment ja són 68 cen­tres: 44 de Cata­lu­nya i 24 de la resta de l'Estat), al banc hi han arri­bat fins a 70.000 mos­tres d'aquesta sang mira­cu­losa. Ara mateix, hi ha dis­po­ni­bles més de 15.000 uni­tats tipi­fi­ca­des i vali­da­des segons els màxims estàndards de qua­li­tat per fer-ne un ús imme­diat. Actu­al­ment, un de cada deu tras­plan­ta­ments de sang de cordó que es fa al món uti­litza aquest mate­rial del banc català.

“No totes les dona­ci­ons ser­vei­xen per a un tras­plan­ta­ment, cal que tin­guin una deter­mi­nada quan­ti­tat de sang i que con­tin­guin prou cèl·lules mare”, explica el direc­tor mèdic del Banc de Cordó de Cata­lu­nya, Sergi Que­rol. La sang de cordó umbi­li­cal és rica en pro­ge­ni­tors hema­to­poiètics (pre­cur­sors de les cèl·lules sanguínies) i en cèl·lules mare mul­ti­po­tents, capa­ces de dife­ren­ciar-se en dife­rents tei­xits. Apro­xi­ma­da­ment un terç de les dona­ci­ons són vàlides per fer tras­plan­ta­ments. La resta és un mate­rial molt valuós per fer recerca en medi­cina rege­ne­ra­tiva. Tot i la irrupció de bancs pri­vats que ofe­rei­xen guar­dar mos­tres de sang de cordó a l'estran­ger per a ús par­ti­cu­lar, Que­rol con­firma que les dona­ci­ons altruis­tes aug­men­ten. L'any pas­sat, 11.763 mares van donar aquest mate­rial al banc públic català.

Al llarg dels seus dis­set anys d'història, el banc ha anat con­so­li­dant un lide­ratge que li ha permès sub­mi­nis­trar fins a un miler de cor­dons per a tras­plan­ta­ments. Tota una fita. Mil cor­dons que han tor­nat l'espe­rança a mil paci­ents, un terç dels quals són de l'Estat espa­nyol i la resta, de 32 països de tot el món. Fa algu­nes set­ma­nes, el Banc de Sang de Cordó de Cata­lu­nya va cele­brar l'efemèride amb una jor­nada científica amb què se cer­ti­fi­cava l'èxit pre­sent i les expec­ta­ti­ves de futur d'aquesta opció terapèutica.

Actu­al­ment, el 70% dels tras­plan­ta­ments de sang de cordó es fan a paci­ents amb leucèmia, però també se'n bene­fi­cien malalts amb lim­fo­mes, immu­no­de­ficiències seve­res i anèmies aplàsti­ques, per exem­ple. La millora dels pro­to­cols (tant d'anàlisi i trac­ta­ment de les mos­tres com dels tras­plan­ta­ments) ha permès que aquesta sigui una opció terapèutica real tant per a paci­ents pediàtrics com per a adults. A l'Estat espa­nyol, on l'aposta pels tras­plan­ta­ments de sang de cordó ha estat molt intensa, dos de cada tres tras­plan­tats són adults, i el ter­cer és un infant, una pro­porció que a la major part de països s'inver­teix. Un dels avan­tat­ges de la sang de cordó és que ofe­reix menys pro­ble­mes de com­pa­ti­bi­li­tat que la donació de medul·la òssia. A més, un cop s'acon­se­gueix la mos­tra, la seva dis­po­ni­bi­li­tat està garan­tida, cosa que no passa amb els donants que, de vega­des, se'n des­di­uen, no es loca­lit­zen o s'han fet massa grans. Per con­tra, repo­blar les cèl·lules d'un paci­ent adult resulta més difícil amb sang de cordó.

El direc­tor del Regis­tre Espa­nyol de Donants de Medul·la Òssia (Redmo), Enric Car­re­ras, con­si­dera que el pro­grama de donació de sang de cordó ha estat “un èxit” a tot l'Estat i que “ara toca reac­ti­var la donació de medul·la”. El regis­tre té actu­al­ment 100.000 donants poten­ci­als, “però volem arri­bar a 300.000 en qua­tre anys”, diu Car­re­ras.