Societat

Xavier Eritja

President de l'Ateneu Popular de Ponent

“L'amor pel Segre es porta a l'ADN”

Presideix l'Ateneu Popular de Ponent, entitat que ha impulsat, amb d'altres, el moviment Lleida Am- biental per la recuperació del cabal del Segre. Han aconseguit que la Paeria, Endesa i la Confederació de l'Ebre s'asseguin a parlar-ne

Lleida ha viscut d'esquena al riu?

No pas sempre. El riu Segre ha estat històricament un element molt central de la ciutat. A principis del segle hi havia una serradora de fusta, hi feien cap els raiers, també s'hi pescava, en un pol d'activitat important. Però a partir de les obres de la central elèctrica de La Canadiense el riu va perdre cabal al seu pas per la ciutat, va baixar la qualitat de l'aigua, s'hi abocava, es va convertir en un problema. Des dels anys vuitanta els lleidatans estan redescobrint el riu, gràcies a la canalització i al parc de la Mitjana, un territori verge durant dècades, amb bosc de ribera fantàstic a tocar de
casa. Allò va permetre tornar a veure que hi havia un riu.

Més o menys quan Barcelona també redescobria que
tenia mar?

Més o menys. Aquí també hi va haver un canvi de perspectiva. Però a hores d'ara l'ús que es fa del riu encara és insuficient, creiem que cal més sensibilització i també resoldre el problema del cabal.

No hi passa prou aigua,
per Lleida?

Segons l'Agència Catalana de l'Aigua, hi hauria d'haver un cabal mínim d'uns 15 m³ per segon. Però ara n'hi passen entre 1 m³ o 1,5 m³. Això és tan sols una làmina d'aigua, insuficient perquè tingui qualitat ambiental.

I per on passa, l'aigua?

L'aprofita Endesa per generar electricitat a la Mitjana i es desvia pel canal de Serós. Per allà passen entre 50 i 60 m³ de segons. Nosaltres ens vam començar a moure el 2010 per intentar solucionar això, vam aconseguir que el 2011 tothom s'assegués en una taula i es comencés a parlar. Endesa té una concessió història però cal trobar fórmules perquè el riu torni a tenir vida a Lleida. Almenys hi ha hagut voluntat de començar a parlar-ne. Aquest mes de gener vam organitzar
des de l'associació Lleida Ambiental un bany popular al Segre perquè la gent prengui consciència que això s'ha d'arreglar.

Tornar a fer-lo navegable?

Per a la pràctica del piragüisme, per exemple. O una zona per banyar-se a l'estiu, per què no? El riu no només s'ha de mirar des de l'interès elèctric o dels regants, que també, sinó del conjunt de la ciutadania. I sobretot cal que hi hagi un cabal ambiental suficient, no només per al tram de la ciutat de Lleida, sinó per als 40 km següents, fins a Seròs, que està molt degradat per l'aigua que es desvia.

D'on li ve, l'estima pel Segre?

Com a tants lleidatans, ens ve de l'ADN. El meu pare era pagès a Sudanell. El riu, l'aigua, el regadiu, han estat sempre ben presents en la mentalitat dels pagesos de Ponent. Jo sóc administratiu però faig piragüisme, al Segre, i el meu fill ara també comença a fer-ne. L'Ebre és un element identitari molt potent, i
el Segre ho està començant a
ser, cada cop amb més força.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
administració

Neix una entitat per difondre la història i la cultura de Roses

roses
Raúl Montilla
Periodista i escriptor

“Emigrar és molt dur, és un joc d’identitat molt bèstia”

Cornellà de Llobregat
SOCIETAT

ADF, 15 entitats i un restaurant a Els Bellots

TERRASSA
educació

Malestar perquè es tanca una línia d’I3 a Rocafonda de Mataró

Mataró
salut

Acord en defensa de l’antic hospital de Mataró

mataró
medi ambient

Badalona analitza la salut de 216 palmeres i 10 estan molt greus

Badalona
Sant Feliu de Pallerols

Sèlvans assaja un nou model d’economia rural a través de la gestió forestal

Sant Feliu de Pallerols
GIRONA

Retiren l’aparcament reservat a la Guàrdia Civil a Emili Grahit

GIRONA
SALUT

Créixer en entorns d’aire contaminat redueix la capacitat d’atenció dels nens

BARCELONA